RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Posant-me al lloc del jugador (cosa que no faig fa segles), no tinc moltes manies, però procuro escollir un tipus de personatge que sigui el més “únic" possible dins del grup, i que pugui donar joc durant la partida. Generalment això ho busco més en la seva història personal, ajudat pels seus Orgulls i vergonyes.

Bé … si puc no trio bruixots, alquimistes i similars, que no m'atrauen. Per això moltes vegades puc coincidir en el tipus de personatge amb un altre, fins i tot en la professió, i no m'importa. Ja buscaré el meu “diferència" en el comentat abans.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Una arma, depenent de professió o grup social … i després Descobrir, Eloqüència i Sigil solen ser de les meves preferides.

Encara incidint en el que s'ha comentat en la pregunta anterior, buscaré una competència no massa comú en el grup i intentaré que pugui ser la “raresa" del meu personatge. En aquest cas Llegendes o Teologia donen bastant joc.

3.- Quina professió et diverteix més?

Dins el grup de guerrers, em fa una mica igual el que sigui … però home d'armes.

I si per causa de la trama no es pogués, la meva decisió seria el murri entabanador, que no lladre.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Per versatilitat la destral, que et permet amb una competència usar-la a una i dues mans, i serveix per a gairebé tot.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

buffff … causa de les meves tipus de preferències de personatge, pocs em semblen “apropiats", però bé podria ser el de “Creu de Caravaca". Útil i versàtil, en ser un dos en un.

I com no, el de “Benedicció de Fada" o “Bàlsam de Curació", que sempre aporten a un personatge d'armes.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Agaliaretph … no es el motiu, però és la meva “bestiola" per excel·lència.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Aquest ja és un veritable exercici de memòria, ja que vaig jugar fa uns vint anys o més amb un director anomenat Chiqui … després sempre he estat darrere de la pantalla.

Recordo tenir un noble que era “baixet" i “irascible i violent", que més semblava un nan de “fantasia" … i no era creat, que era dels temps en què es tiraven els trets de caràcter i no era estrany “jodiendas" del tipus de tenir un arquer manc … Això ho he patit!

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Per proximitat, de les aventures de “La Boira", m'agradava Mateo de Vallejo, i com no, Hilari.

I si és el cas, dels clàssics, tal veure per enyorança a don Carlos de Mayoral i el seu mastí Hugo, de “Danza Macabra". Una de les primeres “campanyes" d'Aquelarre, i ho reconec, sóc més de campanyes que de mòduls solts.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Jugant com el noble baixet, en certa poble em vaig posar a arengar i donar ordres als veïns, col·locant al centre d'un bon grup, mentre els meus companys rastrejaven el lloc buscant a una criatura anomenat Pepito, que havia de explicar-nos alguna cosa. El què, no ho recordo.

Però si recordo que el “p …" criatura era el Guillem Tell de les fondes … va tirar i em va encertar al cap amb un cop de pedra, envoltat de gent com estava i sent més aviat nan …

Com ho va aconseguir? El tir amb efecte … o miracles del Senyor.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Dirigint “La Niebla", de manera que no és a mi, però com si ho fos.

Després de la mort d'un company en el mòdul final de la campanya, un dels jugadors em va dir que això no podia acabar així … que no era just i es va posar, tal qual, a resar al Senyor. Veient-, vaig comentar que s'agenollava i resava suplicant a Déu que salvés al seu company caigut per lluitar contra el Maligne … i clar, només si aconseguia 3 crítics de Teologia seguits, la seva súplica era “cosa feta" … I pren ! Tres crítics de 01 … Tres! … i el company va ressuscitar. Com Lázaro.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Obviant la “desfilada" de monstres de “Ad intra mare" … això si és un “big boss" d'inici a fi, que els meus jugadors es van conèixer el bestiari “d'una tirada" … amb “dragoncete" inclòs.

No per temible, sinó per punyeter, recordo que el nostre director Chiqui va crear un dimoni anomenat “Gregorio" per a la part final de Salamanca del mòdul de “Rincón" … era un “bitxo-capoll" espavilat que sempre anava un pas per davant de nosaltres. Sempre. Més amic de pactar i enganyar, que de lluitar, però ho recordo amb aquest afecte que dóna el record i moltes hores de daus evitant les seves argúcies.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Sense comptar amb l'anteriorment dita de suplicar la intercessió del Senyor per ressuscitar un Personatge, que és veritablement afortunada, sense ser una tirada pròpiament de Sort, puc recordar la contrària: una tirada realment desafortunada.

