{"id":6022,"date":"2019-06-06T13:20:15","date_gmt":"2019-06-06T13:20:15","guid":{"rendered":"http:\/\/rolmasters.com\/?p=6022"},"modified":"2019-06-09T22:46:22","modified_gmt":"2019-06-09T22:46:22","slug":"entrevista-a-ricard-ibanez-orti","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rolmasters.com\/ca\/entrevista-a-ricard-ibanez-orti\/","title":{"rendered":"Entrevista a: Ricard Ib\u00e1\u00f1ez Ort\u00ed"},"content":{"rendered":"

AMBIENTANT LA PARTIDA<\/h2>\n<\/div>

Ricard Ib\u00e1\u00f1ez Ort\u00ed
\n[Barcelona, \u200b\u200b2 de juliol de 1964]<\/p>\n<\/div>

Historiador, escriptor de novel\u00b7la hist\u00f2rica, traductor, dissenyador, creador i magister de jocs de rol. Ha treballat en les editorials Joc Internacional, La Caja de Pandora, Proyectos Editoriales Crom, M + D Editores, Devir<\/em> i, actualment, a Nosolorol<\/em>.<\/p>\n

El 1982, mentre es llicenciava en Geografia i Hist\u00f2ria -especialitzat en Antropologia, medievalisme i Hist\u00f2ria d’Am\u00e8rica- a la Universitat de Barcelona, \u200b\u200bdescobreix una nova classe de jocs, sense tauler ni fitxes, basats en la imaginaci\u00f3: els jocs de rol.<\/p>\n

\"Entrevista<\/p>\n

La seva curiositat l’orienta a assistir com a espectador a una partida del joc de rol nord-americ\u00e0 Dungeons & Dragons<\/em>. D’aqu\u00ed, inicia el seu cam\u00ed dissenyant La Canci\u00f3n de los Sortilegios<\/em>, la seva primera creaci\u00f3 en l’\u00e0mbit dels jocs de rol, basat en el D & D<\/em>, destinat al grup excursionista en qu\u00e8 Ib\u00e1\u00f1ez era llavors monitor. Un joc in\u00e8dit que actualment es troba en parador desconegut. Posteriorment, adquireix el seu primer joc de rol, Mega<\/em>, un joc franc\u00e8s adjunt com a suplement de la revista Jeux and Strategie<\/em>, el 1983. I queda totalment captivat pels jocs de rol amb La\u00a0<\/em>Llamada\u00a0<\/em>de Cthulhu<\/em>, obra de Sandy Petersen a l’editorial Chaosium<\/em> , amb l’edici\u00f3 francesa de Jeux Descartes<\/em>.<\/p>\n

A l’octubre de 1986, ingressa al club de rol Auryn<\/em>, fundat al mar\u00e7 d’aquest any per Luis d’Estr\u00e9es, amb l’objectiu de la difusi\u00f3 del rol a l’Estat. Al costat dels seus col\u00b7legues de Auryn<\/em>, Ib\u00e1\u00f1ez comen\u00e7a a publicar Troll<\/em>, la primera revista espanyola especialitzada en jocs de rol.<\/p>\n

La seva activitat a Auryn<\/em> el condueix a col\u00b7laborar costat de l’editor Joc Internacional<\/em>, Francesc Matas Salla, en l’organitzaci\u00f3 de la primera edici\u00f3 de les JESYR (Jornadas de Juegos d’Estrategia, Simulaci\u00f3n y Rol), aix\u00ed com en les edicions dels anys seg\u00fcents.<\/p>\n

El 1987 comen\u00e7a a col\u00b7laborar a la revista L\u00edder<\/em>, escrivint aventures per a jocs com La Llamada\u00a0<\/em>de Cthulhu<\/em>, o, m\u00e9s tard, Far West<\/em>.<\/p>\n

A petici\u00f3 del gerent de Joc Internacional<\/em>, a la fi dels anys 80, treballa en la creaci\u00f3 d’un joc de rol. Un c\u00f2mic del franc\u00e8s Fran\u00e7ois Bourgeon, Los compa\u00f1eros del crep\u00fasculo 1: el sortilegio del bosque de las brumas<\/em>, ambientat en la guerra dels 100 anys, l’inspira per crear una obra mestra del rol: Aquelarre<\/em>. Un joc ambientat en el folklore, els mites i llegendes de l’Espanya del segle XIII. La seva creaci\u00f3 \u00e9s editada per Joc Internacional<\/em>, al novembre de 1990, i es converteix en el primer joc de rol creat i publicat a Espanya.<\/p>\n

Des de llavors ha escrit altres dos jocs de rol (Mili KK, el joc de rol de la puta mili<\/em>, 1993, i el Joc de rol del Capit\u00e1n Alatriste<\/em>, 2002, basada en l’obra d’Arturo P\u00e9rez Reverte), nombrosos suplements, tant per seus propis jocs com per als jocs d’altres autors, i tamb\u00e9 ha realitzat diverses traduccions, com la del joc de rol franc\u00e8s In Nomine Satanis<\/em> – Magna Veritas<\/em> (del qual tamb\u00e9 va traduir dos suplements).<\/p>\n

A partir de 2004 inicia la seva faceta d’escriptor amb una obra emmarcada en el g\u00e8nere de la novel\u00b7la hist\u00f2rica: La monja alf\u00e9rez<\/em>. G\u00e8nere que ha continuat conreant en els anys seg\u00fcents amb les seves novel\u00b7les El oro y el acero<\/em> (novel\u00b7litzaci\u00f3 del llibre joc ep\u00f2nim) i Mesnada<\/em> (Militaria<\/em>), publicades el 2007. El 2008, continua la seva obra amb la publicaci\u00f3 d’una nova novel\u00b7la hist\u00f2rica: La \u00faltima galera del rey<\/em>. Ja al juliol de 2010, publica M\u00edo Sidi<\/em> (Dolmen Editorial<\/em>) en la qual barreja g\u00e8nere hist\u00f2ric i g\u00e8nere fant\u00e0stic. L’any 2013, escriu, per enc\u00e0rrec i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Santiago Segura, el Manual de buenas maneras de Torrente<\/em>. I el 2015, participa a l’antologia ben\u00e8fica Retales del pasado<\/em>.<\/p>\n

