RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Òbviament els 20 punts a l'arma principal que vulgui utilitzar, i si he d'emprar encanteris, triar molt detingudament els Orgulls específics de bruixots i similars.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Ganivets o Baralla per si es donen situacions a melé, i després sobretot el que més es tira: Descobrir, Empatia i Escoltar.

3.- Quina professió et diverteix més?

El Goliard dóna moltíssim joc, especialment quan vaig llegir a la part de «perfils de bruixots i fetiller» el del Goliard punyeter em va fer pensar molt en aquest tipus de personatge.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Ganivet, per la situació de melé, com era de comú, per la facilitat d'ocultar, per la seva simplicitat, perquè hi ha molts encanteris associats… Perquè com la Dansa Macabra, no feia distincions entre rics i pobres. M'encanten els ganivets, què li faré?

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Filo Maldito, em sembla genial.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Guland, el Senyor de la Pestilència i la mala sort. Per tot el corrupte que és, per la quantitat de maneres que se'l pot adorar i la varietat de servidors que arriba a tenir. Em fascina, a part sempre penso a Nurgle, el seu alter ego a Warhammer.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Crec que el meu primer personatge, com tot el que es fa per primera vegada, em va marcar força. Encara que era un simple Soldat, era força ben plantat i això d'aconseguir passar tirades de Seducció, va fer que fos el “casanova" de l'època i pogués solucionar, més d'una vegada, les coses de maneres diferents a l'ús de la seva destral de combat de 2 mans…

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Iratze la Sombría. Va ser un PJ que vaig fer per a mi, una bruixa basca “zorrona" adoradora de Masabakes. Com que no vaig jugar tant amb ella com volia i sí que tenia molt rerefons, l'he fet servir de manera recurrent com un PNJ que acostumo a utilitzar en les meves partides, com una pèrfida seductora que et portarà pel costat fosc si hi ha algun bruixot en el grup. Sempre està entre les ombres i més que fer-la servir d'enemic, ha estat sempre aquesta mena de personatge inabastable però que saps que està darrere de tot. Aquesta noia és la meva debilitat.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

El descens als inferns que comença amb “Casus Luciferii", si no recordo malament, el nom de la campanya de Rerum Demoni. Em va encantar, només per veure com morien els nostres personatges en sortir-ne i rebre totes les ferides que pensaves que no et feien efecte.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Les 3 tirades de Seducció seguides amb un percentatge no gaire alt que esmentava abans. Tothom animant en cada tirada, fins aconseguir les 3 i així ficar-me al llit amb no sé quina dona i per una vegada no haver de matar tothom entrant a la bèstia.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Crec que el més bèstia que ha sortit, però que no es va lluitar contra ell per motius obvis, va ser quan van invocar per error Doqmo'or, un dimoni de la tortura al servei de Guland amb una «llave del dolor» (un petit puzle i trencaclosques que no es pot resoldre «racionalment»).

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Un bruixot que no va tenir més feliç idea que posar-se davant a tallar el pas (amb el seu cos) d'un enfurismat Lobisome en ple frenesí. Em vaig posar les mans al cap, i li vaig permetre que tirés sort per no ser trossejat en aquell mateix moment. La passar fins i tot amb un crític.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Hahahaha, aquest tipus de pífies en que colpeges amb foc amic al teu company sense voler, i en comptes de treure el mínim… Crític, causa seqüela i mata.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Una partida, no recordo el nom ara, que calia alliberar un poble i resoldre un secret d'una bruixa que havia estat embolicant-la troca, doncs en comptes de fer això, arrasar el poble juntament amb uns bandits i que al final la bruixa se sortís amb la seva.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Un jugador que feia servir l'encanteri «regalo envenenado» com a escut. Se'l posava en un dit del peu, i hi rebia tots els cops. Va acabar coix.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Un crític al cap de l'enemic final del mòdul «El Pacto», Taurus, un bitxo de l'hòstia, que per coses de la sort, va morir abans que pogués fer res, i ens vam quedar tots així: «ja està?».

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

No he estat d'aquells jugadors que estaven obsessionats amb posseir terres o tenir or, Surgat en aquest cas no m'ha pogut temptar, les meves riqueses han estat sobretot còdexs prohibits i un athema negre.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Ars Malèfica i Daemonolatreia. M'encanta el malvat i més fosc.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Llaunes de cervesa (exceptuem aquí San Miguel, Cruzcampo i Amstel) i Doritos.
Les cerveses artesanals per després de la partida i comentar esdeveniments.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Doncs li tinc moltíssim afecte perquè va ser el meu primer joc de rol. En un campament dels escoltes amb uns 12 anys. Em va atrapar, m'encantaven les seves il·lustracions, els seus textos, la bruixeria i els dimonis… I com a anècdota, recordo un moment en què estava llegint el Rerum Demoni… que Belzebuth podia aparèixer en forma d'enorme mosca i tal… I just en aquest moment, un tàvec, una mosca brutal, es va posar just damunt de la pàgina que estava llegint… Jajaj, això sí que no se m'oblidarà mai.

Crec que la tercera edició del joc estava perfecta tal com estava, ara veurem tot el que surt a la quarta edició. Em tocarà tornar a fer l'aplicació des de 0, ja que hi haurà coses noves i aquesta en qüestió quedarà obsoleta, però bé.

