RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

En realitat, és una mania de gairebé qualsevol joc… Començo, tret que m'obliguin, gairebé sempre per la història, els interessos i objectius del personatge. Quan el tinc perfilat, des d'aquí vaig fent fitxa.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Agilitat, sens dubte, i Comunicació.

3.- Quina professió et diverteix més?

Solc ser de personatges una mica fora del sistema, rebels sense causa, vaja. M'agraden molt els actors en general (en totes les seves variants, músics inclosos) perquè donen joc a la interpretació i solen ser tolerats a tot arreu. Però no menyspreem un bon lladre, un assaltant de camins, o un murri…

4.- Quina és la teva arma preferida?

Depèn si marca o no el personatge, però quan no hi ha condicionants de la història que he creat, sens dubte l'arc llarg.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

La veritat és que com a jugador fujo de la màgia com de la pesta. Si puc no la faig servir.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Els que putegen o destorben, més que els que maten. Així que depèn una mica del Director de Joc… però un follet cabronet és sempre un “must”.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Algun bard una mica histriònic que he tingut, sí.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Gairebé que et diria que sempre l'últim… gaudeixo molt imaginant els PNJs i donant-los caràcter i característiques pròpies, i quan se m'acut o la partida ho propicia, un personatge singular intento aprofitar-ho (i si es dóna l'ocasió, reutilitzar-ho).

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

En general, recordo sempre una de RQ en què som capturats amb una xarxa per uns homes llangardaix només per provar que el parany funcionava, deixant-nos allà en el camí, tirats sense més ni més… D'Aquelarre, més que escenes concretes et diria campanyes memorables. Hi va haver una en què vam trobar un tub per a pergamins (el jugador va decidir guardar-lo i mai va mirar el contingut: així que segueix sent una broma recurrent).

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No tinc records de grans tirades. N'hi haurà hagut en tots aquests anys, sens dubte, però no sóc gaire de recordar-les, la veritat.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

No va ser a Aquelarre. Però em vaig encarar amb un drac i vaig sortir sencer a base d'enginy… i amb l'ego pujat, és clar.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

No recordo cap encert que em marqués tant com per recordar-ho, la veritat.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Pròpia, més que riure'm per una tirada, me'n recordo perquè em va servir d'escarment… Vaig caure en un fossat per anar al mig de la cua quan avançàvem per un passadís (el parany estava dissenyat així) i em vaig partir ambdues cames en la caiguda: els “companys” van decidir que cosirme a fletxes perquè no patís perquè no portaven cordes per rescatar-me i no hi havia temps per parar a buscar-les". Aliena, potser una durant una incursió a un castell: al desgraciat que el descobreixen penjat del llenç (això ja d'un altre jugador) li disparen una bona enfilada de sagetes. Tres crítics seguits del màster per compensar la seva pífia en discreció: dels dos primers impactes va perdre les dues orelles, en compte!

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Doncs no recordo el nom de l'aventura perquè el nostre Dj per aquella època sempre ha estat molt d'adaptar-les i no sé d'on la va treure, però així de primeres en recordo una en què mitja companyia es va oferir voluntàriament i amb coneixement de causa per substituir en la seva penitència el Jueu Errant, així que va tocar fer molta fitxa el següent cap de setmana…

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Moltes. Tinc un gran defecte, que és la improvisació. Més d'una vegada començo només amb una idea que llanço “a l'aventura”, o amb només un parell d'escenes al cap, a veure que surt… Molts fracassos, perquè ens enganyarem, però així també han sortit fins a petites campanyes!