Jugador assidu de rol des de fa m\u00e9s de tres d\u00e8cades. Entusiasta de les novel\u00b7les de Bernard Cornwell, George R.R. Martin o Joe Abercrombie. Reconeix haver apr\u00e8s m\u00e9s sobre les grandeses i les mis\u00e8ries de la vida quan va treballar a l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona. I \u00e9s que el “realisme macabre\" emana de la seva obra rolera. Nosaltres ens vam quedar amb el seu amor pel detall hist\u00f2ric, les llegendes i les faules que ens ha transm\u00e8s a trav\u00e9s del seu joc. Iba\u00f1ez remarca que li agrada “la llibertat de fer qualsevol cosa, amb l’\u00fanic l\u00edmit de la imaginaci\u00f3\". Aix\u00f2 \u00e9s exactament el Rol. El poder de la imaginaci\u00f3, una bona narraci\u00f3, i l’afany per compartir-lo amb els amics, en comunitat. Que rodin els daus!<\/p>\n<\/div>

<\/div>

\"Aquelarre<\/p>\n<\/div>

<\/div>

EN JOC<\/h2>\n<\/div>

1. Francesc Matas Salla, editor de Joc Internacional<\/em>, ens va explicar que va realitzar un concurs per crear un joc i que la teva proposta va ser la m\u00e9s brillant. Quins criteris es van establir en el concurs? Recordes els altres projectes que es van presentar i de qu\u00e8 tractaven?<\/p>\n<\/div>

Desconeixia que hi havia hagut un concurs i que l’hi havia proposat a altres persones. Francesc Matas Salla, editor de Joc Internacional<\/em>, em va citar un dia, un dissabte, a les vuit del mat\u00ed a Joc Internacional<\/em>. Jo feia partides nocturnes els divendres nit, aix\u00ed que imagina’t com anava … I em va proposar crear un joc de rol. Em va donar unes premisses. Al cap d’una setmana li vaig presentar un projecte. Li va encantar que li present\u00e9s la proposta per escrit. I a partir d’aqu\u00ed ja vam posar dates de lliurament.<\/p>\n<\/div>

1B. I, quins criteris es van establir?<\/p>\n<\/div>

Em va concretar que havia de ser un joc obert que pogu\u00e9s iniciar al prof\u00e0, per\u00f2 que, al seu torn, fos prou interessant perqu\u00e8 enganx\u00e9s a l’aficionat al rol. Va subratllar que havia de ser comercial i d’aqu\u00ed, aut\u00f2cton. Mai vaig saber si es referia a Catalunya o a Espanya, per\u00f2 quan li vaig presentar Aquelarre<\/em>, li va agradar i vam iniciar l’aventura.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n<\/div>

2. Com es va gestar la creaci\u00f3 d’Aquelarre<\/em>? I quin \u00e9s l’origen del nom Aquelarre<\/em>?<\/p>\n<\/div>

Jo estava llegint, en aquell temps, El sortilegio del bosque de las brumas<\/em>, un c\u00f2mic franc\u00e8s. Una novel\u00b7la gr\u00e0fica que transcorre a l’edat mitjana, en una \u00e8poca molt crua. De fet, ja en les primeres p\u00e0gines hi ha una massacre d’un poble sencer. Per\u00f2, al mateix temps, apareixien fades, follets del bosc… Llavors, aquesta simbiosi entre una realitat descarnada combinada amb elements fant\u00e0stics em va cridar molt l’atenci\u00f3. A m\u00e9s, hi ha una teoria per als que creuen aquestes coses. Es diu que les criatures m\u00e0giques de fantasia, els Fa\u00e8rics i els monstres pertanyen a un altre pla de realitat que, en el passat, estava molt m\u00e9s a prop nostre del que actualment estan, i que la gent podia interactuar amb ells. D’aqu\u00ed va sortir Aquelarre<\/em>.<\/p>\n<\/div>

2B. Per qu\u00e8 el nom de Aquelarre?<\/p>\n<\/div>

Doncs perqu\u00e8 t\u00e9 erres. S\u00f3n importants -en l’idioma castell\u00e0- els noms sonors, fricatius, i tenen m\u00e9s for\u00e7a.<\/p>\n<\/div>

3. Com es va escollir l’equip d’Aquelarre<\/em>? Ens pots detallar totes les persones que van estar involucrades en el projecte de la creaci\u00f3 del joc i quina va ser la seva tasca?<\/p>\n<\/div>

Jo em vaig encarregar de la part de disseny. Arnal Ballester es va ocupar de la il\u00b7lustraci\u00f3 de portada i, aquest, va triar a la Montse Fransoy com a creadora de les il\u00b7lustracions i la Montse Bosch, com a il\u00b7lustradora de la part dels mapes. Ignoro si hi va haver un maquetador, perqu\u00e8 en aquell temps les coses les feia Liberty P, i es limitava a posar dues columnes i “arreando\". Jo, a part, vaig reunir un grup de playtesters, tant el meu grup habitual del club Auryn<\/em>, com gent amb la qual havia jugat menys, i gent amb la qual no havia jugat res en absolut, per testejar b\u00e9. Per la resta vaig utilitzar un sistema de percentatge basat en el meu joc preferit,\u00a0La Llamada de Cthulhu,\u00a0<\/em> i endavant.<\/p>\n<\/div>

\n\n \"Ilustraciones <\/div>\n<\/div><\/div>
\n\n \"ilustraciones <\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

4. Com vau decidir la imatge gr\u00e0fica del joc? L’est\u00e8tica va ser consensuada amb Arnal Ballester i Montse Fransoy?<\/p>\n<\/div>

Vam quedar Arnal Ballester i jo. Li vaig comentar que volia una est\u00e8tica amb un dibuix pseudo medieval i li vaig mostrar una baralla de cartes del tarot marsell\u00e8s. En base a aix\u00f2, Arnal li va encarregar a la Montse Fransoy a la qual, per cert, jo vaig con\u00e8ixer per tel\u00e8fon quan vam iniciar Lilith<\/em> i en persona quan est\u00e0vem preparant Rerum Demoni<\/em>.<\/p>\n<\/div>

5. Quantes versions i tests es van fer abans de la seva publicaci\u00f3? Es va modificar algun dels elements del contingut o de les il\u00b7lustracions inicials?<\/p>\n<\/div>

Pel que fa als canvis, potser el m\u00e9s important va ser en el sistema de combat. Jo, al principi, pretenia fer un sistema en el qual amb una tirada es resolia tot per\u00f2 no va poder ser. La cosa es complicava molt, vaig fer una prova amb aquest combat i els jugadors tallaven en dos als cavallers d’un cop, i vaig veure que no funcionava b\u00e9 …<\/p>\n

Pel que fa a les il\u00b7lustracions, Montse Fransoy tenia la meva total confian\u00e7a i no pensem que els nus frontals anessin a aixecar les butllofes que van aixecar en el seu dia als Estats Units.<\/p>\n<\/div>

