RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Com algú que va jugar bàsicament a 1a edició, poca cosa hi havia de quedés a la teva elecció. La principal mania d'aquella època, i que encara conservo, és copiar la fitxa de personatge a mà, i acompanyar-la d'una il·lustració del mateix.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Descobrir (Cercar en 1a, no tant Guaitar) i Ganivets o Baralla, que tard o d'hora les necessitaràs. Fins on recordo, mai vaig gastar un punt a “Conduir Carro”.

3.- Quina professió et diverteix més?

Doncs dependrà del to i la durada prevista de la partida, però en general “Bandido, Curandero o Soldado/Guerrero".

També el Clergue de 1a perquè englobava el Cavaller d'Ordre Militar de 3a.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Ganivet, Daga, Estilet… Tot allò que no cridi l'atenció i et permeti “punxar” gairebé sense voler-ho.

A 3a el Bracamant.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Doncs no he portat gaires PJs amb capacitats màgiques però, posats a triar, Suerte (Bendición de Hada).

Maldición també em sembla molt potent (a sobre és de vis prima), igual que Expulsar Enfermedades o Mal del Tullido.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Els Guls (em fascina el joc que pot donar la seva capacitat de matamorfejar-se) i les Ombres.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Mikel Erentxun, un dels meus primers PJs, un curander vascó que va veure, de ben petit, com un Senyor matava la seva família. Va créixer i va dedicar la vida “pública” a curar mentre al seu interior només desitjava poder acabar amb l'assassí dels seus.

I sí, continuo mantenint la mateixa inutilitat per inventar noms que fa 30 anys.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Nicolette de Roquefort, dama de companyia de Blanca de Borbó en la seva arribada a Castella per casar-se amb Pere I. Una cortesana cinturó negre en “filoputisme”, transumpte de la Milady dels Tres Mosqueters. Perillosa i encantadora fins a dir prou.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

La de “El Tronco”, una de les poques partides que vaig jugar amb 3a abans de començar amb el rol online. Un amic es fa PJ pel mètode de lliure elecció. Com a orgulls tria “Adiestrado para el Combate” i “Ambidiestro”, una màquina de matar.

Primer combat, li fan un crític en braç esquerre, llença seqüela. Un 9. Adéu mà.

Quan es recupera i torna a sortir d'aventures, primer combat, li fan un crític al braç dret, un 10. Adéu braç.

Fins aquí la seva fulgurant carrera…

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Creuàvem els Pirineus, amb la missió d'arribar a Jaca i lliurar la còpia d'un llibre que havíem recollit a Bordeus i a les miniatures del qual hi havia la clau per trobar una entrada secreta que existia a la Catedral jaquena, quan en un pas estret ens va atacar un ós.

Ja anàvem força justos de PVs i el meu PJ ranquejava d'una cama per una caiguda a les muntanyes, així que vaig decidir quedar-me i enfrontar-me en solitari a l'ós.

El meu PJ va morir esquinçat per l'ós, però no sense abans aconseguir un parell de cops que el van deixar tocat, permetent a la resta de grups escapar-se i complir amb la missió.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Teníem la missió d'escortar un jove a través de Galícia fins a Portugal, però havíem d'evitar els camins principals (no ho sabíem, però era el fill il·legítim del rei portuguès i una peça clau d'una partida d'escacs diplomàtics).

Feia dos dies que travessàvem un espès bosc gallec quan, al capvespre, vam veure una foguera i, al seu voltant, quatre o cinc dones amb un paó.

Després de dos dies menjant naps i castanyes, veure un paó va fer que comencéssim a salivar de manera important així que, ni curts ni mandrosos, ens en anem a buscar.

“Ell” era Andrialfo. Durem un assalt, XD.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Fugim de la guàrdia de la ciutat (no recordo on, no tinc memòria de gaires detalls d'aquesta aventura) i ens creuem amb una caravana de buhoners descarregant barrils plens i carregant els buits. Ens fiquem en alguns dels buits i aconseguim sortir de la vila.

Preguntem al Màster que si ens podem orientar, per alguna petita ranura, de cap on va la caravana. Ens diu: “si traieu crítics en sort, va cap on volíeu anar. Però ho heu d'aconseguir tots…”

Dit i fet, 4 crítics… Crec que Richy encara guarda aquests daus.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Una pífia a “Otear”. Mai treguis una pífia a “Otear”.

Jugàvem un escenari de Lilith (crec que es diu “A bordo del Mar Blava”).

