RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Posar la data, a la part superior esquerra, però només amb el mes i l'any, el mes el nom i l'any amb els dos últims dígits.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Sigilo, Rastrear, Descubrir, Sanar, em semblen molt importants en Aquelarre.

3.- Quina professió et diverteix més?

Caçador

4.- Quina és la teva arma preferida?

Arc llarg (encara que fa molt que no apareix entre els nostres PJs, és una arma molt rara a la península)

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

No sóc molt d'encanteris, però si em dones a triar, em quedo amb Benedicció de Fada, però ja beneït.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Uff, que difícil. Em quedo amb el Aoun, aquell PNJ, Taurus del Pacto, una aventura de la 1a edició, em va guanyar.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Arturo Abad, el meu primer PJ, és clar noble, un comte, aquest 1 al D10, què bo. Allà per 1991, quan vam començar a jugar a Aquelarre.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Molts, massa per recordar, encara que recordo a un que em va fer molta gràcia, Andrónico Assen, un vividor del módul de la Secta el Dragón.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Claríssimament al final del mòdul Magice Rerum Daemonii est, quan (avís destripe (spoiler)) César de Devreux està esperant que una de les bruixes d'Aralar acabi l'aquelarre a Llucifer. Els PJs morts durant el mòdul van aparèixer al nostre costat, amb les ferides obertes, per ajudar-nos en l'últim combat; i abans d'acabar amb la invocació, va aparèixer el sol, fonent a César de Devreux, boníssim.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Amb Arturo Abad, hi havia una batalla entre dos nobles locals i em va tocar a mi el dolent dolentot, amb una armadura de plaques i un elm, amb un percentatge altíssim en l'espasa; després d'un intercanvi de cops vaig treure un 01 (per aquella època nosaltres no tiràvem localització després de passar la tirada, sinó la unitat ja deia on anava l'atac). No el va parar, així que li vaig separar el cap del cos, en aquell moment, amb 12 anys, va ser glòria.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Doncs crec que Taurus, el Aoun, del Pacto, em va fer por des del principi, quan va aparèixer acompanyant el senyor. Àlex, el DJ per aquells temps, el va cobrir amb una aurea de misteri que el feia temible.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Amb Khaled, un morune de SER 25, vaig parar un crític i un atac normal, tots dos anaven al cap, em vaig quedar sense sort això sí. De poc va servir, un parell d'aventures després el van matar fletxejat, semblava un colador el pobre.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Amb un almogàver, Pulinario el viejo, entrat en anys, viciós com ell sol amb les dones, i les nenes. No recordo bé si en la defensa vaig fer una pífia o no, el cas és que no vaig parar l'atac i em van donar tan bé que em van fer seqüeles, em van deixar sense verga … Unes bones rialles vam fer, si.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

No sé si gir argumental o no, però recordo que una vegada ens enfrontem a Beherito, crec recordar. El cas és que no contestem a bé a la pregunta que ens va fer, i en espategar els dits ens va enviar a tot el grup (uns cinc PJs bé curtits) a l'infern, de què per descomptat no tornem mai.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

No recordo cap en especial, sí que puc dir que quan dirigeixo, l'única noia del grup, que sol estar en el seu món, de tant en tant em sorprèn, amb ocurrències que em deixen parat, en primer lloc perquè dóna idees que a ningú se li havien passat pel cap, i en segon lloc perquè és l'única que escolta aquestes petites coses que deixem els DJs, tot i que sembla que està a una altra cosa.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Anècdotes n'hi ha moltes, però el que més recordo és la mossegada de Luís Suárez, un col·lega va deixar la copa damunt del PJ, la copa contenia alcohol i gels, la copa va condensar (quina cosa!) I va humitejar el full de PJ. El meu col·lega va anar a agafar el full de PJ i es va quedar sense una part, una mossegada a les característiques principals.
No creguis que canviem el full, no, que va, en el grup tenim una màxima no escrita, les fulles són el resultat de totes les partides: llànties, pringues, esquitxades, restes de cera de les espelmes, algunes amb zones cremades .. . ¡fins i tot la salsa de les zamburiñas!

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Tenia un PJ, Sebastián Aguilar de Ancares, un altre noble, que recordo que portava un formidable destrier, un palafrè i un altre de càrrega, un rouncey; a més tenia algunes possessions, com vinyes i cases de camp. Un autèntic cavaller, amb suficients rendes per pagar-se una bona panòplia i formidables equins. I crec recordar que alguns PJs estaven al seu servei. Triomfal.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

La tercera edició, un imprès per un col·lega (un totxo enorme) i un altre que porto jo, mig atrotinat, molta tralla en gairebé 10 anys de vida. Però tinc altres dos d'edició col·leccionista ben conservats.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Alguns uns durum, una mica de pica-pica variat i sempre pipes, pipes per tot arreu, ens vam dividir entre tijuanáticos i baconeros.
Cerveses de totes, industrials perquè així bevem, i artesanes per degustar, un col·lega sempre avitualla les partides d'aquestes, fins i tot ha fet un parell de cerveses que comercialitza.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre són moltes coses, una forma de seguir quedant amb els amics, que vam començar en els 90 i seguim. Les lectures, pel·lícules, sèries, àudios, llocs, etc que trio tenen relació. Les samarretes, meves i dels meus fills.
En definitiva Aquelarre és una part de mi, si.
Espero que tinguin cura des Nosolorol molt els continguts i sobretot les il·lustracions, m'he portat un gran desencís amb el Liber nobilium, més enllà de les coses que trobo a faltar quant al contingut, tot i així està bé el suplement; és la part d'il·lustració, aquest estil no té res a veure amb Aquelarre.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Posar la data, a la part superior esquerra, però només amb el mes i l’any, el mes el nom i l’any amb els dos últims dígits.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Sigilo, Rastrear, Descubrir, Sanar, em semblen molt importants en Aquelarre.