Jugant “Dracs", un jugador portava a un noble de cognom Mataplana i aquest jugador, molt donat a ser retorçat fins a nivells increïbles, explicava que el seu avantpassat estava maleït i que qui pronunciés tres vegades el seu nom de nit en veu alta seria castigat per Déu. Tots es burlaven d'això, però un del grup, fart d'escoltar mil i una vegades, va pujar a la torre del castell en una nit de tempesta i va pronunciar tres vegades “Mataplana … Mataplana … Mataplana". El director, s'ho pensava i per no “desacreditar" el jugador que portava a Mataplana, o seguir el joc de la maledicció, o ves a saber per què, li va ordenar l'agosarat que tirés Sort. La va pifiar, i el director, veient el que podia passar, va dir que un llamp queia prop però que tirés una altra vegada per Sort, per veure quant d'aprop. Pífia de nou. I el raig li va caure a sobre, deixant al jugador perplex. I amb el braç incinerat, per sort, no va morir.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Una de les meves “discussions" a la taula amb el meu director, perquè no ho entenia i em semblava ridícul, i a hores d'ara m'ho segueix semblant. Ara em fa gràcia, però en el seu moment em va cabrejar.

Tornant al nan, després de moltes batalles i misteris resolts, era tot un animalet no … i com era com era, doncs anava de escaramussa en escaramussa, pel que de punts de vida no anava sobrat mai. Un dia, estant ja molt ferit, per alguna raó em diu el director que he de tirar per Saltar, i era un metre vertical … un metre! Segons el director perquè ja estava molt ferit i no podia anar saltant així com així, i vaig tirar. Pífia. 1d6 i no recordo que va sortir, però suficient per anar a negatius … i morir per falta d'ajuda. Va morir després de centenars de bestioles i batalles, saltant un punyeter “bordillo". Penós.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Diré dramàtic no per quelcom inherent al mòdul, sinó perquè no em va agradar en absolut. Res. I de fet va convertir aquest mòdul en un que no he dirigit mai i que no tinc cap estima. I no s'han donat situacions que em facin replantejar.

Jugant “Dracs", arribem al final uns pocs jugadors pel fet que és bastant punyeter pel que fa a enemics, i després de sortir amb vida, el director ens diu que un company no aconsegueix sortir ja que era “l'elegit" i ja feia temps que estava mort. Més adornat, però idèntic resultat. Ens mirem entre nosaltres i ningú va dir res. A cap de la taula li va agradar aquest final, i de fet, cada vegada que surt “Dracs" només recordem el de “Mataplana" … o surt un “buffffff".

Si cal, quan algun del grup que el va jugar comenta la seva reedició, només s'escolta un breu “esperem que això no succeeixi i el corregeixin". Potser no fos “tan dolent", però a nosaltres ens va semblar un final “sorprenent", però per a mal.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Sense comptar l'anterior … que no me l'esperava.

Hi ha un mòdul d'una gran amic, Tito, que gràcies a ser molt pesat per assumpte, he aconseguit que el reescrigui i posi bonic, i que pretenc que em deixi “penjar", i en el que m'ha permès ajudar en aquesta “nova edició" al costat d'altres amics, que s'anomenarà" Qui Oculos Habent “…

No desitjo revelar la trama, però diré que al seu dia, quan el vaig jugar … Em va agradar! Em va sorprendre! I em va fotre moooooolt no arribar al final!

Sento fer aquest comentari i no poder explicar res més, però si aconsegueixo que l'acabi … Mereixerà l'pena!

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

No era jo el director, però la recordo molt bé, i és una cosa que sempre he procurat recordar i evitar. Ara explico el motiu.