Estem a alta mar, fent el trajecte Mallorca-València (o al revés, no ho recordo). La qüestió és que veiem una au força gran sobrevolant la nau. El meu PJ tira per “Otear" i treu una pífia. “Res, es deu tractar d'algun tipus d'ocell mediterrani més gran del que és comú” ens diu el Màster…

Al cap de poca estona moríem a les mans de l'Aoun.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

A la nostra campanya a Rincón, els PJs troben un religiós estomacat, feble i desorientat després de creuar les muntanyes (el nostre Rincón el vaig situar al Regne de Castella, a la “falca” entre la Corona d'Aragó i el Regne de Navarra). Decideixen portar-lo al Monestir de Sant Gabriel, on rep cures mèdiques i és acollit per la Comunitat.

El que no saben és que es tracta d'un monjo flagel·lant que fuig de la persecució a què són sotmesos. Quan recupera forces suficients acaba amb més de la meitat dels membres del Monestir i comença a escampar les idees herètiques entre els pagesos del Senyoriu, que les rep amb els braços oberts després d'anys de pesta, guerres, males collites i algun que altre “ succés estrany”.

De sobte, allò que era un Senyoriu més o menys estable, crema en rebel·lió.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Després d'aturar l'aixecament del populatxo fomentat pel monjo flagel·lant, els PJs juntament amb el mateix Senyor de Rincón i altres homes de la seva confiança van decidir que havien de trobar un motiu que atregués la gent per augmentar els ingressos del Senyoriu (la rebel·lió havia cremat camps de cultiu, havia destruït els molins d'aigua que treballaven a la vora del riu Calmoso,…)

Van decidir que comptar amb una relíquia sagrada seria una bona idea, ja que també ajudaria el Monestir.

Però és clar, obtenir una relíquia és molt més difícil que fabricar-la, així que van tallar en fusta una imatge de la verge, la van ennegrir fumant-la i fregant-la amb betum, i la van enterrar. A la següent festa assenyalada l'Abat va dir haver tingut un somni en què se li va aparèixer la Verge i li va indicar una cova, i en anar-hi i excavar una mica, voilà…

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

El gruix de les partides que dirigia durant l'any era en un petit poble de Terol (La Hoz de la Vella), on estiuejava els mesos de juliol i agost i on jugàvem diàriament.

Moltes vegades les partides transcorrien en aquesta mateixa zona, el poble ens servia de “inspiració”. En una d'elles els PJs havien d'investigar una vella torre guaita que s'alçava al capdamunt del poble i on, de nit, es produïen fenòmens estranys.

Els jugadors van decidir omplir les motxilles amb entrepans, patates, coca-cola, pipes,… i pujar-nos a la torre reial a esperar que es fes fosc per jugar aquesta sessió. Va ser el més proper a un “rol en viu” que he jugat mai.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Ufff, crec que l'èxit més gran a Aquelarre és veure un nou clarejar…

A nivell personal, conèixer un bon grapat d'amics, passar moltes bones estones i despertar-me un interès per la història que m'ha acompanyat des de llavors.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Actualment 3a i, en les escasses ocasions en què he jugat en físic, el Breviarium.

Mòduls més estimats: Rerum Demoni com a ampliació i ambientació, Racó (el clàssic) com a aventures i lloc on desenvolupar moltes altres.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Fa 30 anys, qualsevol cosa. Cadascú portava una cosa que li venia de gust (o que trobés per casa) i ho posàvem al mig, així que podíem acabar ajuntant-nos amb un paquet de magdalenes, coca-cola, ganxets i una llauna de musclos.

Actualment, atès que acostumem a jugar tard (a partir de 22:30), cafè carregat. Menjar res, no acostumo a menjar mentre jugo.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Doncs és EL JOC DE ROL. Des que ho vaig descobrir em va enamorar. Aquesta barreja d'Edat Mitjana, llegendes, una màgia que necessita components i rituals, el bestiari i, per sobre de tot, poder ambientar les aventures a llocs que coneixes, que has visitat o on has viscut.

Feia on espero que evolucioni? Durant més de 30 anys vaig esperar aquell Imago Europe, així com l'ampliació al nou món. Ara ja existeixen…

Per venir de gust, em ve de gust molt Aquelarre 999.

