RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Poques manies, llevat de l'ordre en què han d'estar els daus. Últimament em faig una taula d'Excel per tenir controlades les competències primàries, secundàries, les familiars i si t'ha tocat alguna cosa als trets de caràcter. Queda molt net.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Otear (o Descobrir, ara) (en fi, «ara», des de ja fa una dècada…), Discreció (val, Sigilo) i Primers Auxilis (vinga, ja paro).

3.- Quina professió et diverteix més?

Bandit, lladre o captaire combinada amb alguna de les dues anteriors.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Llança llarga o bracamant.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Manto de sombras o Bendición de Hada per allò útil o Presteza per allò espectacular, encara que he de reconèixer que la màgia no em tira gaire.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Guls i aouns.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Trenta anys jugant i una ràtio PJs:mort una mica lamentable m'han fet tenir molts PJs. Si a això unim la meva pèssima memòria se'm barrejen tots una mica, però podria nomenar Lázaro Martínez, un joglar una mica peculiar, Bureskunde, una pirata basca amb què vaig jugar el Medina Gharnata? i l'últim que més afecte li he agafat és Oliveros, un soldat mort de gana que no deixava de repetir que el seu pare era el físic més important d'Iruña, sent un simple curandero.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Pere d'Urtx i de Mataplana, bisbe d'Urgell. Té un paper petit en tres mòduls que vaig fer però s'emporta el protagonisme amb les seves boges demandes.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Vam desenterrar una bruixa per robar-li un amulet que duia al coll. Un dels PJs es va ajupir a agafar-lo i així que ho va fer la bruixa va tornar a la vida i va dir «Vine commiiiigo!» i es va emportar la seva ànima a l'infern.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Al final d'una campanya, un bruixot una mica cabró estava conjurant a saber què i ens enxampava una mica allunyats. No ens donava temps a acostar-nos i atacar-lo així que, amb la pirata que he esmentat abans, li vaig llançar un venablo que gràcies al crític el va travessar de costat a costat.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Recordo amb afecte el de «La maldición del Mal Señor» de Rincón.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Cap en especial.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

No va ser una pífia exactament però tenia un soldat amb ínfules sense gaire idea de cavalcar que va decidir mesurar-se en una justa amb un cavaller rival del seu senyor. La cosa va començar bé doncs vaig posar el meu cavall al galop, el pitjor va venir quan el meu contrincant va fer un crític amb la llança… al cap. No cal dir que em van enterrar a trossos.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Com a màster m'encanta ficar girs i pistes falses als meus mòduls. No en vull dir cap, però a Aquelarre no et pots refiar de ningú.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Uns PJs no van dubtar ni un segon a enviar un PNJ amb què havien travat força amistat a la foguera per salvar el cul. Em va agafar una mica desprevingut (i és que a Aquelarre no et pots refiar de ningú).

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Un PJ (no meu) que era un cavaller lleonès i escortava un parell de nenes es va acovardir davant d'un grup de llops, cinc o sis havien de ser. Amb el temps la història ha anat degenerant i ja expliquem que el lleonès, amb la seva brillant armadura i el seu corcel, va abatre un dels llops i se'n va anar corrent deixant les nenes a la seva mercè. A dia d'avui, almenys una vegada a cada partida cridem a l'uníson «Cavaller covard! ¡Cavaller covard».

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Riqueses a Aquelarre? Prou que dormen amb l'estómac ple la majoria de les nits… Algun noble he tingut més sempre segon, la seva possessió més preada ha estat, és clar, el cavall.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

La tercera, és clar, encara que la primera és amb què vaig començar i estarà sempre en les meves oracions.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

El menú clàssic és durum i un milió de pipes tijuana (hi ha hòsties per aquests blocs de 4-5 pipes saturats de glutamat i potenciadors de sabor). De beure, cervesa artesana.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre és la meva principal afició i l'excusa perfecta per estudiar història i continuar quedant amb els meus amics. És, també, el que jugaré al centre de dia amb aquests mateixos amics quan freguem els 70 i els caps ja no estiguin com haurien de fer.
Tinc els meus dubtes respecte a com evolucionarà en la seva editorial actual, la maledicció d'Aquelarre és allargada, però en el que sí que confio és en la comunitat, la qual pot sostenir (i va sostenir) la línia de forma més o menys independent.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Poques manies, llevat de l’ordre en què han d’estar els daus. Últimament em faig una taula d’Excel per tenir controlades les competències primàries, secundàries, les familiars i si t’ha tocat alguna cosa als trets de caràcter. Queda molt net.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Otear (o Descobrir, ara) (en fi, «ara», des de ja fa una dècada…), Discreció (val, Sigilo) i Primers Auxilis (vinga, ja paro).