Jugàvem una partida de “Villa y Corte", en un poble en el qual deien que hi havia bruixes per Navarra … Zugarramurdi em sembla. I nosaltres investigàvem que succeïa, quan escoltem d'un aquelarre en una muntanya i per allà ens vam anar després d'una “processó" de vilatans. Arribat cert moment, érem dos jugadors, vam haver d'encanonar un grup de diversos vilatans perquè estiguessin tranquils. ¿I com va ser la sorpresa? El nostre director va dir per boca d'un: “només tenen dos trets, no podran matar-nos a tots". Nosaltres sorpresos, li vam dir al PNJ que tenia raó, però un d'aquests dos era ell. O aquell. O l'altre. Assenyalant a la resta de veïns … ¿I? Van carregar. Nosaltres vam haver de tirar de pólvora i acers, i després de cames.

I per això, cada vegada que em sento a escriure, i després a dirigir, dedico molt de temps a les històries dels PNJ, i que no siguin plans, sense res a aportar (per això odio escriure PNJ per tot el que em comporta) . Intento interpretar-los a tots, fins a l'hostaler més comú, com si fos únic i indispensable, i per descomptat sent coherent. Per a mi si som deu i ells només dos, però tenen dos trets, no seré jo qui es llanci si no em va la vida en això. Perquè de res em val que només “ens matin a dos", si un sóc jo. Resum: no hi ha PNJ “massilla", i totes són únics.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Durant uns anys, en els que per circumstàncies no vaig poder jugar a rol, i tampoc dirigir, vaig acabar allunyant-me bastant de tot el que tenia a veure amb el paper. Amb tot excepte seguir anotant i anotant coses enfocades al fill petit de “Aquelarre", i per a mi la seva millor part: “Villa y Corte".

Per quan va sortir la tercera edició, ja havia tornat a llegir i pensar en paper amb el “Capità Alatriste JdR", però no amb l'impuls de dirigir o jugar. Va ser llegir “Aquelarre 3a" i tornar a una cosa que sempre va estar i que mai vaig haver d'abandonar, als amics al voltant d'una taula, amb millors o pitjors històries, i uns daus rodant.

Per això, el meu major assoliment amb “Aquelarre" va ser tornar-me a portar a aquest món del paper. I mai l'hi agrairé prou.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Fins que no va arribar la Tercera Edició, sempre vaig utilitzar la Primera, amb les “millores" que anàvem fent en el grup de joc. Moltes.

De fet, la Segona ens la vam saltar per “horrible", tan sols per que les il·lustracions ens van fer enrere. Ara, amb el pas del temps i havent-la llegit, reconec que molt del editat va ser excel·lent, i això es nota en l'acabat de la Tercera Edició que pren moltes coses d'aquelles ajudes.

¿El meu mòdul més estimat? Com mòdul solt, sense dubtar-ho “La posada de Alvar el Honest" … simplement genial, que en poques fulles dóna moltíssim joc i sempre diferent. Enorme mòdul.

Tot i que en alguna cosa més “espesito", hi ha diverses … “Danza Macabra" … “Lilith" … “Rerum Demoni" … però per sobre de tots ells sempre va estar “Rincón", que sense ser espectacular, el nostre director el va convertir en únic. Aquí el Chiqui va ser un enorme director de joc. I per apuntalar, des que s'ha editat la Tercera, i mira que s'han esforçat amb bons mòduls i campanyes, l'únic que he dirigit oficial (o sigui no meu), és “Rincón".

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Depèn el grup de joc, ja que a més de als amics, dirigeixo també a la meva filla i nebots, però en general, tothom sap que sóc addicte al cafè sol, fort i sense sucre … Res millor per tirar daus.

I si al menú sumem omplir la panxa, que som uns “tragones" … podem anar des de pastisseria variada, a embotit de tota mena, fruits secs, gominoles o bosses de patates i les seves infinites varietats … Som-hi! Que no fem fàstic a res.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Bé … potser per viejuno, o gandul, o perquè simplement m'encanta “Aquelarre", és el joc en el que penso si vull fer alguna cosa medieval, de bruixeria o de capa i espasa. No necessito de res més que aquest joc per a aquest tipus d'històries, ja que em sento còmode amb ell, i només m'he de preocupar de crear el mòdul.

I també, des de fa uns anys, és el joc que encanta a la meva filla i nebots, pel que m'és fàcil tornar-hi per una raó o una altra.