5B. Quants tests es van fer abans de la seva publicaci\u00f3?<\/p>\n<\/div>

Pensa que jo vaig lliurar el text l’1 de setembre de 1990 i vaig comen\u00e7ar a fer tests al mar\u00e7 del 1989, aix\u00ed que imagina’t.<\/p>\n<\/div>

6. A quin perfil de jugador anava destinat el joc Aquelarre<\/em>?<\/p>\n<\/div>

Jo vaig pensar en tots. El sistema de percentatges \u00e9s un sistema molt intu\u00eftiu, en qu\u00e8 qualsevol pot entendre de seguida que t\u00e9 un tant per cent per fer aix\u00f2 o all\u00f2. A m\u00e9s era un sistema que els jugadors veterans ja coneixien de RuneQuest<\/em> o La llamada de Cthulhu<\/em>. D’altra banda, podia ser tant un joc d’aventures medieval, per aquesta part dura i gris, com tamb\u00e9 anar dedicat a un p\u00fablic m\u00e9s adult. Es va intentar cobrir totes les possibilitats.<\/p>\n<\/div>

\n\n \"Revista <\/div>\n<\/div><\/div>
\n\n \"Los <\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

7. Un cop publicat, Com es va donar a con\u00e8ixer a l’afici\u00f3? Com va rebre el joc la comunitat rolera?<\/p>\n<\/div>

Es va donar a con\u00e8ixer, sobretot, a la revista L\u00edder<\/em> on vam comen\u00e7ar a publicar aventures d’Aquelarre<\/em> a cada n\u00famero. I despr\u00e9s em vaig dedicar a presentar-lo en totes les jornades de rol i jocs de taula que vaig poder.<\/p>\n

La comunitat rolera el va rebre Aquelarre<\/em> molt b\u00e9 per la seva proximitat. Es van adonar que podien agafar el joc com un llibre de llegendes de la zona i desenvolupar la seva hist\u00f2ria. Va animar molt\u00edssim. A m\u00e9s, la gent estava farta de elfs menja flors i coses aix\u00ed.<\/p>\n<\/div>

8. Com van influir les cr\u00edtiques, peticions i aportacions dels fans a trav\u00e9s de la revista L\u00edder<\/em>, en l’evoluci\u00f3 del joc?<\/p>\n<\/div>

Jo vaig crear una secci\u00f3 a la revista que es deia Els secrets del diable<\/em>. All\u00e0 contestava les cartes que m’enviaven sobre Aquelarre<\/em>, tractant sempre que hi hagu\u00e9s proximitat. En concret hi va haver un suplement, Villa y corte<\/em>, que es va fer per la petici\u00f3 d’un aficionat. El vaig citar en el pr\u00f2leg. Em va dir literalment: “Madrid pot ser m\u00e9s perill\u00f3s que l’avantsala de Cthulhu<\/em>“.<\/p>\n<\/div>

9. Quina va ser l’estrat\u00e8gia de publicaci\u00f3 i de creaci\u00f3 de continguts dels m\u00f2duls posteriors?<\/p>\n<\/div>

Es va idear una estrat\u00e8gia de tres suplements. Les pantalles, Danza Macabra<\/em>. Un companion entre cometes, que seria Lilith<\/em>. Una s\u00e8rie d’aventures curtes, per ser jugades en una tarda o en un parell de sessions, amb una ampliaci\u00f3 hist\u00f2rica del fet que tractaven. I despr\u00e9s, una ampliaci\u00f3 de les criatures i de la m\u00e0gia que seria Rerum demoni<\/em>, amb una campanya tamb\u00e9.<\/p>\n

Un cop acabada aquesta primera etapa ens plantegem fer una s\u00e8rie de suplements regionals, i el primer va ser sobre Catalunya. El que passa \u00e9s que aix\u00f2 va coincidir amb que Francesc va treure una s\u00e8rie de jocs en catal\u00e0, m\u00e9s unes traduccions dels seus jocs, i llavors a Espanya es va creure que Dracs<\/em> era un altre joc en catal\u00e0. Per aix\u00f2, a nivell de vendes, no va funcionar com esper\u00e0vem. Per aquest motiu Matas Salla em va comentar: “No segueixis amb els suplements regionals que sembla que no venen\". Jo li vaig contestar: “Doncs far\u00e9 una ampliaci\u00f3 de l’\u00e8poca del Renaixement o un suplement dedicat al m\u00f3n rural, les seves tradicions i m\u00e0gia\". I aix\u00ed vam anar tirant.<\/p>\n<\/div>

\n\n \"\" <\/div>\n<\/div><\/div>
\n\n \"lilith, <\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

10. Ens pots explicar alguna an\u00e8cdota al voltant de la creaci\u00f3, publicaci\u00f3 o la difusi\u00f3 de Aquelarre<\/em>?<\/p>\n<\/div>

\"\"Pel tema de la m\u00e0gia vaig comen\u00e7ar a investigar i en aquella \u00e8poca no hi havia internet. Llavors, vaig publicar en L\u00edder una crida demanant informaci\u00f3 sobre coses relacionades amb la m\u00e0gia medieval i la m\u00e0gia en general. Em van parlar d’un lloc: una llibreria. Estava situada en un pis. \u00c9s a dir, no tenia aparador. Havies de pujar una planta i accedir a un apartament, on hi havia la llibreria. En ella tenien un tauler d’anuncis per contactar amb gent. A partir d’aqu\u00ed vaig contactar amb un grup d’adeptes a la m\u00e0gia: wiccans i satanistes. Els wiccans, gent molt maca i divertida. Els satanistes, gent molt maca tamb\u00e9, per\u00f2 em van proposar participar en un aquelarre, sota les seves condicions. Cosa que implicava prendre i ingerir el que prenien ells. Vaig dir que no. No s\u00f3c tan antrop\u00f2leg, em temo. El combinat era curi\u00f3s. Ingerien amanita muscaria, esmicolada en truita juntament amb vi amb una miqueta de cicuta i ac\u00f2nit. La cicuta et provoca asf\u00edxia i l’ac\u00f2nit et provoca arr\u00edtmia. Aix\u00f2, juntament amb l’LSD de l’amanita muscaria, et provocava un estat alterat en qu\u00e8 veies dimonis i tot el que volguessis.<\/p>\n<\/div>

11. En quina mesura l’obra Los compa\u00f1eros del crep\u00fasculo 1: el sortilegio del bosque de las brumas<\/em>\u00a0va inspirar la creaci\u00f3 d’Aquelarre<\/em>?\u00a0En quin altre joc de rol s’inspira?<\/p>\n<\/div>

