RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Bé, no és una mania però recordo especialment que quan fèiem els primers PJ sempre estàvem tots expectants davant la tirada d'Aspecte, per veure si algú tenia mala sort, sortia “Marcadament lleig" i reiem una estona. Però mai sortia; com a molt, “Mediocre" …

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Guaitar i alguna arma, imprescindibles les dues.

3.- Quina professió et diverteix més?

4.- Quina és la teva arma preferida?

L'espasa normal, que depèn d'habilitat i és a una mà. També m'agrada la Ballesta per dur-la carregada, disparar i tot seguit agafar l'espasa.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

¿Només un? Detecció de verins, Sort, Arma invencible …

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Són molts, però si n'he de dir un em quedo amb la Meiga. Com a jugador, que una Meiga pugui invocar Agaliarepth només pronunciant el seu nom és aterridor.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Pedro, el meu primer PJ d'Aquelarre. Un pagès soldat amb 20 en Agilitat i que va arribar molt lluny (de fet, encara és viu). Però era massa honrat; per això vaig crear també a Alvar, un altre pagès, però aquesta vegada bandit i amb el qual van sorgir escenes més insòlites …

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Gorka Errandonea, a l'hostal de Can Nassos, al Dracs original. Crec que sempre he aconseguit l'objectiu pel qual va ser dissenyat: provocar als jugadors, que aquests l'odiïn i el vulguin apallissar …

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Bé, sempre he estat més DJ que jugador, i Aquelarre no és una excepció. No obstant això, he tingut la sort de jugar diverses aventures memorables. Una d'elles és Casus Luciferii, del Rerum Demoni. Bé, doncs en ella la descripció que va fer Manolo (el meu DJ) dels somnis amb Inesilla de Castro va ser tremenda.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Bé, com he estat més DJ que jugador tinc poques que recordi especialment com PJ.

Sens dubte, els crítics al cap (01), ignorant l'armadura i multiplicant el dany per dos, han estat les tirades més memorables. I en el nostre cas més perquè, al principi, només teníem un d10. Això feia que haguéssim de tirar el dau dues vegades, de manera que quan algú treia un 0 a la primera tirada es creava una gran expectació mentre recollia el dau i tirava per segona vegada. Aquest suspens trencava en eufòria de tot el grup quan sortia, com et dic, un 1, però també en decepció quan sortia un altre 0 …

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Crec que un dels combats més èpics de tot Aquelarre és l'enfrontament contra Karna, Shra i Marsha a Llers, amb la campana de Sant Cebrià sonant de fons i tota la resta.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Així, especialment, no recordo cap, però estic segur que les més celebrades han estat aquelles que ens han servit per trobar una pista, convèncer un PNJ o escapar d'un perill.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Bé, aquesta no te res de graciós, encara que sí que va canviar la campanya al morir un dels seus protagonistes més emblemàtics. Manolo decideix fugir sol amb el seu alquimista, Albert. Per desgràcia, treu una pífia en Cavalcar que farà que, tirat a terra i mort de fred, mori lentament sense que ningú el pogués auxiliar -…

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Bé, t'explicaré una anècdota que ens va passar jugant al Rincón original. Els PJ s'enfronten al Mal Senyor, un PNJ que saben que és un adversari terrible. No obstant això, a l'inici del combat tenen tanta sort amb les tirades que, en teoria, el derroten massa ràpid. Com em semblava un final poc memorable, vaig fer trampes i el combat va seguir (com si el Mal Senyor tingués més punts de vida que els que indica el llibre, sense dir-ho als jugadors, evidentment). Però el cas és que ara és el Mal Senyor el que enllaça diferents crítics i els PJ van fallant estrepitosament, donant com a resultat que estaven tots a punt de morir.

Com que això no em semblava just tampoc, finalment el Mal Senyor va ser derrotat amb un pobre cop d'espasa que només li va treure 3-4 punts de vida: quina casualitat, just el que li quedava! (Vaig dir jo).

15- Una sortida que mai vas imaginar?

A l'inici de la campanya de Rerum Demoni, “Magice, rerum daemonii est". Els jugadors van entrar a l'ermita a la recerca de l'espasa, però Albert, l'esmentat alquimista, s'olora alguna cosa dolenta i decideix tornar a la posada de Anborsti el tuerto, sol (tot i que amb els diners dels altres PJ). Per desgràcia, pifiará com he dit abans i morirà en el camí …

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Bé, explicaré ara una com a jugador. Vam ser autodidactes, i vam aprendre a jugar a rol a base d'errors. Recordo que, en una partida del suplement Lilith, Manolo va llegir en veu alta un paràgraf que, al meu entendre, no havia d'haver llegit, ja que era informació només per al DJ i ens esbudellava l'aventura. En fi, que ens vam enfadar i vam deixar la partida en aquest punt. Com he dit, cap sabia encara dirigir (ni jugar). El curiós és que, temps després, quan vaig llegir l'aventura vaig comprovar, per la meva desgràcia, que aquesta informació no esbudellava l'aventura en absolut …