Pel que fa al sistema, potser potser polir algun tema del sistema de combat i potser abreujar la llista d'habilitats, però tampoc molt més.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Com algú que va jugar bàsicament a 1a edició, poca cosa hi havia de quedés a la teva elecció. La principal mania d’aquella època, i que encara conservo, és copiar la fitxa de personatge a mà, i acompanyar-la d’una il·lustració del mateix.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Descobrir (Cercar en 1a, no tant Guaitar) i Ganivets o Baralla, que tard o d’hora les necessitaràs. Fins on recordo, mai vaig gastar un punt a “Conduir Carro”.

3.- Quina professió et diverteix més?

Doncs dependrà del to i la durada prevista de la partida, però en general “Bandido, Curandero o Soldado/Guerrero".

També el Clergue de 1a perquè englobava el Cavaller d’Ordre Militar de 3a.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Ganivet, Daga, Estilet… Tot allò que no cridi l’atenció i et permeti “punxar” gairebé sense voler-ho.

A 3a el Bracamant.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Doncs no he portat gaires PJs amb capacitats màgiques però, posats a triar, Suerte (Bendición de Hada).

Maldición també em sembla molt potent (a sobre és de vis prima), igual que Expulsar Enfermedades o Mal del Tullido.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Els Guls (em fascina el joc que pot donar la seva capacitat de matamorfejar-se) i les Ombres.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Mikel Erentxun, un dels meus primers PJs, un curander vascó que va veure, de ben petit, com un Senyor matava la seva família. Va créixer i va dedicar la vida “pública” a curar mentre al seu interior només desitjava poder acabar amb l’assassí dels seus.

I sí, continuo mantenint la mateixa inutilitat per inventar noms que fa 30 anys.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Nicolette de Roquefort, dama de companyia de Blanca de Borbó en la seva arribada a Castella per casar-se amb Pere I. Una cortesana cinturó negre en “filoputisme”, transumpte de la Milady dels Tres Mosqueters. Perillosa i encantadora fins a dir prou.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

La de “El Tronco”, una de les poques partides que vaig jugar amb 3a abans de començar amb el rol online. Un amic es fa PJ pel mètode de lliure elecció. Com a orgulls tria “Adiestrado para el Combate” i “Ambidiestro”, una màquina de matar.

Primer combat, li fan un crític en braç esquerre, llença seqüela. Un 9. Adéu mà.

Quan es recupera i torna a sortir d’aventures, primer combat, li fan un crític al braç dret, un 10. Adéu braç.

Fins aquí la seva fulgurant carrera…

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Creuàvem els Pirineus, amb la missió d’arribar a Jaca i lliurar la còpia d’un llibre que havíem recollit a Bordeus i a les miniatures del qual hi havia la clau per trobar una entrada secreta que existia a la Catedral jaquena, quan en un pas estret ens va atacar un ós.

Ja anàvem força justos de PVs i el meu PJ ranquejava d’una cama per una caiguda a les muntanyes, així que vaig decidir quedar-me i enfrontar-me en solitari a l’ós.

El meu PJ va morir esquinçat per l’ós, però no sense abans aconseguir un parell de cops que el van deixar tocat, permetent a la resta de grups escapar-se i complir amb la missió.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Teníem la missió d’escortar un jove a través de Galícia fins a Portugal, però havíem d’evitar els camins principals (no ho sabíem, però era el fill il·legítim del rei portuguès i una peça clau d’una partida d’escacs diplomàtics).

Feia dos dies que travessàvem un espès bosc gallec quan, al capvespre, vam veure una foguera i, al seu voltant, quatre o cinc dones amb un paó.

Després de dos dies menjant naps i castanyes, veure un paó va fer que comencéssim a salivar de manera important així que, ni curts ni mandrosos, ens en anem a buscar.

“Ell” era Andrialfo. Durem un assalt, XD.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Fugim de la guàrdia de la ciutat (no recordo on, no tinc memòria de gaires detalls d’aquesta aventura) i ens creuem amb una caravana de buhoners descarregant barrils plens i carregant els buits. Ens fiquem en alguns dels buits i aconseguim sortir de la vila.

Preguntem al Màster que si ens podem orientar, per alguna petita ranura, de cap on va la caravana. Ens diu: “si traieu crítics en sort, va cap on volíeu anar. Però ho heu d’aconseguir tots…”

Dit i fet, 4 crítics… Crec que Richy encara guarda aquests daus.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Una pífia a “Otear”. Mai treguis una pífia a “Otear”.

Jugàvem un escenari de Lilith (crec que es diu “A bordo del Mar Blava”).