I de “Aquelarre" només espero que evolucioni cap a “Villa y Corte", que neixi de la mà d'Antonio Polo i sigui el que porto esperant anys. Molts anys. Desitjo poder escriure alguna història per a aquesta època, per a mi, la millor i més bonica per jugar.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Posant-me al lloc del jugador (cosa que no faig fa segles), no tinc moltes manies, però procuro escollir un tipus de personatge que sigui el més “únic" possible dins del grup, i que pugui donar joc durant la partida. Generalment això ho busco més en la seva història personal, ajudat pels seus Orgulls i vergonyes.

Bé … si puc no trio bruixots, alquimistes i similars, que no m’atrauen. Per això moltes vegades puc coincidir en el tipus de personatge amb un altre, fins i tot en la professió, i no m’importa. Ja buscaré el meu “diferència" en el comentat abans.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Una arma, depenent de professió o grup social … i després Descobrir, Eloqüència i Sigil solen ser de les meves preferides.

Encara incidint en el que s’ha comentat en la pregunta anterior, buscaré una competència no massa comú en el grup i intentaré que pugui ser la “raresa" del meu personatge. En aquest cas Llegendes o Teologia donen bastant joc.

3.- Quina professió et diverteix més?

Dins el grup de guerrers, em fa una mica igual el que sigui … però home d’armes.

I si per causa de la trama no es pogués, la meva decisió seria el murri entabanador, que no lladre.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Per versatilitat la destral, que et permet amb una competència usar-la a una i dues mans, i serveix per a gairebé tot.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

buffff … causa de les meves tipus de preferències de personatge, pocs em semblen “apropiats", però bé podria ser el de “Creu de Caravaca". Útil i versàtil, en ser un dos en un.

I com no, el de “Benedicció de Fada" o “Bàlsam de Curació", que sempre aporten a un personatge d’armes.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Agaliaretph … no es el motiu, però és la meva “bestiola" per excel·lència.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Aquest ja és un veritable exercici de memòria, ja que vaig jugar fa uns vint anys o més amb un director anomenat Chiqui … després sempre he estat darrere de la pantalla.

Recordo tenir un noble que era “baixet" i “irascible i violent", que més semblava un nan de “fantasia" … i no era creat, que era dels temps en què es tiraven els trets de caràcter i no era estrany “jodiendas" del tipus de tenir un arquer manc … Això ho he patit!

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Per proximitat, de les aventures de “La Boira", m’agradava Mateo de Vallejo, i com no, Hilari.

I si és el cas, dels clàssics, tal veure per enyorança a don Carlos de Mayoral i el seu mastí Hugo, de “Danza Macabra". Una de les primeres “campanyes" d’Aquelarre, i ho reconec, sóc més de campanyes que de mòduls solts.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Jugant com el noble baixet, en certa poble em vaig posar a arengar i donar ordres als veïns, col·locant al centre d’un bon grup, mentre els meus companys rastrejaven el lloc buscant a una criatura anomenat Pepito, que havia de explicar-nos alguna cosa. El què, no ho recordo.

Però si recordo que el “p …" criatura era el Guillem Tell de les fondes … va tirar i em va encertar al cap amb un cop de pedra, envoltat de gent com estava i sent més aviat nan …

Com ho va aconseguir? El tir amb efecte … o miracles del Senyor.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Dirigint “La Niebla", de manera que no és a mi, però com si ho fos.

Després de la mort d’un company en el mòdul final de la campanya, un dels jugadors em va dir que això no podia acabar així … que no era just i es va posar, tal qual, a resar al Senyor. Veient-, vaig comentar que s’agenollava i resava suplicant a Déu que salvés al seu company caigut per lluitar contra el Maligne … i clar, només si aconseguia 3 crítics de Teologia seguits, la seva súplica era “cosa feta" … I pren ! Tres crítics de 01 … Tres! … i el company va ressuscitar. Com Lázaro.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Obviant la “desfilada" de monstres de “Ad intra mare" … això si és un “big boss" d’inici a fi, que els meus jugadors es van conèixer el bestiari “d’una tirada" … amb “dragoncete" inclòs.

No per temible, sinó per punyeter, recordo que el nostre director Chiqui va crear un dimoni anomenat “Gregorio" per a la part final de Salamanca del mòdul de “Rincón" … era un “bitxo-capoll" espavilat que sempre anava un pas per davant de nosaltres. Sempre. Més amic de pactar i enganyar, que de lluitar, però ho recordo amb aquest afecte que dóna el record i moltes hores de daus evitant les seves argúcies.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Sense comptar amb l’anteriorment dita de suplicar la intercessió del Senyor per ressuscitar un Personatge, que és veritablement afortunada, sense ser una tirada pròpiament de Sort, puc recordar la contrària: una tirada realment desafortunada.