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Bé, com a jugador, el meu soldat d'origen humil va arribar a tenir una torre i algunes terres i, així, es va retirar de la vida aventurera (em feia pena que morís). Com a DJ, vaig dirigir una campanya preparada específicament perquè Albert, l'alquimista del grup, arribés a invocar un dimoni superior i, posteriorment, ho perdés tot per culpa de Calisto, un PNJ traïdor que és precisament qui el va orientar i dirigir pel camí de la màgia negra.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

El meu edició preferida és la primera, el primer joc de rol que vaig llegir i amb el qual em va explotar el cap (el que plantejaven els jocs de rol superava mil vegades a l'HeroQuest, que és l'única cosa que coneixíem). M'encanten les seves il·lustracions i el grau de condensació que va aconseguir Ricard fa que tinguis TOT el que necessites en aquest llibret que no arriba a les cent pàgines.

Ara, per a unes jornades prefereixo endur-me la segona, per no malmetre més la primera (la tercera tampoc és per portar-la a la motxilla …).

¿El meu mòdul preferit? És una pregunta molt difícil, ja que només els suplements de la primera edició del joc tenen ja un gran nombre d'aventures inoblidables. Per assenyalar alguna, com oneshot m'agrada molt “El pacto", de Miguel Aceytuno (al Dracs original). És una aventura que sempre agrada i, personalment, m'encanta la cara que posen els jugadors quan els vilatans insisteixen que no passin una nit més al poble.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

D'adolescents, a la tarda, no menjàvem res. En els últims anys s'ha imposat el menú clàssic: cerveses, patates fregides i pizzes (és el que menys preparació necessita). Això sí, a la universitat l'escassetat de diners feia que les cerveses fossin les més barates que hi havia …

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Com he dit ja, Aquelarre va ser el meu primer contacte amb els jocs de rol i, en el nostre grup, és un dels jocs més estimats. També és, molt probablement, el joc amb el que més campanyes hem jugat (oficials i propies). M'encanta l'ambientació (la nostra Edat Mitjana) i com de bé combina l'irracional amb el històric.

Quant a com m'agradaria que evolucionés, i veient que ja ha crescut tant pel que cronològic (cap endavant, fins al segle XVII) com en l'espai (fins a Europa amb els diferents volums de Imago Europe), a mi m'agradaria que en el futur s'expandís en el cronològic però cap enrere: segles X, XI, XII …

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Bé, no és una mania però recordo especialment que quan fèiem els primers PJ sempre estàvem tots expectants davant la tirada d’Aspecte, per veure si algú tenia mala sort, sortia “Marcadament lleig" i reiem una estona. Però mai sortia; com a molt, “Mediocre" …

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Guaitar i alguna arma, imprescindibles les dues.

3.- Quina professió et diverteix més?

Goliard i Bandit.

4.- Quina és la teva arma preferida?

L’espasa normal, que depèn d’habilitat i és a una mà. També m’agrada la Ballesta per dur-la carregada, disparar i tot seguit agafar l’espasa.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

¿Només un? Detecció de verins, Sort, Arma invencible …

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Són molts, però si n’he de dir un em quedo amb la Meiga. Com a jugador, que una Meiga pugui invocar Agaliarepth només pronunciant el seu nom és aterridor.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Pedro, el meu primer PJ d’Aquelarre. Un pagès soldat amb 20 en Agilitat i que va arribar molt lluny (de fet, encara és viu). Però era massa honrat; per això vaig crear també a Alvar, un altre pagès, però aquesta vegada bandit i amb el qual van sorgir escenes més insòlites …

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Gorka Errandonea, a l’hostal de Can Nassos, al Dracs original. Crec que sempre he aconseguit l’objectiu pel qual va ser dissenyat: provocar als jugadors, que aquests l’odiïn i el vulguin apallissar …

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Bé, sempre he estat més DJ que jugador, i Aquelarre no és una excepció. No obstant això, he tingut la sort de jugar diverses aventures memorables. Una d’elles és Casus Luciferii, del Rerum Demoni. Bé, doncs en ella la descripció que va fer Manolo (el meu DJ) dels somnis amb Inesilla de Castro va ser tremenda.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Bé, com he estat més DJ que jugador tinc poques que recordi especialment com PJ.

