RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Manies, el que es diuen manies, no en tinc… o això crec. El que sí que és veritat és que abans d'enfrontar-me a una fitxa he de tenir completament construït el personatge. A partir d'una idea construeixo una història, un rerefons, unes motivacions. Després passo a crear la seva aparença a partir de diferents il·lustracions. Només quan tinc tot això li dono un aspecte “estadístic”.

Com a DJ, a les darreres campanyes he fet el mateix amb tots els personatges dels jugadors, però afegint un pas més que és la història comuna entre ells i en relació a la campanya. Quan tinc el grup de Pjs el que faig és oferir als jugadors les imatges i que a partir d'elles escullen el seu Pj. La veritat que és un sistema que m'ha funcionat molt, molt bé, amb Pjs que empasten bé entre si i amb un pes equivalent cadascun a la campanya.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Depèn molt del personatge en si. No tinc competències que cregui que siguin imprescindibles per a tots els personatges. Tornant als Pjs creats de manera conjunta per al grup de joc, aquests personatges tenen una varietat enorme de competències entre tots, com a grup. És cert que hi ha jugadors que sempre volen una competència d'armes alta, o que puguin fer servir màgia, etc. En el meu cas, com a jugador, la idea del personatge és la que marca quines amb les competències necessàries.

3.- Quina professió et diverteix més?

En general, prefereixo personatges murris, elements àgils i amb bona llabia. Però reitero, m'agrada fer servir qualsevol tipus de personatge i ficar-me al seu paper.

4.- Quina és la teva arma preferida?

L'espasa, encara que segons el personatge la podré emportar o no.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Pregunta MOLT complicada. El grimori és cada vegada més ampli i dependrà del personatge, però se'm vénen al capdavant els clàssics “Bàlsamo de curación, Arma Invicta o Piel de lobo.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Sense cap dubte la Carantonya, sempre em va fer molta gràcia i m'ha proporcionat moments molt divertits en diferents partides. Tot i que la Lamia és un altre gran clàssic.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

És de Villa y Corte, no sé si val. Un burgès murri i barrut, que ni volia treballar ni volia estudiar. Bevedor i faldiller va buscar com escapar de totes responsabilitat fins a trobar el grup de Pjs. N'hi ha prou amb aquesta part de l'inici de la seva història per comprendre la criatura: «Advertir que si vaig deixar l'Estudi va ser per causa del meu pare, i no voler-me després d'haver-me portat a ell sustentar. Va ser la solució el casament amb la senyora María Lasso de Chaves, filla del llicenciat Lasso de San Vicente, a la parròquia de la Magdalena de Valladolid. Si això no fos del meu gust, almenys dotava-me de molt bons diners.» Com comprendrà el lector, poc va durar aquest casament, i així tota la vida.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Impossible, decantar-me aquí, són tantíssims. A més, tampoc depèn gaire del personatge, sinó de les circumstàncies. Ara estic amb Rincón i n'hi ha alguns amb molt de potencial, com Mateo de Antequera, o donya Violante, però després els jugadors s'entesten a fer protagonista el Herrero o i jo mateix li he donat més protagonisme a monsenyor Luis perquè al grup hi ha un clergue. A la darrera sessió el Pnj que ens va donar els millors moments i amb diferents Pjs va ser Sancha, un Pnj inventat per mi que és la cuinera del castell de Rincón.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Sens dubte, l'escena de l'home sant de Rerum Demoni. No faré spoliers per als que no l'han jugada, però aquí vam perdre la meitat dels companys…

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Tinc molt poca memòria per a aquest tipus de coses, de fet és que jugo una campanya i als anys la puc repetir i no recordar-me de gairebé res XD. Però si recordo una vegada que em vaig engorrar en una posada i el Dj em va començar a enviar adversaris i jo me'ls anaven traient a tots crític darrere crític. No he tret tant crític al costat de tota la meva vida.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Potser Cèsar de Devreux, senyor d'Iroz? Segurament sigui aquest. Encara que no recordo en quina partida ens va sortir un lobisome, cap allà que va el grups de Pjs amb don Hernán de Ponte i Machado al capdavant, i en la primera urpada el cap de don Hernán per terra… el combat més ràpid que hem jugat.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