M'agradaria veure més coses com Legendarium Inferni, que es facin concursos sobre històries d'Aquelarre i que es publiquin després els millors, crec que li donaria frescor una cosa així cada X temps.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Òbviament els 20 punts a l’arma principal que vulgui utilitzar, i si he d’emprar encanteris, triar molt detingudament els Orgulls específics de bruixots i similars.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Ganivets o Baralla per si es donen situacions a melé, i després sobretot el que més es tira: Descobrir, Empatia i Escoltar.

3.- Quina professió et diverteix més?

El Goliard dóna moltíssim joc, especialment quan vaig llegir a la part de «perfils de bruixots i fetiller» el del Goliard punyeter em va fer pensar molt en aquest tipus de personatge.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Ganivet, per la situació de melé, com era de comú, per la facilitat d’ocultar, per la seva simplicitat, perquè hi ha molts encanteris associats… Perquè com la Dansa Macabra, no feia distincions entre rics i pobres. M’encanten els ganivets, què li faré?

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Filo Maldito, em sembla genial.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Guland, el Senyor de la Pestilència i la mala sort. Per tot el corrupte que és, per la quantitat de maneres que se’l pot adorar i la varietat de servidors que arriba a tenir. Em fascina, a part sempre penso a Nurgle, el seu alter ego a Warhammer.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Crec que el meu primer personatge, com tot el que es fa per primera vegada, em va marcar força. Encara que era un simple Soldat, era força ben plantat i això d’aconseguir passar tirades de Seducció, va fer que fos el “casanova" de l’època i pogués solucionar, més d’una vegada, les coses de maneres diferents a l’ús de la seva destral de combat de 2 mans…

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Iratze la Sombría. Va ser un PJ que vaig fer per a mi, una bruixa basca “zorrona" adoradora de Masabakes. Com que no vaig jugar tant amb ella com volia i sí que tenia molt rerefons, l’he fet servir de manera recurrent com un PNJ que acostumo a utilitzar en les meves partides, com una pèrfida seductora que et portarà pel costat fosc si hi ha algun bruixot en el grup. Sempre està entre les ombres i més que fer-la servir d’enemic, ha estat sempre aquesta mena de personatge inabastable però que saps que està darrere de tot. Aquesta noia és la meva debilitat.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

El descens als inferns que comença amb “Casus Luciferii", si no recordo malament, el nom de la campanya de Rerum Demoni. Em va encantar, només per veure com morien els nostres personatges en sortir-ne i rebre totes les ferides que pensaves que no et feien efecte.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Les 3 tirades de Seducció seguides amb un percentatge no gaire alt que esmentava abans. Tothom animant en cada tirada, fins aconseguir les 3 i així ficar-me al llit amb no sé quina dona i per una vegada no haver de matar tothom entrant a la bèstia.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Crec que el més bèstia que ha sortit, però que no es va lluitar contra ell per motius obvis, va ser quan van invocar per error Doqmo’or, un dimoni de la tortura al servei de Guland amb una «llave del dolor» (un petit puzle i trencaclosques que no es pot resoldre «racionalment»).

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Un bruixot que no va tenir més feliç idea que posar-se davant a tallar el pas (amb el seu cos) d’un enfurismat Lobisome en ple frenesí. Em vaig posar les mans al cap, i li vaig permetre que tirés sort per no ser trossejat en aquell mateix moment. La passar fins i tot amb un crític.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Hahahaha, aquest tipus de pífies en que colpeges amb foc amic al teu company sense voler, i en comptes de treure el mínim… Crític, causa seqüela i mata.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Una partida, no recordo el nom ara, que calia alliberar un poble i resoldre un secret d’una bruixa que havia estat embolicant-la troca, doncs en comptes de fer això, arrasar el poble juntament amb uns bandits i que al final la bruixa se sortís amb la seva.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Un jugador que feia servir l’encanteri «regalo envenenado» com a escut. Se’l posava en un dit del peu, i hi rebia tots els cops. Va acabar coix.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Un crític al cap de l’enemic final del mòdul «El Pacto», Taurus, un bitxo de l’hòstia, que per coses de la sort, va morir abans que pogués fer res, i ens vam quedar tots així: «ja està?».

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

No he estat d’aquells jugadors que estaven obsessionats amb posseir terres o tenir or, Surgat en aquest cas no m’ha pogut temptar, les meves riqueses han estat sobretot còdexs prohibits i un athema negre.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Ars Malèfica i Daemonolatreia. M’encanta el malvat i més fosc.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Llaunes de cervesa (exceptuem aquí San Miguel, Cruzcampo i Amstel) i Doritos.
Les cerveses artesanals per després de la partida i comentar esdeveniments.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Doncs li tinc moltíssim afecte perquè va ser el meu primer joc de rol. En un campament dels escoltes amb uns 12 anys. Em va atrapar, m’encantaven les seves il·lustracions, els seus textos, la bruixeria i els dimonis… I com a anècdota, recordo un moment en què estava llegint el Rerum Demoni… que Belzebuth podia aparèixer en forma d’enorme mosca i tal… I just en aquest moment, un tàvec, una mosca brutal, es va posar just damunt de la pàgina que estava llegint… Jajaj, això sí que no se m’oblidarà mai.

Crec que la tercera edició del joc estava perfecta tal com estava, ara veurem tot el que surt a la quarta edició. Em tocarà tornar a fer l’aplicació des de 0, ja que hi haurà coses noves i aquesta en qüestió quedarà obsoleta, però bé.

M’agradaria veure més coses com Legendarium Inferni, que es facin concursos sobre històries d’Aquelarre i que es publiquin després els millors, crec que li donaria frescor una cosa així cada X temps.