3.- Quina professió et diverteix més?

Caçador

4.- Quina és la teva arma preferida?

Arc llarg (encara que fa molt que no apareix entre els nostres PJs, és una arma molt rara a la península)

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

No sóc molt d’encanteris, però si em dones a triar, em quedo amb Benedicció de Fada, però ja beneït.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Uff, que difícil. Em quedo amb el Aoun, aquell PNJ, Taurus del Pacto, una aventura de la 1a edició, em va guanyar.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Arturo Abad, el meu primer PJ, és clar noble, un comte, aquest 1 al D10, què bo. Allà per 1991, quan vam començar a jugar a Aquelarre.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Molts, massa per recordar, encara que recordo a un que em va fer molta gràcia, Andrónico Assen, un vividor del módul de la Secta el Dragón.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Claríssimament al final del mòdul Magice Rerum Daemonii est, quan (avís destripe (spoiler)) César de Devreux està esperant que una de les bruixes d’Aralar acabi l’aquelarre a Llucifer. Els PJs morts durant el mòdul van aparèixer al nostre costat, amb les ferides obertes, per ajudar-nos en l’últim combat; i abans d’acabar amb la invocació, va aparèixer el sol, fonent a César de Devreux, boníssim.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Amb Arturo Abad, hi havia una batalla entre dos nobles locals i em va tocar a mi el dolent dolentot, amb una armadura de plaques i un elm, amb un percentatge altíssim en l’espasa; després d’un intercanvi de cops vaig treure un 01 (per aquella època nosaltres no tiràvem localització després de passar la tirada, sinó la unitat ja deia on anava l’atac). No el va parar, així que li vaig separar el cap del cos, en aquell moment, amb 12 anys, va ser glòria.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Doncs crec que Taurus, el Aoun, del Pacto, em va fer por des del principi, quan va aparèixer acompanyant el senyor. Àlex, el DJ per aquells temps, el va cobrir amb una aurea de misteri que el feia temible.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Amb Khaled, un morune de SER 25, vaig parar un crític i un atac normal, tots dos anaven al cap, em vaig quedar sense sort això sí. De poc va servir, un parell d’aventures després el van matar fletxejat, semblava un colador el pobre.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Amb un almogàver, Pulinario el viejo, entrat en anys, viciós com ell sol amb les dones, i les nenes. No recordo bé si en la defensa vaig fer una pífia o no, el cas és que no vaig parar l’atac i em van donar tan bé que em van fer seqüeles, em van deixar sense verga … Unes bones rialles vam fer, si.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

No sé si gir argumental o no, però recordo que una vegada ens enfrontem a Beherito, crec recordar. El cas és que no contestem a bé a la pregunta que ens va fer, i en espategar els dits ens va enviar a tot el grup (uns cinc PJs bé curtits) a l’infern, de què per descomptat no tornem mai.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

No recordo cap en especial, sí que puc dir que quan dirigeixo, l’única noia del grup, que sol estar en el seu món, de tant en tant em sorprèn, amb ocurrències que em deixen parat, en primer lloc perquè dóna idees que a ningú se li havien passat pel cap, i en segon lloc perquè és l’única que escolta aquestes petites coses que deixem els DJs, tot i que sembla que està a una altra cosa.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Anècdotes n’hi ha moltes, però el que més recordo és la mossegada de Luís Suárez, un col·lega va deixar la copa damunt del PJ, la copa contenia alcohol i gels, la copa va condensar (quina cosa!) I va humitejar el full de PJ. El meu col·lega va anar a agafar el full de PJ i es va quedar sense una part, una mossegada a les característiques principals.
No creguis que canviem el full, no, que va, en el grup tenim una màxima no escrita, les fulles són el resultat de totes les partides: llànties, pringues, esquitxades, restes de cera de les espelmes, algunes amb zones cremades .. . ¡fins i tot la salsa de les zamburiñas!

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Tenia un PJ, Sebastián Aguilar de Ancares, un altre noble, que recordo que portava un formidable destrier, un palafrè i un altre de càrrega, un rouncey; a més tenia algunes possessions, com vinyes i cases de camp. Un autèntic cavaller, amb suficients rendes per pagar-se una bona panòplia i formidables equins. I crec recordar que alguns PJs estaven al seu servei. Triomfal.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

La tercera edició, un imprès per un col·lega (un totxo enorme) i un altre que porto jo, mig atrotinat, molta tralla en gairebé 10 anys de vida. Però tinc altres dos d’edició col·leccionista ben conservats.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Alguns uns durum, una mica de pica-pica variat i sempre pipes, pipes per tot arreu, ens vam dividir entre tijuanáticos i baconeros.
Cerveses de totes, industrials perquè així bevem, i artesanes per degustar, un col·lega sempre avitualla les partides d’aquestes, fins i tot ha fet un parell de cerveses que comercialitza.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre són moltes coses, una forma de seguir quedant amb els amics, que vam començar en els 90 i seguim. Les lectures, pel·lícules, sèries, àudios, llocs, etc que trio tenen relació. Les samarretes, meves i dels meus fills.
En definitiva Aquelarre és una part de mi, si.
Espero que tinguin cura des Nosolorol molt els continguts i sobretot les il·lustracions, m’he portat un gran desencís amb el Liber nobilium, més enllà de les coses que trobo a faltar quant al contingut, tot i així està bé el suplement; és la part d’il·lustració, aquest estil no té res a veure amb Aquelarre.