No en recordo una que fos realment definitiva per a alguna cosa… però m'acaba d'arribar un record d'una partida de Mago La Ascensión. Jo portava una bruixa la màgia de la qual es basava a modificar la probabilitat o alguna cosa així. El tema és que estava en una escena que a priori no tenia res d'especial, la partida era una mena de road movie i tenia una reunió amb un mafiosillo. El meu personatge estava mig boja, dormia poc i es ficava molt. L'escena va començar a ser un penyal, el paio parlava de més i el meu personatge va començar a sentir aquell soroll que escoltava Tarantino a Obert fins a l'Amanecer quan faria alguna cosa dolenta. El paio segueix parlant, refet a la butaca. Em posiciono darrere i li tiro amb la meva regirar al cap, màgia mitjançant. Allò va ser imparable i el paio era el mal malós de l'aventura… el Dj no sabia que inventar per salvar-lo i amb ell a la resta de la trama. Potser va ser més una pífia que un crític ;-P

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Doncs ja hi som, no recordo grans pífies.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Tornem a la resolució de l'home sant de Rerum Demoni, realment els jugadors no pensaven que aquesta resolució fos possible, tot i advertint-ho de manera més o menys insistent.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

A la campanya de Villa y Corte, un dels Pjs estava donant la murga a un Pj que anomenaven el Lebrijano, un assassí despietat i sense els més mínims escrúpols. El Lebrijano l'havia adoctrinat en els perills de la Villa y Corte dient-li entre altres coses que «aquí sin dos pistolas no eres nadie», perquè si falles el primer tret et queda el segon. El subjecte en concret es va tirar sessions demanant-li una de les dues pistoles perquè no en tenia cap, aconseguint sempre la negativa del lebrijano per resposta. Tan feixuc es va posar que al final li va donar una de les dues pistoles. Doncs arriba el primer combat, treuen tots dos les pistoles i obren foc. I en això que el Lebrijano treu la seva espasa quan escolta un altre tret a prop de la seva orella, mira l'altre Pj i aquest somrient li deixa anar «Lebrijano, que en Madrid sin dos pistolas no eres nadie».

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

És repetir-me, però és que la de les dues pistoles és la que més es recorda al grup de joc. Aquesta i la del mag de MERP que, en una masmorra fosca, va llançar una bola de foc per veure com de llarg era el passadís i s'acabava tan sols a dos metres… podeu imaginar la resta.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

No he tingut personatges que hagin acumulat glòria o riqueses.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Ara estem amb Aquelarre Maléfica Trinitas i ens estan agradant els canvis. Recordo amb molt d'afecte els primers com Rerum Demoni o Rincón.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Doncs on hi hagi un bon pernil i el formatge, acompanyat d'un bon vi…

De cerveses, doncs atès que jo mateix les he fet, cerveses artesanes forever.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre va ser un dels primers jocs que vaig descobrir. Jugava e MERP amb coses de RuneQuest, així que en veure la portada d'Aquelarre em vaig estirar de cap en veure que era medieval. En ell no només vaig descobrir una història i un folklore riquíssim, sinó unes històries més madures i més les nostres que les que mostraven els mòduls americans. Després vaig tenir l'oportunitat de muntar una web, treballar amb l'editorial, escriure un mòdul, etc. Aquest joc sempre hi ha estat, fins i tot quan no dirigia Aquelarre, com aquesta amant a la qual sempre tornes. Ara, després d'un parell de lustres sense dirigir-lo, torno a la càrrega amb alguna campanya oficial mentre crec pel meu compte molt material de manera paral·lela. Pel que fa al futur, el joc ha mort més d'una vegada, així que ara estem en una etapa incerta sé que el joc sempre ressorgirà de les cendres. La culpa la té aquesta fabulosa comunitat de confrares.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Manies, el que es diuen manies, no en tinc… o això crec. El que sí que és veritat és que abans d'enfrontar-me a una fitxa he de tenir completament construït el personatge. A partir d'una idea construeixo una història, un rerefons, unes motivacions. Després passo a crear la seva aparença a partir de diferents il·lustracions. Només quan tinc tot això li dono un aspecte “estadístic”.