Jugant “Dracs", un jugador portava a un noble de cognom Mataplana i aquest jugador, molt donat a ser retorçat fins a nivells increïbles, explicava que el seu avantpassat estava maleït i que qui pronunciés tres vegades el seu nom de nit en veu alta seria castigat per Déu. Tots es burlaven d’això, però un del grup, fart d’escoltar mil i una vegades, va pujar a la torre del castell en una nit de tempesta i va pronunciar tres vegades “Mataplana … Mataplana … Mataplana". El director, s’ho pensava i per no “desacreditar" el jugador que portava a Mataplana, o seguir el joc de la maledicció, o ves a saber per què, li va ordenar l’agosarat que tirés Sort. La va pifiar, i el director, veient el que podia passar, va dir que un llamp queia prop però que tirés una altra vegada per Sort, per veure quant d’aprop. Pífia de nou. I el raig li va caure a sobre, deixant al jugador perplex. I amb el braç incinerat, per sort, no va morir.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Una de les meves “discussions" a la taula amb el meu director, perquè no ho entenia i em semblava ridícul, i a hores d’ara m’ho segueix semblant. Ara em fa gràcia, però en el seu moment em va cabrejar.

Tornant al nan, després de moltes batalles i misteris resolts, era tot un animalet no … i com era com era, doncs anava de escaramussa en escaramussa, pel que de punts de vida no anava sobrat mai. Un dia, estant ja molt ferit, per alguna raó em diu el director que he de tirar per Saltar, i era un metre vertical … un metre! Segons el director perquè ja estava molt ferit i no podia anar saltant així com així, i vaig tirar. Pífia. 1d6 i no recordo que va sortir, però suficient per anar a negatius … i morir per falta d’ajuda. Va morir després de centenars de bestioles i batalles, saltant un punyeter “bordillo". Penós.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Diré dramàtic no per quelcom inherent al mòdul, sinó perquè no em va agradar en absolut. Res. I de fet va convertir aquest mòdul en un que no he dirigit mai i que no tinc cap estima. I no s’han donat situacions que em facin replantejar.

Jugant “Dracs", arribem al final uns pocs jugadors pel fet que és bastant punyeter pel que fa a enemics, i després de sortir amb vida, el director ens diu que un company no aconsegueix sortir ja que era “l’elegit" i ja feia temps que estava mort. Més adornat, però idèntic resultat. Ens mirem entre nosaltres i ningú va dir res. A cap de la taula li va agradar aquest final, i de fet, cada vegada que surt “Dracs" només recordem el de “Mataplana" … o surt un “buffffff".

Si cal, quan algun del grup que el va jugar comenta la seva reedició, només s’escolta un breu “esperem que això no succeeixi i el corregeixin". Potser no fos “tan dolent", però a nosaltres ens va semblar un final “sorprenent", però per a mal.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Sense comptar l’anterior … que no me l’esperava.

Hi ha un mòdul d’una gran amic, Tito, que gràcies a ser molt pesat per assumpte, he aconseguit que el reescrigui i posi bonic, i que pretenc que em deixi “penjar", i en el que m’ha permès ajudar en aquesta “nova edició" al costat d’altres amics, que s’anomenarà" Qui Oculos Habent “…

No desitjo revelar la trama, però diré que al seu dia, quan el vaig jugar … Em va agradar! Em va sorprendre! I em va fotre moooooolt no arribar al final!

Sento fer aquest comentari i no poder explicar res més, però si aconsegueixo que l’acabi … Mereixerà l’pena!

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

No era jo el director, però la recordo molt bé, i és una cosa que sempre he procurat recordar i evitar. Ara explico el motiu.