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

De Villa y Corte, un noble una mica lletuguina que se les donava de rufo (la descripció no és meva, que consti) que es va entossudir a passejar només pels baixos fons de mig Madrid seguint un PNJ, malgrat la seva gairebé nul·la habilitat per a la dissimulació. Vaig acabar per llançar-lo a un “olvidadero”… Si ningú sap què és, li recomano es vegi (de nou?) “Dentro del Laberinto”.
D'altres jocs potser una de RQ en què un personatge, del mateix jugador curiosament, va acabar sent partícip actiu d'un ritual de fertilitat d'una ciutat… i en què va acabar de nuvi en un casament (encara recordo la seva cara quan es va adonar de l'embolat en què es va ficar sense voler-ho) i em ric. La campanya no va acabar de quallar, però només per aquesta estona va valdre la pena la feina de preparar-la.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Solc ser de personatges una mica “a part del sistema”, rar és que el que busqui amb el personatge sigui això, però donada la de vegades curta experiència vital d'alguns personatges (Aquelarre pot ser cruel quan es té molta curiositat i poca cura), no sempre han aconseguit grans metes…

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Jo sóc 110% Villa y Corte. Quan dirigeixo, aquesta és la meva època.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Amb l'edat ha anat variant, la veritat. Crec que més “per tenir” que “per voler”: vam arribar a tenir una època de molt de pa (sacs, literalment: compràvem 3-4 barres per cap, i el dia que menys érem a jugar, 6 a taula) i terrina de gelat per acompanyar, i quan fèiem quedades de cap de setmana, caixes ingents d'"ambrosías", que les caixes de 24 -diverses- eren per cap). Ara que és més rol on-line, te (si és d'hora), cervesa o copa de vi, i taula de formatges i embotits…

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Com que Dj només toco els pals de Villa y Corte, la veritat, i és un “juegazo" amb totes les lletres, i sempre espero amb ànsia qualsevol novetat. Però d'Aquelarre en general, i ja com a jugador, sempre m'ha semblat que és un bri d'aire fresc (encara m'ho sembla, malgrat tots els anys que té!) que s'aparta de la massa de fantasia comercial (no sé si és el terme correcte a fer servir), amb aquestes històries una mica fosques que el fan funcionar tan bé i que des de sempre m'han semblat “un xic més per adluts"…
Però en general el que tinc a agrair-li és ser sempre una font inesgotable per satisfer la meva curiositat per la Història i per descobrir-me que el folklore no és només el germà o l'anglosaxó.
El que espero és que no només segueixi viu durant molt de temps, sinó amb més múscul cada dia que passi.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

En realitat, és una mania de gairebé qualsevol joc… Començo, tret que m’obliguin, gairebé sempre per la història, els interessos i objectius del personatge. Quan el tinc perfilat, des d’aquí vaig fent fitxa.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Agilitat, sens dubte, i Comunicació.

3.- Quina professió et diverteix més?

Solc ser de personatges una mica fora del sistema, rebels sense causa, vaja. M’agraden molt els actors en general (en totes les seves variants, músics inclosos) perquè donen joc a la interpretació i solen ser tolerats a tot arreu. Però no menyspreem un bon lladre, un assaltant de camins, o un murri…

4.- Quina és la teva arma preferida?

Depèn si marca o no el personatge, però quan no hi ha condicionants de la història que he creat, sens dubte l’arc llarg.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

La veritat és que com a jugador fujo de la màgia com de la pesta. Si puc no la faig servir.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Els que putegen o destorben, més que els que maten. Així que depèn una mica del Director de Joc… però un follet cabronet és sempre un “must”.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Algun bard una mica histriònic que he tingut, sí.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Gairebé que et diria que sempre l’últim… gaudeixo molt imaginant els PNJs i donant-los caràcter i característiques pròpies, i quan se m’acut o la partida ho propicia, un personatge singular intento aprofitar-ho (i si es dóna l’ocasió, reutilitzar-ho).

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

En general, recordo sempre una de RQ en què som capturats amb una xarxa per uns homes llangardaix només per provar que el parany funcionava, deixant-nos allà en el camí, tirats sense més ni més… D’Aquelarre, més que escenes concretes et diria campanyes memorables. Hi va haver una en què vam trobar un tub per a pergamins (el jugador va decidir guardar-lo i mai va mirar el contingut: així que segueix sent una broma recurrent).