Com a DJ, a les darreres campanyes he fet el mateix amb tots els personatges dels jugadors, però afegint un pas més que és la història comuna entre ells i en relació a la campanya. Quan tinc el grup de Pjs el que faig és oferir als jugadors les imatges i que a partir d'elles escullen el seu Pj. La veritat que és un sistema que m'ha funcionat molt, molt bé, amb Pjs que empasten bé entre si i amb un pes equivalent cadascun a la campanya.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Depèn molt del personatge en si. No tinc competències que cregui que siguin imprescindibles per a tots els personatges. Tornant als Pjs creats de manera conjunta per al grup de joc, aquests personatges tenen una varietat enorme de competències entre tots, com a grup. És cert que hi ha jugadors que sempre volen una competència d'armes alta, o que puguin fer servir màgia, etc. En el meu cas, com a jugador, la idea del personatge és la que marca quines amb les competències necessàries.

3.- Quina professió et diverteix més?

En general, prefereixo personatges murris, elements àgils i amb bona llabia. Però reitero, m'agrada fer servir qualsevol tipus de personatge i ficar-me al seu paper.

4.- Quina és la teva arma preferida?

L'espasa, encara que segons el personatge la podré emportar o no.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Pregunta MOLT complicada. El grimori és cada vegada més ampli i dependrà del personatge, però se'm vénen al capdavant els clàssics “Bàlsamo de curación, Arma Invicta o Piel de lobo.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Sense cap dubte la Carantonya, sempre em va fer molta gràcia i m'ha proporcionat moments molt divertits en diferents partides. Tot i que la Lamia és un altre gran clàssic.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

És de Villa y Corte, no sé si val. Un burgès murri i barrut, que ni volia treballar ni volia estudiar. Bevedor i faldiller va buscar com escapar de totes responsabilitat fins a trobar el grup de Pjs. N'hi ha prou amb aquesta part de l'inici de la seva història per comprendre la criatura: «Advertir que si vaig deixar l'Estudi va ser per causa del meu pare, i no voler-me després d'haver-me portat a ell sustentar. Va ser la solució el casament amb la senyora María Lasso de Chaves, filla del llicenciat Lasso de San Vicente, a la parròquia de la Magdalena de Valladolid. Si això no fos del meu gust, almenys dotava-me de molt bons diners.» Com comprendrà el lector, poc va durar aquest casament, i així tota la vida.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Impossible, decantar-me aquí, són tantíssims. A més, tampoc depèn gaire del personatge, sinó de les circumstàncies. Ara estic amb Rincón i n'hi ha alguns amb molt de potencial, com Mateo de Antequera, o donya Violante, però després els jugadors s'entesten a fer protagonista el Herrero o i jo mateix li he donat més protagonisme a monsenyor Luis perquè al grup hi ha un clergue. A la darrera sessió el Pnj que ens va donar els millors moments i amb diferents Pjs va ser Sancha, un Pnj inventat per mi que és la cuinera del castell de Rincón.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Sens dubte, l'escena de l'home sant de Rerum Demoni. No faré spoliers per als que no l'han jugada, però aquí vam perdre la meitat dels companys…

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Tinc molt poca memòria per a aquest tipus de coses, de fet és que jugo una campanya i als anys la puc repetir i no recordar-me de gairebé res XD. Però si recordo una vegada que em vaig engorrar en una posada i el Dj em va començar a enviar adversaris i jo me'ls anaven traient a tots crític darrere crític. No he tret tant crític al costat de tota la meva vida.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Potser Cèsar de Devreux, senyor d'Iroz? Segurament sigui aquest. Encara que no recordo en quina partida ens va sortir un lobisome, cap allà que va el grups de Pjs amb don Hernán de Ponte i Machado al capdavant, i en la primera urpada el cap de don Hernán per terra… el combat més ràpid que hem jugat.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