Sens dubte, els crítics al cap (01), ignorant l’armadura i multiplicant el dany per dos, han estat les tirades més memorables. I en el nostre cas més perquè, al principi, només teníem un d10. Això feia que haguéssim de tirar el dau dues vegades, de manera que quan algú treia un 0 a la primera tirada es creava una gran expectació mentre recollia el dau i tirava per segona vegada. Aquest suspens trencava en eufòria de tot el grup quan sortia, com et dic, un 1, però també en decepció quan sortia un altre 0 …

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Crec que un dels combats més èpics de tot Aquelarre és l’enfrontament contra Karna, Shra i Marsha a Llers, amb la campana de Sant Cebrià sonant de fons i tota la resta.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Així, especialment, no recordo cap, però estic segur que les més celebrades han estat aquelles que ens han servit per trobar una pista, convèncer un PNJ o escapar d’un perill.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Bé, aquesta no te res de graciós, encara que sí que va canviar la campanya al morir un dels seus protagonistes més emblemàtics. Manolo decideix fugir sol amb el seu alquimista, Albert. Per desgràcia, treu una pífia en Cavalcar que farà que, tirat a terra i mort de fred, mori lentament sense que ningú el pogués auxiliar -…

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Bé, t’explicaré una anècdota que ens va passar jugant al Rincón original. Els PJ s’enfronten al Mal Senyor, un PNJ que saben que és un adversari terrible. No obstant això, a l’inici del combat tenen tanta sort amb les tirades que, en teoria, el derroten massa ràpid. Com em semblava un final poc memorable, vaig fer trampes i el combat va seguir (com si el Mal Senyor tingués més punts de vida que els que indica el llibre, sense dir-ho als jugadors, evidentment). Però el cas és que ara és el Mal Senyor el que enllaça diferents crítics i els PJ van fallant estrepitosament, donant com a resultat que estaven tots a punt de morir.

Com que això no em semblava just tampoc, finalment el Mal Senyor va ser derrotat amb un pobre cop d’espasa que només li va treure 3-4 punts de vida: quina casualitat, just el que li quedava! (Vaig dir jo).

15- Una sortida que mai vas imaginar?

A l’inici de la campanya de Rerum Demoni, “Magice, rerum daemonii est". Els jugadors van entrar a l’ermita a la recerca de l’espasa, però Albert, l’esmentat alquimista, s’olora alguna cosa dolenta i decideix tornar a la posada de Anborsti el tuerto, sol (tot i que amb els diners dels altres PJ). Per desgràcia, pifiará com he dit abans i morirà en el camí …

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Bé, explicaré ara una com a jugador. Vam ser autodidactes, i vam aprendre a jugar a rol a base d’errors. Recordo que, en una partida del suplement Lilith, Manolo va llegir en veu alta un paràgraf que, al meu entendre, no havia d’haver llegit, ja que era informació només per al DJ i ens esbudellava l’aventura. En fi, que ens vam enfadar i vam deixar la partida en aquest punt. Com he dit, cap sabia encara dirigir (ni jugar). El curiós és que, temps després, quan vaig llegir l’aventura vaig comprovar, per la meva desgràcia, que aquesta informació no esbudellava l’aventura en absolut …

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Bé, com a jugador, el meu soldat d’origen humil va arribar a tenir una torre i algunes terres i, així, es va retirar de la vida aventurera (em feia pena que morís). Com a DJ, vaig dirigir una campanya preparada específicament perquè Albert, l’alquimista del grup, arribés a invocar un dimoni superior i, posteriorment, ho perdés tot per culpa de Calisto, un PNJ traïdor que és precisament qui el va orientar i dirigir pel camí de la màgia negra.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

El meu edició preferida és la primera, el primer joc de rol que vaig llegir i amb el qual em va explotar el cap (el que plantejaven els jocs de rol superava mil vegades a l’HeroQuest, que és l’única cosa que coneixíem). M’encanten les seves il·lustracions i el grau de condensació que va aconseguir Ricard fa que tinguis TOT el que necessites en aquest llibret que no arriba a les cent pàgines.

Ara, per a unes jornades prefereixo endur-me la segona, per no malmetre més la primera (la tercera tampoc és per portar-la a la motxilla …).

¿El meu mòdul preferit? És una pregunta molt difícil, ja que només els suplements de la primera edició del joc tenen ja un gran nombre d’aventures inoblidables. Per assenyalar alguna, com oneshot m’agrada molt “El pacto", de Miguel Aceytuno (al Dracs original). És una aventura que sempre agrada i, personalment, m’encanta la cara que posen els jugadors quan els vilatans insisteixen que no passin una nit més al poble.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

D’adolescents, a la tarda, no menjàvem res. En els últims anys s’ha imposat el menú clàssic: cerveses, patates fregides i pizzes (és el que menys preparació necessita). Això sí, a la universitat l’escassetat de diners feia que les cerveses fossin les més barates que hi havia …

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Com he dit ja, Aquelarre va ser el meu primer contacte amb els jocs de rol i, en el nostre grup, és un dels jocs més estimats. També és, molt probablement, el joc amb el que més campanyes hem jugat (oficials i propies). M’encanta l’ambientació (la nostra Edat Mitjana) i com de bé combina l’irracional amb el històric.

Quant a com m’agradaria que evolucionés, i veient que ja ha crescut tant pel que cronològic (cap endavant, fins al segle XVII) com en l’espai (fins a Europa amb els diferents volums de Imago Europe), a mi m’agradaria que en el futur s’expandís en el cronològic però cap enrere: segles X, XI, XII …