AMBIENTANT LA PARTIDA
Monse Fransoy
[Barcelona, 8 de febrer de 1968]
La seva passió pel dibuix, la va portar a dedicar-se professionalment a la il·lustració, des de l’any 1990. Es va formar a l’Escola Professional de la Dona de la Diputació de Barcelona i va aprofundir la seva especialització a l’Escola d’Arts Decoratives d’Estrasburg.
Dibuixant polifacètica i transversal ha participat en tota mena de projectes: manuals de rol, materials educatius i institucionals. Ha il·lustrat llibres de text per a editorials nacionals i estrangeres. Ha realitzat àlbums il·lustrats i portades per a llibres. La seva intensa activitat s’ha traduït en col·laboracions en revistes infantils i per a públic adult, publicacions a diaris i treballs editats en el camp de la publicitat. A més, l’entusiasme per la cuina l’ha portat a liderar un blog amb receptes saludables il·lustrades.
Avui volem recordar els seus orígens i gaudir coneixent com es va involucrar amb Joc Internacional i va dibuixar les il·lustracions medievals mítiques del primer manual d’Aquelarre i els seus suplements.
EN JOC
1. Com s'inicia l’interès envers l'art i la il·lustració? Quina formació tens i quins són els teus referents?
Des de petita que m’ha agradat més dibuixar que estudiar, així que quan va ser l’hora de triar carrera, em vaig decidir per Belles Arts. La qüestió és que no hi vaig poder entrar. Per casualitats de la vida, em va caure a les mans un fulletó dels estudis d’Il·lustració Gràfica de l’Escola de la Dona. Tot i que fins aleshores no havia sentit a parlar d’il·lustració, m’hi vaig matricular de seguida, perquè les assignatures del programa m’agradaven totes. L’Escola de la Dona de la Diputació va ser la primera en impartir estudis professionals d’aquesta especialitat, gràcies a la il·lustradora Maria Rius, impulsora del projecte.
Va ser mentre la Maria ens presentava el curs i ens parlava d’aquest ofici, que vaig saber que allò era el que jo volia fer i, des d’aleshores fins ara, que encara m’hi dedico.
Si faig un repàs, el primer que recordo, és que de petita em passava hores mirant els dibuixos d’uns volums de la revista “En Patufet” que havia fet enquadernar la meva àvia. Molt de temps després, vaig ser conscient dels Mestres que hi publicaven (Junceda, Muntanyola, Cornet, Opisso).
Quan ja llegia, em vaig aficionar al TBO. M’encantava, especialment “La familia Ulises” de Benejam i “El profesor Franz de Copenhague” de Sabatés, però els còmics que copiava sense parar, eren els de l’Ibáñez.
El meu estil està inspirat per la línia clara. A banda d’altres, Max, Chaland i el mateix Ballester, m’han influenciat molt.
Il·lustracions de Montse Fransoy pel suplement Rerum Demoni publicat per Joc Internacional.
2. Com comença la teva relació amb Ricard Ibáñez i t'involucres al projecte Aquelarre?
La veritat és que va ser a l’inrevés. Primer m’involucro al projecte i a partir del primer mòdul “Lilith”, ens coneixem amb en Ricard.
Al projecte Aquelare hi vaig entrar de la mà de L’Arnal Ballester, que era professor meu a l’Escola de la Dona. Un dia ens va proposar un exercici poc habitual, ens oferia fer un encàrrec real que publicaria Joc Internacional, a triar entre unes portades per a la revista Líder o 5 il·lustracions per a un joc de rol.
El joc de rol em va tocar a mi, i el que havien de ser 5 dibuixos, diguem que es va allargar una mica més… En total, vaig estar il·lustrant per Aquelarre durant 7 anys!