Estem a alta mar, fent el trajecte Mallorca-València (o al revés, no ho recordo). La qüestió és que veiem una au força gran sobrevolant la nau. El meu PJ tira per “Otear" i treu una pífia. “Res, es deu tractar d’algun tipus d’ocell mediterrani més gran del que és comú” ens diu el Màster…

Al cap de poca estona moríem a les mans de l’Aoun.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

A la nostra campanya a Rincón, els PJs troben un religiós estomacat, feble i desorientat després de creuar les muntanyes (el nostre Rincón el vaig situar al Regne de Castella, a la “falca” entre la Corona d’Aragó i el Regne de Navarra). Decideixen portar-lo al Monestir de Sant Gabriel, on rep cures mèdiques i és acollit per la Comunitat.

El que no saben és que es tracta d’un monjo flagel·lant que fuig de la persecució a què són sotmesos. Quan recupera forces suficients acaba amb més de la meitat dels membres del Monestir i comença a escampar les idees herètiques entre els pagesos del Senyoriu, que les rep amb els braços oberts després d’anys de pesta, guerres, males collites i algun que altre “ succés estrany”.

De sobte, allò que era un Senyoriu més o menys estable, crema en rebel·lió.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Després d’aturar l’aixecament del populatxo fomentat pel monjo flagel·lant, els PJs juntament amb el mateix Senyor de Rincón i altres homes de la seva confiança van decidir que havien de trobar un motiu que atregués la gent per augmentar els ingressos del Senyoriu (la rebel·lió havia cremat camps de cultiu, havia destruït els molins d’aigua que treballaven a la vora del riu Calmoso,…)

Van decidir que comptar amb una relíquia sagrada seria una bona idea, ja que també ajudaria el Monestir.

Però és clar, obtenir una relíquia és molt més difícil que fabricar-la, així que van tallar en fusta una imatge de la verge, la van ennegrir fumant-la i fregant-la amb betum, i la van enterrar. A la següent festa assenyalada l’Abat va dir haver tingut un somni en què se li va aparèixer la Verge i li va indicar una cova, i en anar-hi i excavar una mica, voilà…

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

El gruix de les partides que dirigia durant l’any era en un petit poble de Terol (La Hoz de la Vella), on estiuejava els mesos de juliol i agost i on jugàvem diàriament.

Moltes vegades les partides transcorrien en aquesta mateixa zona, el poble ens servia de “inspiració”. En una d’elles els PJs havien d’investigar una vella torre guaita que s’alçava al capdamunt del poble i on, de nit, es produïen fenòmens estranys.

Els jugadors van decidir omplir les motxilles amb entrepans, patates, coca-cola, pipes,… i pujar-nos a la torre reial a esperar que es fes fosc per jugar aquesta sessió. Va ser el més proper a un “rol en viu” que he jugat mai.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Ufff, crec que l’èxit més gran a Aquelarre és veure un nou clarejar…

A nivell personal, conèixer un bon grapat d’amics, passar moltes bones estones i despertar-me un interès per la història que m’ha acompanyat des de llavors.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Actualment 3a i, en les escasses ocasions en què he jugat en físic, el Breviarium.

Mòduls més estimats: Rerum Demoni com a ampliació i ambientació, Racó (el clàssic) com a aventures i lloc on desenvolupar moltes altres.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Fa 30 anys, qualsevol cosa. Cadascú portava una cosa que li venia de gust (o que trobés per casa) i ho posàvem al mig, així que podíem acabar ajuntant-nos amb un paquet de magdalenes, coca-cola, ganxets i una llauna de musclos.

Actualment, atès que acostumem a jugar tard (a partir de 22:30), cafè carregat. Menjar res, no acostumo a menjar mentre jugo.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Doncs és EL JOC DE ROL. Des que ho vaig descobrir em va enamorar. Aquesta barreja d’Edat Mitjana, llegendes, una màgia que necessita components i rituals, el bestiari i, per sobre de tot, poder ambientar les aventures a llocs que coneixes, que has visitat o on has viscut.

Feia on espero que evolucioni? Durant més de 30 anys vaig esperar aquell Imago Europe, així com l’ampliació al nou món. Ara ja existeixen…

Per venir de gust, em ve de gust molt Aquelarre 999.

Pel que fa al sistema, potser potser polir algun tema del sistema de combat i potser abreujar la llista d’habilitats, però tampoc molt més.