No en recordo una que fos realment definitiva per a alguna cosa… però m'acaba d'arribar un record d'una partida de Mago La Ascensión. Jo portava una bruixa la màgia de la qual es basava a modificar la probabilitat o alguna cosa així. El tema és que estava en una escena que a priori no tenia res d'especial, la partida era una mena de road movie i tenia una reunió amb un mafiosillo. El meu personatge estava mig boja, dormia poc i es ficava molt. L'escena va començar a ser un penyal, el paio parlava de més i el meu personatge va començar a sentir aquell soroll que escoltava Tarantino a Obert fins a l'Amanecer quan faria alguna cosa dolenta. El paio segueix parlant, refet a la butaca. Em posiciono darrere i li tiro amb la meva regirar al cap, màgia mitjançant. Allò va ser imparable i el paio era el mal malós de l'aventura… el Dj no sabia que inventar per salvar-lo i amb ell a la resta de la trama. Potser va ser més una pífia que un crític ;-P

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Doncs ja hi som, no recordo grans pífies.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Tornem a la resolució de l'home sant de Rerum Demoni, realment els jugadors no pensaven que aquesta resolució fos possible, tot i advertint-ho de manera més o menys insistent.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

A la campanya de Villa y Corte, un dels Pjs estava donant la murga a un Pj que anomenaven el Lebrijano, un assassí despietat i sense els més mínims escrúpols. El Lebrijano l'havia adoctrinat en els perills de la Villa y Corte dient-li entre altres coses que «aquí sin dos pistolas no eres nadie», perquè si falles el primer tret et queda el segon. El subjecte en concret es va tirar sessions demanant-li una de les dues pistoles perquè no en tenia cap, aconseguint sempre la negativa del lebrijano per resposta. Tan feixuc es va posar que al final li va donar una de les dues pistoles. Doncs arriba el primer combat, treuen tots dos les pistoles i obren foc. I en això que el Lebrijano treu la seva espasa quan escolta un altre tret a prop de la seva orella, mira l'altre Pj i aquest somrient li deixa anar «Lebrijano, que en Madrid sin dos pistolas no eres nadie».

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

És repetir-me, però és que la de les dues pistoles és la que més es recorda al grup de joc. Aquesta i la del mag de MERP que, en una masmorra fosca, va llançar una bola de foc per veure com de llarg era el passadís i s'acabava tan sols a dos metres… podeu imaginar la resta.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

No he tingut personatges que hagin acumulat glòria o riqueses.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Ara estem amb Aquelarre Maléfica Trinitas i ens estan agradant els canvis. Recordo amb molt d'afecte els primers com Rerum Demoni o Rincón.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Doncs on hi hagi un bon pernil i el formatge, acompanyat d'un bon vi…

De cerveses, doncs atès que jo mateix les he fet, cerveses artesanes forever.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre va ser un dels primers jocs que vaig descobrir. Jugava e MERP amb coses de RuneQuest, així que en veure la portada d'Aquelarre em vaig estirar de cap en veure que era medieval. En ell no només vaig descobrir una història i un folklore riquíssim, sinó unes històries més madures i més les nostres que les que mostraven els mòduls americans. Després vaig tenir l'oportunitat de muntar una web, treballar amb l'editorial, escriure un mòdul, etc. Aquest joc sempre hi ha estat, fins i tot quan no dirigia Aquelarre, com aquesta amant a la qual sempre tornes. Ara, després d'un parell de lustres sense dirigir-lo, torno a la càrrega amb alguna campanya oficial mentre crec pel meu compte molt material de manera paral·lela. Pel que fa al futur, el joc ha mort més d'una vegada, així que ara estem en una etapa incerta sé que el joc sempre ressorgirà de les cendres. La culpa la té aquesta fabulosa comunitat de confrares.