RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Reflectir amb certa fidelitat el personatge que tinc al cap… De vegades és complicat!

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Sigilo i (gairebé sempre) alguna arma.

3.- Quina professió et diverteix més?

Qualsevol, m'agraden els reptes interpretatius. Entre les que més he jugat potser hi ha Alquimista, Soldado i Cazador.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Últimament la llança.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Suerte!

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

L'aoun. M'encanta el rerefons i les possibilitats en el joc.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Lopo de Milmanda, un guerrer noble vingut a menys. Va ser un personatge de novel·la traslladat a la taula de joc.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Benze Marphani, un mercader mossàrab en territori musulmà… en realitat un informador de la Corona de Castella… en realitat un agent doble que treballava per als musulmans.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Ni tan sols era una partida d'Aquelarre, però 12 hores combatent contra (o fugint de) un mûmakil… aquestes coses marquen.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

La tirada que va decidir la batalla campal en què va participar Lopo de Milmanda: mitjançant una estratagema va aconseguir capgirar-la al final de la novel·la. I, per una vegada, els daus van acompanyar.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

El mûmakil, el mûmakil…

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Van ser dues tirades seguides, les d'un PJ que s'enfrontava a una serp armada gegantina -només- amb dues dagues. Va guanyar la iniciativa, tenia dues accions abans de ser devorat. Primer tiratge: crític llançant la daga, treu la meitat de la vida al monstre. Segona tirada: crític llançant la daga, ho mata. Bestial.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Tant de bo tingués millor memòria… perquè n'hi ha d'haver unes quantes.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

El màster, en aquest cas, era jo. I la víctima un Pj que, després de matar un enemic al camp de batalla, va descobrir que era «aquest» noi. El mateix que, mesos abans, el seguia a tot arreu fascinat per les seves gestes. El mateix que el Pj va ensenyar a lluitar. El nebot de bon amic. Aquest.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Aquella vegada que els Pjs van entrar al castell per rescatar una dama en dificultats… i van acabar ajudant-la a parir al pati d'armes. I en van sortir, a més.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Perquè els Pjs escapessin de l'infern, vaig demanar als jugadors unes gotes de la sang. Gairebé tothom va acabar marcant el seu full de Pj amb un parell de gotetes vermelles… Això és immersió!

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Acabar sessió i notar que els jugadors s'ho han passat de por. És el que ha jugat molt més darrera de la pantalla que davant!

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Tercera edició. I tinc un afecte especial a Dracs, la campanya del 1994.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

No acostumo a menjar mentre jugo, menys encara si em toca dirigir (que és el més habitual). I les cerveses, industrials: Volldamm, Mahou Maestra o 1906, si puc triar.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

És el segon JdR a qui vaig jugar i el primer a qui vaig dirigir. Encara avui ho gaudeixo un munt, és un imprescindible. M'agradaria que evolucionés cap a alguna cosa actual, menys mecànica i més narrativa… Però dubto que això passi. Tot i així, ho seguiré volent.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Reflectir amb certa fidelitat el personatge que tinc al cap… De vegades és complicat!

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Sigilo i (gairebé sempre) alguna arma.

3.- Quina professió et diverteix més?

Qualsevol, m’agraden els reptes interpretatius. Entre les que més he jugat potser hi ha Alquimista, Soldado i Cazador.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Últimament la llança.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Suerte!

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

L’aoun. M’encanta el rerefons i les possibilitats en el joc.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Lopo de Milmanda, un guerrer noble vingut a menys. Va ser un personatge de novel·la traslladat a la taula de joc.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Benze Marphani, un mercader mossàrab en territori musulmà… en realitat un informador de la Corona de Castella… en realitat un agent doble que treballava per als musulmans.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Ni tan sols era una partida d’Aquelarre, però 12 hores combatent contra (o fugint de) un mûmakil… aquestes coses marquen.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

La tirada que va decidir la batalla campal en què va participar Lopo de Milmanda: mitjançant una estratagema va aconseguir capgirar-la al final de la novel·la. I, per una vegada, els daus van acompanyar.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

El mûmakil, el mûmakil…

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Van ser dues tirades seguides, les d’un PJ que s’enfrontava a una serp armada gegantina -només- amb dues dagues. Va guanyar la iniciativa, tenia dues accions abans de ser devorat. Primer tiratge: crític llançant la daga, treu la meitat de la vida al monstre. Segona tirada: crític llançant la daga, ho mata. Bestial.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Tant de bo tingués millor memòria… perquè n’hi ha d’haver unes quantes.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

El màster, en aquest cas, era jo. I la víctima un Pj que, després de matar un enemic al camp de batalla, va descobrir que era «aquest» noi. El mateix que, mesos abans, el seguia a tot arreu fascinat per les seves gestes. El mateix que el Pj va ensenyar a lluitar. El nebot de bon amic. Aquest.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Aquella vegada que els Pjs van entrar al castell per rescatar una dama en dificultats… i van acabar ajudant-la a parir al pati d’armes. I en van sortir, a més.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Perquè els Pjs escapessin de l’infern, vaig demanar als jugadors unes gotes de la sang. Gairebé tothom va acabar marcant el seu full de Pj amb un parell de gotetes vermelles… Això és immersió!

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Acabar sessió i notar que els jugadors s’ho han passat de por. És el que ha jugat molt més darrera de la pantalla que davant!

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Tercera edició. I tinc un afecte especial a Dracs, la campanya del 1994.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

No acostumo a menjar mentre jugo, menys encara si em toca dirigir (que és el més habitual). I les cerveses, industrials: Volldamm, Mahou Maestra o 1906, si puc triar.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

És el segon JdR a qui vaig jugar i el primer a qui vaig dirigir. Encara avui ho gaudeixo un munt, és un imprescindible. M’agradaria que evolucionés cap a alguna cosa actual, menys mecànica i més narrativa… Però dubto que això passi. Tot i així, ho seguiré volent.