Jugàvem una partida de “Villa y Corte", en un poble en el qual deien que hi havia bruixes per Navarra … Zugarramurdi em sembla. I nosaltres investigàvem que succeïa, quan escoltem d’un aquelarre en una muntanya i per allà ens vam anar després d’una “processó" de vilatans. Arribat cert moment, érem dos jugadors, vam haver d’encanonar un grup de diversos vilatans perquè estiguessin tranquils. ¿I com va ser la sorpresa? El nostre director va dir per boca d’un: “només tenen dos trets, no podran matar-nos a tots". Nosaltres sorpresos, li vam dir al PNJ que tenia raó, però un d’aquests dos era ell. O aquell. O l’altre. Assenyalant a la resta de veïns … ¿I? Van carregar. Nosaltres vam haver de tirar de pólvora i acers, i després de cames.

I per això, cada vegada que em sento a escriure, i després a dirigir, dedico molt de temps a les històries dels PNJ, i que no siguin plans, sense res a aportar (per això odio escriure PNJ per tot el que em comporta) . Intento interpretar-los a tots, fins a l’hostaler més comú, com si fos únic i indispensable, i per descomptat sent coherent. Per a mi si som deu i ells només dos, però tenen dos trets, no seré jo qui es llanci si no em va la vida en això. Perquè de res em val que només “ens matin a dos", si un sóc jo. Resum: no hi ha PNJ “massilla", i totes són únics.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Durant uns anys, en els que per circumstàncies no vaig poder jugar a rol, i tampoc dirigir, vaig acabar allunyant-me bastant de tot el que tenia a veure amb el paper. Amb tot excepte seguir anotant i anotant coses enfocades al fill petit de “Aquelarre", i per a mi la seva millor part: “Villa y Corte".

Per quan va sortir la tercera edició, ja havia tornat a llegir i pensar en paper amb el “Capità Alatriste JdR", però no amb l’impuls de dirigir o jugar. Va ser llegir “Aquelarre 3a" i tornar a una cosa que sempre va estar i que mai vaig haver d’abandonar, als amics al voltant d’una taula, amb millors o pitjors històries, i uns daus rodant.

Per això, el meu major assoliment amb “Aquelarre" va ser tornar-me a portar a aquest món del paper. I mai l’hi agrairé prou.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Fins que no va arribar la Tercera Edició, sempre vaig utilitzar la Primera, amb les “millores" que anàvem fent en el grup de joc. Moltes.

De fet, la Segona ens la vam saltar per “horrible", tan sols per que les il·lustracions ens van fer enrere. Ara, amb el pas del temps i havent-la llegit, reconec que molt del editat va ser excel·lent, i això es nota en l’acabat de la Tercera Edició que pren moltes coses d’aquelles ajudes.

¿El meu mòdul més estimat? Com mòdul solt, sense dubtar-ho “La posada de Alvar el Honest" … simplement genial, que en poques fulles dóna moltíssim joc i sempre diferent. Enorme mòdul.

Tot i que en alguna cosa més “espesito", hi ha diverses … “Danza Macabra" … “Lilith" … “Rerum Demoni" … però per sobre de tots ells sempre va estar “Rincón", que sense ser espectacular, el nostre director el va convertir en únic. Aquí el Chiqui va ser un enorme director de joc. I per apuntalar, des que s’ha editat la Tercera, i mira que s’han esforçat amb bons mòduls i campanyes, l’únic que he dirigit oficial (o sigui no meu), és “Rincón".

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Depèn el grup de joc, ja que a més de als amics, dirigeixo també a la meva filla i nebots, però en general, tothom sap que sóc addicte al cafè sol, fort i sense sucre … Res millor per tirar daus.

I si al menú sumem omplir la panxa, que som uns “tragones" … podem anar des de pastisseria variada, a embotit de tota mena, fruits secs, gominoles o bosses de patates i les seves infinites varietats … Som-hi! Que no fem fàstic a res.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Bé … potser per viejuno, o gandul, o perquè simplement m’encanta “Aquelarre", és el joc en el que penso si vull fer alguna cosa medieval, de bruixeria o de capa i espasa. No necessito de res més que aquest joc per a aquest tipus d’històries, ja que em sento còmode amb ell, i només m’he de preocupar de crear el mòdul.

I també, des de fa uns anys, és el joc que encanta a la meva filla i nebots, pel que m’és fàcil tornar-hi per una raó o una altra.

I de “Aquelarre" només espero que evolucioni cap a “Villa y Corte", que neixi de la mà d’Antonio Polo i sigui el que porto esperant anys. Molts anys. Desitjo poder escriure alguna història per a aquesta època, per a mi, la millor i més bonica per jugar.