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No tinc records de grans tirades. N’hi haurà hagut en tots aquests anys, sens dubte, però no sóc gaire de recordar-les, la veritat.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

No va ser a Aquelarre. Però em vaig encarar amb un drac i vaig sortir sencer a base d’enginy… i amb l’ego pujat, és clar.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

No recordo cap encert que em marqués tant com per recordar-ho, la veritat.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Pròpia, més que riure’m per una tirada, me’n recordo perquè em va servir d’escarment… Vaig caure en un fossat per anar al mig de la cua quan avançàvem per un passadís (el parany estava dissenyat així) i em vaig partir ambdues cames en la caiguda: els “companys” van decidir que cosirme a fletxes perquè no patís perquè no portaven cordes per rescatar-me i no hi havia temps per parar a buscar-les". Aliena, potser una durant una incursió a un castell: al desgraciat que el descobreixen penjat del llenç (això ja d’un altre jugador) li disparen una bona enfilada de sagetes. Tres crítics seguits del màster per compensar la seva pífia en discreció: dels dos primers impactes va perdre les dues orelles, en compte!

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Doncs no recordo el nom de l’aventura perquè el nostre Dj per aquella època sempre ha estat molt d’adaptar-les i no sé d’on la va treure, però així de primeres en recordo una en què mitja companyia es va oferir voluntàriament i amb coneixement de causa per substituir en la seva penitència el Jueu Errant, així que va tocar fer molta fitxa el següent cap de setmana…

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Moltes. Tinc un gran defecte, que és la improvisació. Més d’una vegada començo només amb una idea que llanço “a l’aventura”, o amb només un parell d’escenes al cap, a veure que surt… Molts fracassos, perquè ens enganyarem, però així també han sortit fins a petites campanyes!

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

De Villa y Corte, un noble una mica lletuguina que se les donava de rufo (la descripció no és meva, que consti) que es va entossudir a passejar només pels baixos fons de mig Madrid seguint un PNJ, malgrat la seva gairebé nul·la habilitat per a la dissimulació. Vaig acabar per llançar-lo a un “olvidadero”… Si ningú sap què és, li recomano es vegi (de nou?) “Dentro del Laberinto”.
D’altres jocs potser una de RQ en què un personatge, del mateix jugador curiosament, va acabar sent partícip actiu d’un ritual de fertilitat d’una ciutat… i en què va acabar de nuvi en un casament (encara recordo la seva cara quan es va adonar de l’embolat en què es va ficar sense voler-ho) i em ric. La campanya no va acabar de quallar, però només per aquesta estona va valdre la pena la feina de preparar-la.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Solc ser de personatges una mica “a part del sistema”, rar és que el que busqui amb el personatge sigui això, però donada la de vegades curta experiència vital d’alguns personatges (Aquelarre pot ser cruel quan es té molta curiositat i poca cura), no sempre han aconseguit grans metes…

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Jo sóc 110% Villa y Corte. Quan dirigeixo, aquesta és la meva època.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Amb l’edat ha anat variant, la veritat. Crec que més “per tenir” que “per voler”: vam arribar a tenir una època de molt de pa (sacs, literalment: compràvem 3-4 barres per cap, i el dia que menys érem a jugar, 6 a taula) i terrina de gelat per acompanyar, i quan fèiem quedades de cap de setmana, caixes ingents d'"ambrosías", que les caixes de 24 -diverses- eren per cap). Ara que és més rol on-line, te (si és d’hora), cervesa o copa de vi, i taula de formatges i embotits…

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Com que Dj només toco els pals de Villa y Corte, la veritat, i és un “juegazo" amb totes les lletres, i sempre espero amb ànsia qualsevol novetat. Però d’Aquelarre en general, i ja com a jugador, sempre m’ha semblat que és un bri d’aire fresc (encara m’ho sembla, malgrat tots els anys que té!) que s’aparta de la massa de fantasia comercial (no sé si és el terme correcte a fer servir), amb aquestes històries una mica fosques que el fan funcionar tan bé i que des de sempre m’han semblat “un xic més per adluts"…
Però en general el que tinc a agrair-li és ser sempre una font inesgotable per satisfer la meva curiositat per la Història i per descobrir-me que el folklore no és només el germà o l’anglosaxó.
El que espero és que no només segueixi viu durant molt de temps, sinó amb més múscul cada dia que passi.