3.- Quina professió et diverteix més?

Bandit, lladre o captaire combinada amb alguna de les dues anteriors.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Llança llarga o bracamant.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Manto de sombras o Bendición de Hada per allò útil o Presteza per allò espectacular, encara que he de reconèixer que la màgia no em tira gaire.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Guls i aouns.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Trenta anys jugant i una ràtio PJs:mort una mica lamentable m’han fet tenir molts PJs. Si a això unim la meva pèssima memòria se’m barrejen tots una mica, però podria nomenar Lázaro Martínez, un joglar una mica peculiar, Bureskunde, una pirata basca amb què vaig jugar el Medina Gharnata? i l’últim que més afecte li he agafat és Oliveros, un soldat mort de gana que no deixava de repetir que el seu pare era el físic més important d’Iruña, sent un simple curandero.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Pere d’Urtx i de Mataplana, bisbe d’Urgell. Té un paper petit en tres mòduls que vaig fer però s’emporta el protagonisme amb les seves boges demandes.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Vam desenterrar una bruixa per robar-li un amulet que duia al coll. Un dels PJs es va ajupir a agafar-lo i així que ho va fer la bruixa va tornar a la vida i va dir «Vine commiiiigo!» i es va emportar la seva ànima a l’infern.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Al final d’una campanya, un bruixot una mica cabró estava conjurant a saber què i ens enxampava una mica allunyats. No ens donava temps a acostar-nos i atacar-lo així que, amb la pirata que he esmentat abans, li vaig llançar un venablo que gràcies al crític el va travessar de costat a costat.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Recordo amb afecte el de «La maldición del Mal Señor» de Rincón.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Cap en especial.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

No va ser una pífia exactament però tenia un soldat amb ínfules sense gaire idea de cavalcar que va decidir mesurar-se en una justa amb un cavaller rival del seu senyor. La cosa va començar bé doncs vaig posar el meu cavall al galop, el pitjor va venir quan el meu contrincant va fer un crític amb la llança… al cap. No cal dir que em van enterrar a trossos.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Com a màster m’encanta ficar girs i pistes falses als meus mòduls. No en vull dir cap, però a Aquelarre no et pots refiar de ningú.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Uns PJs no van dubtar ni un segon a enviar un PNJ amb què havien travat força amistat a la foguera per salvar el cul. Em va agafar una mica desprevingut (i és que a Aquelarre no et pots refiar de ningú).

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Un PJ (no meu) que era un cavaller lleonès i escortava un parell de nenes es va acovardir davant d’un grup de llops, cinc o sis havien de ser. Amb el temps la història ha anat degenerant i ja expliquem que el lleonès, amb la seva brillant armadura i el seu corcel, va abatre un dels llops i se’n va anar corrent deixant les nenes a la seva mercè. A dia d’avui, almenys una vegada a cada partida cridem a l’uníson «Cavaller covard! ¡Cavaller covard».

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Riqueses a Aquelarre? Prou que dormen amb l’estómac ple la majoria de les nits… Algun noble he tingut més sempre segon, la seva possessió més preada ha estat, és clar, el cavall.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

La tercera, és clar, encara que la primera és amb què vaig començar i estarà sempre en les meves oracions.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

El menú clàssic és durum i un milió de pipes tijuana (hi ha hòsties per aquests blocs de 4-5 pipes saturats de glutamat i potenciadors de sabor). De beure, cervesa artesana.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre és la meva principal afició i l’excusa perfecta per estudiar història i continuar quedant amb els meus amics. És, també, el que jugaré al centre de dia amb aquests mateixos amics quan freguem els 70 i els caps ja no estiguin com haurien de fer.
Tinc els meus dubtes respecte a com evolucionarà en la seva editorial actual, la maledicció d’Aquelarre és allargada, però en el que sí que confio és en la comunitat, la qual pot sostenir (i va sostenir) la línia de forma més o menys independent.