\"Novela<\/p>\n

A nivell de mec\u00e0nica de regles: La llamada de Cthulhu<\/em>. Sempre he dit que \u00e9s el meu joc de rol favorit. Aquelarre<\/em> tamb\u00e9 mant\u00e9 el seu esperit. A La llamada de Cthulhu<\/em>\u00a0els seus personatges no s\u00f3n herois en el sentit estricte del terme, s’allunya del m\u00f3n de Dungeons and Dragons<\/em> on els jugadors van a matar un drac sense despentinar-se. Sovint, es completen les missions morint la major part de l’equip, del grup, per aconseguir aturar els monstres. Aquesta idea juntament amb un toc de picardia em va agradar molt per Aquelarre<\/em>. Personatges que fossin m\u00e9s buscavides que herois, que de vegades s’enfrontessin i derrotessin al mal per\u00f2 una miqueta perqu\u00e8 no tinguessin m\u00e9s remei, i que anessin visquent una mica de qualsevol manera.<\/p>\n

Aix\u00f2 a la gent li va agradar. D’alguna manera \u00e9s el senyal d’identitat d’Aquelarre<\/em>. Los compa\u00f1eros del crep\u00fasculo<\/em>, la novel\u00b7la gr\u00e0fica de Bourgeon, tamb\u00e9 bevia d’aquestes fonts. El protagonista \u00e9s un cavaller malvat que t\u00e9 la meitat de la cara desfigurada i els seus dos companys s\u00f3n un criat covard i una noia que \u00e9s tinguda per bruixa, encara que en realitat nom\u00e9s \u00e9s p\u00e8l-roja.<\/p>\n<\/div>

12. Aquelarre<\/em> \u00e9s un ric compendi de mites, llegendes i contes dels diversos indrets de la pen\u00ednsula. Com vas realitzar el proc\u00e9s de documentaci\u00f3 i quines van ser les teves fonts principals? En quina bibliografia et bases per dibuixar el background de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica medieval del joc?<\/p>\n<\/div>

Per sort, a partir dels anys trenta, hi va haver una s\u00e8rie d’antrop\u00f2legs que es van dedicar a recollir llegendes populars. Emilia Pardo Baz\u00e1n, per exemple, a Gal\u00edcia. Tamb\u00e9 Jos\u00e9 Miguel de Barandiar\u00e1n, als anys 20-30 al Pa\u00eds Basc. Mugurza, a la zona de Guip\u00fascoa. Aqu\u00ed a Catalunya, sobretot, l’obra immensa de Joan Amades. En el 90, quan em documentava, calia buscar a les biblioteques. Despr\u00e9s, Jes\u00fas Callejo i Carlos Canales van comen\u00e7ar a fer una bona tasca traient els seus llibres sobre follets, fades i goblins, que van ser de gran ajuda. Atienza, en la seva Guia de la Espanya magica<\/em>, tamb\u00e9 parlava de moltes llegendes i tradicions. Era q\u00fcesti\u00f3 de bibliografia i d’anar buscant.<\/p>\n<\/div>

13. Aquelarre<\/em> es basa en el sistema BRP (Basic Role-Playing), extrapolat el 1980 per l’editorial nord-americana Chaosium<\/em> a partir del seu joc de rol RuneQuest<\/em> (1978). Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 tres d\u00e8cades, i haver provat diversos sistemes diferents en altres jocs, Creus que \u00e9s el millor sistema per Aquelarre<\/em> i l’opci\u00f3 que millor beneficia la seva jugabilitat?<\/p>\n<\/div>

En el 90 era l’opci\u00f3 m\u00e9s v\u00e0lida. Actualment, gaireb\u00e9 trenta anys despr\u00e9s, li presentes a un noi que comenci a jugar o que no hagi jugat mai la fulla d’Aquelarre<\/em>, plena de caracter\u00edstiques, i es fa una miqueta enrere. Els jocs estan evolucionant tornant una altra vegada al principi, a la simplicitat que tenia Dungeons and dragons<\/em>. Perqu\u00e8 la gent, a dia d’avui, ja no est\u00e0 acostumada a una fulla de personatge molt saturada. En el seu moment era el que calia fer i segueix sent perfectament v\u00e0lid i jugable. Altres jocs que vaig a fer, per exemple, aquest any sortiran dos jocs nous meus m\u00e9s en dos editorials. \u00das altre sistema, segueix sent percentatge, per\u00f2 no \u00e9s el BRP cl\u00e0ssic.<\/p>\n<\/div>

13\u00a0B. Com es diu el sistema, t\u00e9 algun nom en concret?<\/p>\n<\/div>

No se m’ha ocorregut nom, posa el que m\u00e9s t’agradi. Jo \u00e9s que no s\u00f3c de crear un sistema i fer-lo servir a tot arreu. Els dos jocs tenen dos sistemes diferents.<\/p>\n<\/div>

13 C. \u00bfQuins jocs s\u00f3n?<\/p>\n<\/div>

\"\"Un \u00e9s Nahui Ollin<\/em>, un joc que hi ha qui diu que \u00e9s Aquelarre<\/em> a Am\u00e8rica. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. \u00c9s la llegenda asteca del Cinqu\u00e8 sol: els d\u00e9us van anar creant i destruint-se els uns als altres en els seus jocs, els diferents sols i les diferents humanitats, fins que no van tenir for\u00e7a per crear un cinqu\u00e8 sol, tret que sacrifiquessin la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia en la terra.<\/p>\n

Aix\u00ed que creen el cinqu\u00e8 sol, marxen d’Am\u00e8rica i llavors arriben els espanyols. A m\u00e9s, dels incovenients i dificultats que troben al arribar tamb\u00e9 topen amb totes les criatures fosques, enemigues dels homes, que han estat jutjades pels anteriors d\u00e9us i que al veure l’arribada dels nouvinguts diuen “Ui, festa\".<\/p>\n

L’altre \u00e9s El sue\u00f1o de Cthulhu<\/em>, \u00e9s una petici\u00f3 que em va fer HT Publishers<\/em> de fer un joc de terror primigeni, en daude cent. Al que els vaig dir: “Aix\u00f2 ja es va inventar\", al que van respondre: “No, fes una altra cosa original\". I vaig fer un joc de viatges en el temps, a trav\u00e9s del m\u00f3n dels somnis, per intentar frustrar els plans dels primigenis i les entitats m\u00e9s enll\u00e0 de les estrelles.<\/p>\n<\/div>

14. Com vas afrontar la voluntat de combinar un marc hist\u00f2ric medieval realista amb l’\u00e0mbit fant\u00e0stic i m\u00e0gic, sense perdre credibilitat? Com vas aconseguir que l’ambientaci\u00f3 de Aquelarre<\/em> f\u00f3ra immersiu i prevalgu\u00e9s sobre el sistema de joc?<\/p>\n<\/div>