3. Quants il·lustradors éreu a l'equip d'Aquelarre i quina era la vostra relació?
L’Arnal era el coordinador, feia de director artístic. Era l’enllaç entre Joc internacional, el Ricard i les il·lustradores. Es va encarregar de la concepció de la imatge gràfica del projecte i de fer el seguiment fins l’últim mòdul. Ell il·lustrava les portades i jo feia les il·lustracions interiors. Els Mapes els va encarregar a la Montse Bosch, una il·lustradora que vaig conèixer més tard.
Borradors i il·lustracions finals de Montse Fransoy pel suplement Danza Macabra publicat per Joc Internacional.
4. Quines són les directrius per il·lustrar Aquelarre i com us distribuïu la gestió artística amb Arnal Ballester?
La directriu principal, a petició del Ricard, era trobar una estètica entre el gravat en fusta medieval i el tarot de Marsella.
Durant el primer llibre, vaig treballar només sota la supervisió de l’Arnal. Un cop definit l’estil, i gràcies als seus consells i correccions, vaig poder lliurar el meu primer encàrrec professional.
A partir del segon mòdul, jo parlava directament amb el Ricard per resoldre dubtes referents a les indicacions que m’arribaven per fer les il·lustracions, però era l’Arnal qui donava el vistiplau a la meva feina. Jo encara estava estudiant, i sense la seva guia, orientació i les hores que va invertir a polir i millorar el que li presentava, no crec que me’n hagués sortit.
Borradors i il·lustracions finals de Montse Fransoy pel suplement Rincón publicat per Joc Internacional.
5. Amb quina tradició pictòrica t'inspires i quina tècnica utilitzes per il·lustrar Aquelarre?
Les xilografies medievals i els gravats antics em van ajudar a trobar l’estil. Per documentar-me sobre la vida a la edat mitjana, en aquell temps, quan encara no hi havia internet, vaig cercar en llibres i revistes d’història, enciclopèdies, còmics, tarots… El Mercat de Sant Antoni i algunes llibreries de vell, em van ser molt útils.
Després de provar moltes tècniques, vaig decidir-me per la tinta xinesa aplicada amb plomí (plumilla en castellà). Em donava un gruix variable i una qualitat,, que no aconseguia amb els retoladors, bolígrafs o llapis.
A “Rinascita”, em van demanar que l’estètica recordés els gravats a l’aiguafort, i vaig haver de modificar la tècnica. Feia uns originals diminuts amb el plomí i després els ampliava a la fotocopiadora.
“Rincón”, no recordo per quina raó, el vaig entintar a pinzell.
Il·lustracions de Montse Fransoy pel suplement Rinascita publicat per Joc Internacional.
6. Quines anècdotes ens pots explicar del procés creatiu de la teva participació en la elaboració d'Aquelarre?
Com deia abans, l’encàrrec que jo vaig acceptar era de cinc il·lustracions per al primer llibre, però per iniciativa d’en Ricard, van passar a ser-ne gairebé cinquanta!
No recordo quant de temps ens van donar per lliurar-lo, el què si se és que vaig haver d’aprendre a dibuixar personatges a contrarellotge i dominar el tractament del blanc i negre en un temps rècord.
Com a anècdota puc dir que, com que jo anava força desbordada, l’Arnal es va haver de fer càrrec de 8 de les il.lustracions interiors, sinó no haguéssim arribat a temps. Les seves porten el marc blanc, les meves, negre.
Al Bestiari del manual d'Aquelarre Arnal Ballester va ajudar amb 7 il·lustracions interiors, que es poden reconèixer pel seu marc de color blanc.
7. Coneixies el rol quan et proposen entrar al projecte d'Aquelarre?
El coneixia perquè tenia amics que hi jugaven, però abans de començar a il·lustrar l’Aquelarre, només havia fet alguna partida de “La llamada de Cthulhu”.
8. Vas participar en la il·lustració del manual i de tots els suplements oficials d'Aquelarre durant l'etapa de Joc internacional. Recordes algun d'ells de forma especial? Per què?
Recordo “Lilith” especialment, perquè mentre en Ricard l’acabava d’escriure, jo dibuixava a tota pastilla. A més a més, estàvem els dos amb grip intestinal i ens anàvem donant ànims per telèfon.
