RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Intentar que realment evoqui un personatge de l'edat mitjana demoníac. Que tingui aquesta pàtina històrica obscurantista i que s'allunyi dels arquetips de la fantasia medieval. I que resulti mitjanament funcional, que ja sabem com pot acabar la cosa amb les tares…

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

No tinc unes competències favorites, però sí que procuro definir-les perquè responguin a la idea del personatge o li atorguin certa singularitat respecte a la resta del grup. Vaja, que penso més que em serveixin per definir dramàticament el personatge que no tant en què pot ser el més útil per superar els reptes de les aventures amb èxit.

3.- Quina professió et diverteix més?

Sempre m'han agradat molt els goliards per la màniga ampla que ofereixen en molts sentits. Però a un bon bandit mai no li faig fàstics. Són els antiherois clàssics d'Aquelarre.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Solc preferir els arcs i les armes a distància, en general.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Revocar Maldición, sens dubte.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

En general, les criatures que són barreja danimal i ésser humà, amb especial predilecció per les dones ocell.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Un que no interpretava jo, i del nom del qual no vull acordar-me, que va acabar encastant-se amb el seu cavall després de rebre una maledicció. Ja he dit com n'és d'important conèixer l'encanteri Revocar Maldicción?

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

He estat jugador molt poques vegades a Aquelarre, acostumo a dirigir, però recordo haver-ho passat molt bé durant uns gloriosos Dies de Joc, mítiques jornades de Barcelona, en què va acabar dirigint Ricard Ibáñez.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Aquella en què em vaig quedar consumit mirant un basilisc.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No acostumo a recordar aquestes coses, però estic segur que enlairar-me, el que es diu enlairar-me, mai no ha passat a Aquelarre. Potser fugir abans que passi el pitjor. Ho recordo especialment a Rincón.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

La Dama d'Amboto.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Solc gastar-la abans que em doni temps a tirar per ella.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

La que comentava abans sobre cert cavaller que va perdre el nord a lloms del seu cavall. O el seu cavall a lloms d'ell, més ben dit.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Un que ens va fer canviar de continent quan només preteníem robar un celler.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Aquella en què aconseguies escapar de la presó per trobar-te que el que estava passant fora era molt pitjor. Donaven ganes de tornar a tancar-se.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Tornem a parlar del cavall, el cavaller i la confusió de rols fonamentals?

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Sobreviure a un dels molts descensos a l'infern que proposen diverses campanyes més emblemàtiques.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Sempre utilitzo la darrera edició disponible. I el meu suplement favorit és Racó, encara que tinc molt d'afecte a Dracs.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Un quartell de vi, si us plau!

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Un joc emblemàtic, basat en una idea tan evocadora com inesgotable, que ha marcat diverses generacions i ha suposat una excusa estupenda per aprendre història i folklore. Pel que fa al que espero del joc en el futur, el cert és que somio amb una edició que abandoni les mecàniques percentuals i s'atreveixi a explorar recursos més narratius.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Intentar que realment evoqui un personatge de l'edat mitjana demoníac. Que tingui aquesta pàtina històrica obscurantista i que s'allunyi dels arquetips de la fantasia medieval. I que resulti mitjanament funcional, que ja sabem com pot acabar la cosa amb les tares…

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

No tinc unes competències favorites, però sí que procuro definir-les perquè responguin a la idea del personatge o li atorguin certa singularitat respecte a la resta del grup. Vaja, que penso més que em serveixin per definir dramàticament el personatge que no tant en què pot ser el més útil per superar els reptes de les aventures amb èxit.

3.- Quina professió et diverteix més?

Sempre m'han agradat molt els goliards per la màniga ampla que ofereixen en molts sentits. Però a un bon bandit mai no li faig fàstics. Són els antiherois clàssics d'Aquelarre.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Solc preferir els arcs i les armes a distància, en general.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Revocar Maldición, sens dubte.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

En general, les criatures que són barreja danimal i ésser humà, amb especial predilecció per les dones ocell.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Un que no interpretava jo, i del nom del qual no vull acordar-me, que va acabar encastant-se amb el seu cavall després de rebre una maledicció. Ja he dit com n’és d’important conèixer l’encanteri Revocar Maldicción?

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

He estat jugador molt poques vegades a Aquelarre, acostumo a dirigir, però recordo haver-ho passat molt bé durant uns gloriosos Dies de Joc, mítiques jornades de Barcelona, en què va acabar dirigint Ricard Ibáñez.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Aquella en què em vaig quedar consumit mirant un basilisc.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No acostumo a recordar aquestes coses, però estic segur que enlairar-me, el que es diu enlairar-me, mai no ha passat a Aquelarre. Potser fugir abans que passi el pitjor. Ho recordo especialment a Rincón.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

La Dama d’Amboto.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Solc gastar-la abans que em doni temps a tirar per ella.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

La que comentava abans sobre cert cavaller que va perdre el nord a lloms del seu cavall. O el seu cavall a lloms d’ell, més ben dit.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Un que ens va fer canviar de continent quan només preteníem robar un celler.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Aquella en què aconseguies escapar de la presó per trobar-te que el que estava passant fora era molt pitjor. Donaven ganes de tornar a tancar-se.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Tornem a parlar del cavall, el cavaller i la confusió de rols fonamentals?

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Sobreviure a un dels molts descensos a l’infern que proposen diverses campanyes més emblemàtiques.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Sempre utilitzo la darrera edició disponible. I el meu suplement favorit és Racó, encara que tinc molt d’afecte a Dracs.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Un quartell de vi, si us plau!

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Un joc emblemàtic, basat en una idea tan evocadora com inesgotable, que ha marcat diverses generacions i ha suposat una excusa estupenda per aprendre història i folklore. Pel que fa al que espero del joc en el futur, el cert és que somio amb una edició que abandoni les mecàniques percentuals i s’atreveixi a explorar recursos més narratius.