Per comen\u00e7ar la segona pregunta, un sistema de joc no ha de destorbar. \u00c9s a dir, no ha de ser m\u00e9s important pensar en els bonificadors i les caracter\u00edstiques per fer la tirada que l’acci\u00f3 en si mateixa, en aquest sentit per aix\u00f2 el BRP era un sistema molt neutre que anava molt b\u00e9.<\/p>\n

Sobre com barrejar realitat i ficci\u00f3, pensa que l’edat mitjana \u00e9s una cultura b\u00e0sicament oral, ni tan sols escrita, llavors les gestes dels reis tenen la seva \u00e0uria llegend\u00e0ria i els mites de les criatures, dels \u00e9ssers, t\u00e9 la seva part realista. De fet hi ha criatures m\u00e0giques que se sap que tenien una vessant hist\u00f2rica, que estaven basats en alguna cosa. Per exemple l’\u00d3ssa d’Andara, que \u00e9s una criatura de Cant\u00e0bria, que \u00e9s una dona \u00f3ssa, se sap gaireb\u00e9 amb certesa que era una dona, pastora, que tenia un problema d’hirsutisme que va viure cap al segle XVIII, que es va retirar a les coves per fugir una mica de la gent. Pel que diuen, aix\u00f2 ho va recollir a principis del XIX un folklorista d’una anciana, que havia jugat amb ella. Vaja, que l’havia conegut. Aquesta dona finalment es va casar amb un pastor que no li importava que hagu\u00e9s de afaitar igual que ell, aix\u00ed, que fins i tot va tenir un final feli\u00e7.<\/p>\n

\"Suplements<\/p>\n<\/div>

15. Aquelarre recupera l’her\u00e8ncia de la novel\u00b7la picaresca com El Busc\u00f3n<\/em> i Lazarillo de Tormes<\/em> per a la construcci\u00f3 de personatges i escenaris de joc? \u00c9s una de les claus per transmetre el “realisme amarg\" que despr\u00e8n el joc?<\/p>\n<\/div>

Jo crec que s\u00ed, no es tracta d’herois sin\u00f3 de buscavides. Es tracta de personatges enfrontats a una situaci\u00f3 que els supera i que tracten de solucionar-la\u00a0 amb el seu enginy. Per\u00f2 d’alguna manera l’enginy \u00e9s la forma de vida dels jugadors de Aquelarre<\/em> i els personatges.<\/p>\n<\/div>

16. Un dels plaers de llegir manuals i m\u00f2duls d’Aquelarre<\/em>, a difer\u00e8ncia d’altres jocs, \u00e9s la sensaci\u00f3 que aprens hist\u00f2ria (encara que s’adverteixi que no \u00e9s un llibre d’hist\u00f2ria), pel paper principal que t\u00e9 el marc hist\u00f2ric en les aventures. I, sens dubte, es nota la teva formaci\u00f3 acad\u00e8mica. Per\u00f2, com afrontes la part fant\u00e0stica? Com crees la teva cosmogonia m\u00e0gica i infernal? Encanteris i ung\u00fcents s\u00f3n inventats o parteixen de documents antics? En quines biblioteques fosques i llocs secrets s’ha extret aquesta valuosa informaci\u00f3?<\/p>\n<\/div>

\"m\u00e1gen<\/p>\n

L’apartat de demonologia parteix de les jerarquies de Berbiguier i de Collin de Plancy que s\u00f3n demon\u00f3legs del segle XVIII, l’edat d’or de la demonologia cl\u00e0ssica. El que resulta divertit de Collin de Plancy \u00e9s que l’\u00fanica edici\u00f3 que hi havia al noranta, consultable, era una edici\u00f3 absolutament preciosa que va fer l’editorial Taber<\/em> en l’any 68 i que el seu \u00fanic exemplar estava a la biblioteca de Catalunya i no era retirable. Aix\u00ed que jo em plantava cada dia all\u00e0, m’asseia al seient, i sol\u00b7licitava aquest llibre i em dedicava prendre notes. Fins aqu\u00ed correcte si no fos per una casualitat i una petita perversi\u00f3. La casualitat \u00e9s que jo en aquell moment estava fent un tractament at\u00f2pic a la pell el component principal era el sofre, aix\u00ed que feia olor lleugerament a sofre i a m\u00e9s com la sala de lectura solia estar buida a l’hora en qu\u00e8 hi anava jo em solia seure a la n\u00famero sis. Aix\u00f2 ja va ser per perversi\u00f3. Per\u00f2 b\u00e9 aconseguia que la gent em mir\u00e9s de re\u00fcll, s\u00ed! (Riu …).<\/p>\n<\/div>

17. Com aconseguir que les teves campanyes siguin din\u00e0miques i mogudes com una road movie, alhora que els personatges experimentin camins inici\u00e0tics i evolucionin (si sobreviuen)?<\/p>\n<\/div>

B\u00e9, ja m’agradaria que totes les meves campanyes fossin aix\u00ed. Algunes s\u00f3n molt bones i altres no passen de mediocres. S’aconsegueix, de vegades, b\u00e0sicament donant-li moltes voltes al cap. Tenia un Professor de matem\u00e0tiques que deia que un problema era un caramel, calia donar-li voltes a la boca. Ara mateix estic amb una aventura en un hostal, que m’encanten les aventures d’hostals o fondes pels embolics que hi ha, i crec que l’he refet ja com mitja dotzena de vegades, per procurar que sigui m\u00e9s o menys cre\u00efble.<\/p>\n<\/div>

17 B. Per\u00f2 tens algun tipus d’esquema pensat?<\/p>\n<\/div>

La creaci\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s el sistema de narraci\u00f3: presentaci\u00f3, nus i desenlla\u00e7. I com deien els directors americans comen\u00e7a fluixet amb un terratr\u00e8mol i despr\u00e9s puja.<\/p>\n<\/div>

18. Organitzar aventures al voltant d’una llegenda \u00e9s una de les claus de l’\u00e8xit de Aquelarre<\/em>?<\/p>\n<\/div>