9. Hi ha alguna il·lustració que recordis especialment? Per què?
Li tinc un afecte especial al primer aquelarre de bruixes que vaig dibuixar (a la pàgina 31 del manual), tot i que em va costar moltíssim fer aquella pàgina sencera, estic satisfeta del resultat.
Borrador i il·lustració final de Montse Fransoy per l'apartat de la magia del Manual básic d'Aquelarre publicat per Joc Internacional.
10. Et ve a la memòria algun dibuix que et quedessis amb ganes de fer?
Al contrari, sempre anàvem amb presses per entregar, almenys jo. Quan ja tenia més confiança amb el Ricard, crec recordar que més d’un cop li vaig demanar que em perdonés alguna il·lustració. Tot i això, em va saber greu que s’acabés, doncs per a mi era un luxe escoltar les seves històries i poder-les dibuixar.
11. Va quedar alguna il·lustració descartada, o material inèdit, que no s'arribés a publicar?
D’il·lustracions descartades per mi, n´hi va haver moltes. En conservo alguna i també uns quants esbossos, però la majoria van anar a parar a la paperera. Primer passaven el meu filtre, després el de l’Arnal Ballester. Diria que per part del Francesc Matas, no hi va haver mai cap petició de canvi o correcció.
El que si que va quedar a les portes de la impremta, va ser el mòdul “Angelicum Natura”.
Il·lustracions de Montse Fransoy pel suplement Villa y corte publicat per Joc Internacional.
12. Vas realitzar diversos tipus d'il·lustració del joc. Amb quines gaudies més? Professions? Bestiari? Aventures?
La temàtica em va atrapar des de l’inici, em semblava fascinant tot el que em tocava il·lustrar. A mi, però, no m’arribava el manual sencer, només curtes descripcions del que calia dibuixar.
Em llegia les indicacions i començava pel que em costava menys, els personatges. Seguia amb el que m’agradava i gaudia més, que eren els essers mitològics i el bestiari. Les escenes, sobretot al principi, les patia més perquè no en sabia prou, per això les deixava pel final.
13. Hi ha alguna història secreta que puguis desvetllar sobre alguna il·lustració?
Em sap greu no tenir cap secret per desvetllar…
Us puc dir quina és la il·lustració que te més Tipex de totes, de tant com vaig arribar a corregir el traç negre. Es l’Aoun, pàgina 45 del manual.
14. En Ricard ens va explicar a l’entrevista que quan va presentar el següent suplement, Angelicum natura, Joc Internacional ja no el va publicar. Sabem que es va publicar extraoficialment i que té il·lustracions teves. Ens en pots fer 5 cèntims?
Si, jo vaig cedir les il·lustracions a l’Albert Tarrés, que va maquetar el suplement en un pdf que va publicar a la seva web, diria que amb el consentiment del Ricard. Si hi ha una versió en paper, no se qui la ha editat.
Il·lustracions finals de Montse Fransoy pel suplement Angelicum Natura que Joc Internacional no va arribar a publicar.
15. Després d’haver realitzat les il·lustracions, vas arribar a jugar a Aquelarre ? Et va agradar?
Vaig poder participar en dues o tres partides i em va agradar molt, tot i que sóc una pèssima jugadora de rol perquè sempre m’ha costat posar-me a la pell dels personatges. Ho hauria de tornar a provar…
16. Amb quin record o experiència et quedes de tot el projecte d'Aquelarre ?
Un record que sempre em fa somriure, son les passions ben oposades que van despertar les meves il·lustracions… De vegades, el Ricard m’enviava crítiques i lloances que corrien pels fòrums d’internet.
Només puc dir que per a mi va ser un privilegi començar la meva carrera professional amb aquest magnífic projecte, i el poder comptar amb el suport de l’Arnal Ballester. Estic agraïda i molt orgullosa d’haver conegut una persona del calibre del Ricard i de les bones estones que hem compartit.
VER MÁS ENTREVISTAS