Vols dir les idees d’aventures? Jo vaig viure dos anys amb un xaval, compartint pis, que li encantava el joc de rol de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 Traveller<\/em>. Em va explicar les idees d’aventura del joc. Es tractava de descriure la situaci\u00f3 i una s\u00e8rie d’alternatives per triar la que volguessis. Aix\u00f2 em va encantar, i vaig pensar en fer-ho per\u00f2 amb llegendes populars. Un fet que s’ha convertit en una marca de la casa d’Aquelarre<\/em>. Aix\u00f2 es va incorporar a la segona reedici\u00f3 del joc perqu\u00e8 en la primera reedici\u00f3 per un motiu X va saltar un mapa, el del hostal d’Alvar el Honest, i en la segona edici\u00f3 li vaig dir posa-ho i em va dir: – “\u00c9s que llavors hauries de posar unes p\u00e0gines m\u00e9s “i vaig pensar ampliar-ho amb les idees d’aventura. I a partir d’aqu\u00ed, com que va agradar, ho vaig seguir mantenint.<\/p>\n

\"mapa<\/p>\n<\/div>

19. En quina mesura Aquelarre<\/em> d\u00f3na un pas m\u00e9s enll\u00e0 a l’esquema “habitaci\u00f3-monstre-tresor\"? Quins s\u00f3n els ingredients que utilitzeu per superar aquest marc en la creaci\u00f3 de partides?<\/p>\n<\/div>

L’esquema “Habitaci\u00f3-monstre-tresor\" es converteix en una cosa molt mec\u00e0nica i, d’alguna manera, infravalora el paper del monstre. El monstre ha de ser alguna cosa bastant especial perqu\u00e8 tingui un pes espec\u00edfic. \u00c9s cert que he fet\u00a0Dungeons<\/em> a\u00a0Aquelarre<\/em>, per\u00f2 en general m’agrada m\u00e9s jugar amb el misteri, insinuar m\u00e9s que ensenyar. A m\u00e9s, les criatures de Aquelarre<\/em> s\u00f3n bastant b\u00e8sties, com n’hi posis mitja dotzena …<\/p>\n<\/div>

20. L’aclamat Dracs, una de les campanyes m\u00e9s emocionants i ben estructurades d’Aquelarre<\/em>, s’ha reeditat i renovat aquest 2018. Recordes com vas construir aquest m\u00f2dul tan ben ambientat i divertit?<\/p>\n<\/div>

Menjant al xin\u00e8s davant de casa. Jo llavors vivia a Ronda del Guinard\u00f3, a prop d’Alfons X, precisament, i quedava amb Joaqu\u00edn Ruiz i Jordi Cabau, que van acabar escrivint alguns m\u00f2duls de Dracs. Parl\u00e0vem de com anar-ho fent, i aix\u00ed es va anar estructurant. Joan Amades va ser la meva font principal, tamb\u00e9 vaig consultar les obres de Miguel G. Aracil i d’algun altre escriptor catal\u00e0. Per\u00f2 principalment Joan Amades, va ser el pilar de Dracs, si busques folklorisme, l’expressi\u00f3 de la cultura aut\u00f2ctona, \u00e9s la font prim\u00e0ria.<\/p>\n

\"Joan<\/p>\n<\/div>

20 B. Qu\u00e8 ens pots explicar del projecte La trilogia de Sarcoy<\/em>?<\/p>\n<\/div>

\"La<\/p>\n

Originalment jo vaig presentar a l’editorial Caja de Pandora<\/em> un m\u00f2dul que estava dividit en tres parts. La primera era una part que passava a l’edat mitjana, la segona passava al nou m\u00f3n i la tercera passava dins d’un llibre de cavalleries. Finalment, el projecte va quedar aparcat. Despr\u00e9s el va treure Crom<\/em>, de la idea directa de Caja de Pandora<\/em>, per\u00f2 el que em van dir \u00e9s: – “Mira, el que farem ser\u00e0 que traurem els tres llibres per\u00f2 seran presentacions a jocs nous\". La primera part de la Trilogia de Sarcoy<\/em> a Aquelarre<\/em>, la segona part un joc sobre Am\u00e8rica i la tercera un joc sobre les novel\u00b7les de cavalleries que es va a anomenar el Ingenioso hidalgo<\/em>.<\/p>\n

La hist\u00f2ria original era que els personatges, en la primera part, despertaven un dimoni per\u00f2 el deixaven mig mort. A la segona part, aquest dimoni, ja a la zona d’Am\u00e8rica, tornava a la vida d’alguna manera. I, a la tercera part, feia un parany ficant als personatges en una realitat paral\u00b7lela, en concret dins d’un llibre de cavalleries a la biblioteca dels llibres de Felip II.<\/p>\n

Al final el tema va embogir. Els de Crom<\/em> un dia van i em diuen: “Tenim 80 suplements\". Al que responc: “Ah, doncs molt b\u00e9. I qui us els ha escrit? “. Crom<\/em>: “No, b\u00e9, \u00e9s que hem fet la llista\". RI: “Ah teniu 80 noms …\"<\/p>\n<\/div>

20C.\u00a0Se suposa que havies d’escriure 80 suplements?<\/p>\n<\/div>

Riu… S\u00ed, se’ls anava una mica…<\/p>\n

\"Manual<\/p>\n<\/div>

21. El relat del context i la hist\u00f2ria \u00e9s essencial en una partida de rol. Com es podria millorar la narraci\u00f3 de les partides a trav\u00e9s dels manuals i m\u00f2duls?<\/p>\n<\/div>

Actualment, amb la tecnologia que tenim, seria molt f\u00e0cil posar un codi QR que don\u00e9s directament pas uns locutors que parlessin presentant la narraci\u00f3, fins i tot m\u00fasica o sons. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que actualment \u00e9s molt f\u00e0cil de fer. Es pot fer perfectament amb el m\u00f2bil.<\/p>\n<\/div>

21 B. Bona idea \u00bfI est\u00e0 previst que es faci?<\/p>\n<\/div>

No, no est\u00e0 previst. De fet ho he vist fer, no s\u00e9 si heu vist una s\u00e8rie de jocs que es diu Q<\/em>, de question, que s\u00f3n unes baralles, jugables nom\u00e9s una vegada, que ha tret Pack de Mitos<\/i>, i que es tracta de resoldre un misteri i ja est\u00e0 . D’entrada un codi QR et fica dins del sistema. De fet fins i tot es podria haver fet un pas m\u00e9s i al final que hi hagu\u00e9s una explicaci\u00f3, tamb\u00e9 amb un codi QR, que fos final.<\/p>\n<\/div>

22.\u00a0A la llista de correu d’Aquelarre<\/em>, els membres de la mateixa, publicaven les llegendes de la seva regi\u00f3. Us heu plantejat recopilar-les totes en un suplement?<\/p>\n<\/div>

Es van recopilar en un suplement en l\u00ednia en qu\u00e8 es va anomenar Cantigas y leyendas, i que jo s\u00e0piga encara es pot descarregar.<\/p>\n<\/div>

22 B.- No veieu la possibilitat que es publiqui o que s’ajunti a altres suplements?<\/p>\n<\/div>

La qualitat estava molt b\u00e9 per\u00f2 \u00e9s un material que ja est\u00e0 a la xarxa. Llavors es podria agafar aquesta hist\u00f2ria i fer una altra cosa per\u00f2 publicar aquest mateix material quan ja \u00e9s a la xarxa… La pol\u00edtica de Nosolorol<\/em> \u00e9s treure material original i si reedites alguna cosa, afegeix material original.<\/p>\n<\/div>

23.\u00a0Quins aspectes positius i negatius destacaries de les tres edicions del manual d’Aquelarre<\/em>?<\/p>\n<\/div>

\"Ricard<\/p>\n

Positiu de l’edici\u00f3 de Joc Internacional<\/em>: no espantava. \u00c9s a dir, la gent veia un llibret petit, no arribava a cent p\u00e0gines, amb un sistema assequible, el preu estava molt b\u00e9 i sobretot tenies 4 aventures per jugar i no necessitaves res m\u00e9s. Al costat estava Advanced Dungeons and Dragons<\/em> i altres jocs que eren totxos o que necessitaves diversos llibres per jugar i deies: “ja em quedo amb aquest que a m\u00e9s \u00e9s d’aqu\u00ed\". Negatiu, la maquetaci\u00f3, perqu\u00e8 no existia. Tot a dues columnes i sense cap mena d’est\u00e8tica.<\/p>\n

Sobre la segona edici\u00f3, les il\u00b7lustracions manga em grinyolen bastant. Comptant com a segona edici\u00f3 tant l’etapa Caja de Pandora<\/em> com l’etapa Crom<\/em>. Es va passar de l’est\u00e8tica manga de Manolo Carod a l’erotisme totalment barroc Ra\u00falo C\u00e0ceres. Va tenir una s\u00e8rie d’alts i baixos completament diferents a la versi\u00f3 de Joc Internacional<\/em>, incloent una esp\u00e8cie d’arc\u00e0ngels que semblaven m\u00e9s cavallers del zod\u00edac que altra cosa. La part positiva: el manual de Crom<\/em> va ser a tot color, dels primers aut\u00f2ctons que va sortir a tot color. De fet aix\u00f2 va for\u00e7ar a qu\u00e8 Alatriste<\/em> tamb\u00e9 ho fos. A que s’augment\u00e9s la qualitat i s’apost\u00e9s pel rol nacional.<\/p>\n

Sobre la tercera edici\u00f3 i l’etapa de Nosolorol<\/em>, com diu Manuel Sueiro, “si aquesta no \u00e9s l’edici\u00f3 definitiva de Aquelarre<\/em> m’agradar\u00e0 veure-la\". \u00c9s magn\u00edfic, \u00e9s meravell\u00f3s per\u00f2 \u00e9s un totxo. Llavors \u00e9s un bon llibre per fer partides, per consultar, per llegir. Per\u00f2 com a manual de batalla cal el Brevarium<\/em> o, per sort, els de Crom<\/em> van treure un munt de manuals per jugar amb la segona edici\u00f3.<\/p>\n<\/div>

24. De Ang\u00e9licum Natura, Imago Europe, Aztl\u00e1n, Ars Amandi, Morbo Sanguinis\u2026\u00a0<\/em>s\u00f3n projectes que havies apuntat i no han vist la llum. Quins materials sobre Aquelarre<\/em> tens in\u00e8dits i sobre que tracten? Hi ha possibilitats reals de recuperar antics projectes i publicar-los?<\/p>\n<\/div>

\"suplementoAnem per parts, Angelicum Natura va ser un suplement que vaig presentar en el seu dia a Joc Internacional<\/em> i no es va arribar a editar. Quan Caja de Pandora<\/em> va tornar a treure Aquelarre<\/em> ho vam introduir com un cap\u00edtol dins el nou manual.<\/p>\n

Imago Europe<\/em> estic treballant en ell, per\u00f2 el que passa \u00e9s que s’ha convertit en un monstre de tres volums. El primer, Fran\u00e7a m\u00e9s illes brit\u00e0niques, est\u00e0 entregat des de fa un any. Estic treballant en el segon que \u00e9s imperi germ\u00e0nic, regnes italians i a veure si puc posar una mica d’Escandin\u00e0via. I el tercer seria mediterrani oriental, Gr\u00e8cia i sobretot Constantinoble, i a veure si puc posar una miqueta de l’Europa de l’est i els regnes b\u00falgars i els regnes del que \u00e9s R\u00fassia actualment.<\/p>\n

Aztl\u00e1n<\/em> havia de ser un joc propi, Aquelarre<\/em> en el nou m\u00f3n, i s’ha convertit en el temps en Nahui Ollin<\/em> que s’havia de publicar al mar\u00e7 a Nosolorol.<\/p>\n

Ars amandi<\/em> era una broma interna. Mai es va pensar a treure. Aix\u00f2 era a joc del que va dir Steve Jackson quan li van preguntar, despr\u00e9s de publicar tants suplements de GURPS<\/em>, si trauria un sobre el sexe: “Hi ha coses que \u00e9s m\u00e9s divertit fer-les que no jugar-les\".<\/p>\n

Morbo Sanguinis<\/em> era un bestiari sobre vampirs que estava ja escrit per Ra\u00falo C\u00e0ceres. Ho anava a il\u00b7lustrar ell, i anava a ser una cosa preciosa. Per\u00f2 en trencar amb Crom<\/em> ell va utilitzar aquest material per a altres coses. Una pena perqu\u00e8 hagu\u00e9s estat un suplement molt bonic. El que resulta divertit \u00e9s que jo tinc l’esborrany a l’ordinador encara, despr\u00e9s de quinze anys, per\u00f2 Ra\u00falo \u00e9s un amic i si em diu que no, \u00e9s que no.<\/p>\n<\/div>

24 B. De tota manera tens algun material in\u00e8dit que creus que pots treure o tot el que vas fent ja ho vas publicant?<\/p>\n<\/div>

Vols dir rol? \u00c9s clar. Tinc m\u00e9s material in\u00e8dit en narrativa, perqu\u00e8 com estic encasellat amb el rol, el col\u00b7loco menys. I despr\u00e9s hi ha coses que escric per a mi que ja ni ofereixo. Algun m\u00f2dul tinc per aqu\u00ed tirat, per\u00f2 b\u00e9, pot ser que els publiqui algun dia. Per exemple, tinc Paso corto, mirada larga<\/em> que \u00e9s un m\u00f2dul de Cthulhu<\/em> ambientat en l’any 26, a Antequera, i que tot els personatges s\u00f3n gu\u00e0rdies civils. Totes les vegades que l’he arbitrat ha tingut bones cr\u00edtiques. I d’Aquelarre<\/em> tamb\u00e9 tinc material, per aqu\u00ed …<\/p>\n<\/div>

24C.\u00a0D’alguna regi\u00f3 en concret?<\/p>\n<\/div>

Ara mateix en el que estava pensant \u00e9s un que havia d’escriure per a Aztl\u00e1n<\/em> que \u00e9s un viatge en vaixell, precisament al nou m\u00f3n. Potser ho faig servir per Nahui Ollin<\/em>.<\/p>\n<\/div>

25. A qu\u00e8 atribueixes que Aquelarre<\/em> prossegueixi la seva evoluci\u00f3? En qu\u00e8 es diferencia d’altres jocs de rol?<\/p>\n<\/div>

B\u00e9 a veure, aqu\u00ed hi ha diverses coses. Aquelarre<\/em> t\u00e9 avui l’avantatge que va ser el primer a Espanya i tamb\u00e9 que a Hispanoam\u00e8rica \u00e9s m\u00e9s conegut que RuneQuest<\/em> perqu\u00e8 es va distribuir m\u00e9s. El fet que sigui d’aqu\u00ed, aquest component patri, aquesta proximitat \u00e9s un punt a favor. Aquesta tem\u00e0tica dels antiherois, de personatges realistes tamb\u00e9 t\u00e9 la seva gr\u00e0cia, i sobretot aix\u00f2 el factor nost\u00e0lgia que hi ha gent que ha crescut amb Aquelarre<\/em>. Com a dada curiosa m’explicava l’altre dia un llibreter que t\u00e9 un client, que el seu pare era fan meu, i tot el rol que sigui signat per Ricard Ib\u00e1\u00f1ez el compra al seu fill, per\u00f2 el que no sigui de Ricard Ib\u00e1\u00f1ez no, aix\u00f2 si ho vol, s’ho ha de pagar ell..<\/p>\n

I es diferencia d’altres jocs de rol pel concepte de l’heroi. No \u00e9s Schwarzenegger a Comando<\/em> que li reboten les bales. \u00c9s Bruce Willis, a Die Hard<\/i>, que perd tanta sang com sang vessen els seus enemics.<\/p>\n<\/div>

\"Imagen<\/p>\n<\/div>

26. A nivell internacional, Aquelarre<\/em> va aconseguir gaireb\u00e9 60.000 d\u00f2lars, el 2016, per a la seva traducci\u00f3 i impressi\u00f3 a l’angl\u00e8s. Tens not\u00edcies de com ha funcionat el projecte?<\/p>\n<\/div>

Ja saps que el promotor del projecte, el senyor Wieck, va morir d’un atac card\u00edac precisament quan estava practicant esgrima. Aix\u00f2 ho ha endarrerit tot. Em consta que el joc ja est\u00e0 acabat. De fet, he vist la maqueta. No s\u00e9 com ho han fet els americans, per\u00f2 han sortit m\u00e9s p\u00e0gines que en castell\u00e0, quan se suposa que l’angl\u00e8s \u00e9s m\u00e9s sint\u00e8tic.<\/span><\/p>\n

Vaig riure molt amb Lester Smith que va fer una traducci\u00f3 molt primmirada. El que passa \u00e9s que en l’apartat de m\u00e0gia, hi ha alguns encanteris algunes coses que se li escapaven al pobre, vam riure molt.<\/p>\n

Les il\u00b7lustracions s\u00f3n les mateixes, llavors em consta que est\u00e0 maquetat i \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 que vagi a impremta i surti, jo suposo que ser\u00e0 a finals de 2019.<\/p>\n<\/div>

27.\u00a0Quin \u00e9s el futur de Aquelarre?<\/p>\n<\/div>

Est\u00e0 en cartera, a Nosolorol<\/em>, Imago Europe<\/em>. Com ja he comentat, transcorre a les illes brit\u00e0niques i Fran\u00e7a. Inclour\u00e0 els mapes de Londres i de Par\u00eds m\u00e9s una campanya que comen\u00e7a a Fran\u00e7a i acaba a Londres \u00e9s clar. Incorpora criatures, tradicions m\u00e0giques, llegendes, fins a noves classes de personatge. I parla, sobretot, de la guerra dels cent anys. Aquest ja aquesta lliurat i estic treballant ara en la segona part, ja us he dit que ser\u00e0 en territori dels italians, el sacre imperi i si puc algunes coses d’Escandin\u00e0via. I hi haur\u00e0 un mapa detallat de la Roma de l’edat mitjana. La tercera part, Imago Europe<\/em> 3, inclouria tamb\u00e9 la ciutat de Constantinoble i els territoris orientals dels que s’ha parlat. A part d’aix\u00f2, est\u00e0 escrit i en fase de correcci\u00f3, un suplement sobre cavallers de l’edat mitjana, sobre l’ordre de cavalleria.<\/p>\n

A m\u00e9s, hi ha un projecte, de treure quadernets independents d’Aquelarre<\/em>, tipus les aventures de Dungeons and Dragons<\/em>, que puguin enlla\u00e7ar formant una campanya. Aquest \u00e9s el dest\u00ed de Aquelarre<\/em>.<\/p>\n<\/div>

\n\n \"Manual <\/div>\n<\/div><\/div>
\n\n \"asturias <\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

28. Si tinguessis un finan\u00e7ament extraordinari inesperat, \u00bfQuin seria el seg\u00fcent pas d’Aquelarre<\/em>? Qu\u00e8 t’agradaria afegir?<\/p>\n<\/div>

Doncs segurament una aventura gr\u00e0fica de Aquelarre<\/em>, ambientada a l’estil The Witcher<\/em>. Treballar amb els jocs de taula, treballar amb una mica de marxandatge. Segurament aniria cap a l’aventura gr\u00e0fica i, evidentment, si el xec \u00e9s completament en blanc, la pel\u00b7l\u00edcula i la s\u00e8rie de televisi\u00f3. Proposaria a HBO<\/em> que em rod\u00e9s la saga d’Aquelarre<\/em>. (Riu …)<\/p>\n<\/div>

\"Ricard<\/p>\n<\/div>

<\/div>

Des de Rolmasters donem la nostra gratitud a Ricard Iba\u00f1ez per ser el creador d’Aquelarre.<\/span><\/h2>\n

Aquest portal \u00e9s el nostre homenatge al joc de rol amb el qual hem gaudit tantes hores.<\/span><\/h2>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/section>
\"VEURE VEURE MES ENTREVISTES<\/span><\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/section>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"