{"id":4663,"date":"2018-07-27T10:15:21","date_gmt":"2018-07-27T10:15:21","guid":{"rendered":"http:\/\/rolmasters.com\/?p=4663"},"modified":"2019-06-06T14:22:38","modified_gmt":"2019-06-06T14:22:38","slug":"entrevista-a-francesc-matas-salla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rolmasters.com\/ca\/entrevista-a-francesc-matas-salla\/","title":{"rendered":"Entrevista a: Francesc Matas Salla"},"content":{"rendered":"

AMBIENTANT LA PARTIDA<\/h2>\n<\/div>

Francesc Matas Salla
\n[Barcelona, 29 de julio de 1952]<\/p>\n<\/div>

Fundador i propietari de la llegend\u00e0ria JOC Internacional (1985-1998), l’empresa pionera a Espanya especialitzada en jocs de rol, cartes, wargames, amb \u00e8xits com el primer joc de rol (Aquelarre<\/em>) escrit i editat a l\u2019Estat o la traducci\u00f3 i publicaci\u00f3 del primer joc de rol (Killer<\/em>) tamb\u00e9, a Espanya. A m\u00e9s, va traduir i publicar el primer joc de rol en catal\u00e0: El Senyor dels Anells, el joc de rol de la Terra Mitjana<\/em>, l\u2019any 1992. Aix\u00ed com tamb\u00e9 va impulsar el primer joc de rol originalment redactat en catal\u00e0: Almog\u00e0vers<\/em>, l\u2019any 1995.<\/span><\/p>\n

Durant els primers\u00a0anys va especialitzar-se en m\u00e0rqueting\u00a0i organitzaci\u00f3 d’empreses. El 1984 treballava al servei de\u00a0Joc Play, l’empresa espanyola importadora dels\u00a0jocs de tauler\u00a0de l’editorial\u00a0americana Avalon Hill, per\u00f2 en aquell mateix any Joc Play va tancar i els seus propietaris crearen una segona empresa, que tamb\u00e9 fa fallida.<\/p>\n

\"Francesc<\/p>\n

Malgrat aquestes dos bancarrotes, Matas Salla continua apostant per la importaci\u00f3 de jocs i crea la seva pr\u00f2pia empresa importadora a principis de 1985, a la que va donar el nom de \u00abJoc Internacional\u00bb.\u00a0A trav\u00e9s d\u2019aquesta, importa els jocs d’Avalon Hill i entra en contacte amb\u00a0International Team, un editor de jocs\u00a0itali\u00e0.<\/p>\n

Uns anys m\u00e9s tard, Matas Salla comprova el gran inter\u00e8s que suscitaven els jocs de rol i comen\u00e7a, el 1988, a publicar les seves pr\u00f2pies traduccions d\u2019aquests jocs. D\u2019aqu\u00ed que Joc Internacional s\u2019estableixi de manera s\u00f2lida com l’editorial dominant la publicaci\u00f3 de jocs de rol en el mercat espanyol.<\/p>\n

L’any seg\u00fcent, el 1989, Joc Internacional publica un dels seus \u00e8xits m\u00e9s grans,\u00a0El Se\u00f1or de los Anillos<\/em>, el juego de rol de la Tierra Media, succe\u00eft per moltes altres traduccions de jocs nord-americans en castell\u00e0, i en catal\u00e0, i les primeres pel que fa a la publicaci\u00f3 de jocs de rol a Espanya.<\/p>\n

Del 1988 al 1998, Joc Internacional esdev\u00e9 l’editorial que impulsa, popularitza la pr\u00e0ctica dels jocs de rol a Espanya i fomenta la participaci\u00f3 a trav\u00e9s de fires i clubs de rol. A m\u00e9s, entre el seu cat\u00e0leg, promou i edita el primer joc de rol espanyol, publicat el novembre de 1990: Aquelarre<\/em>.<\/p>\n

La bona tasca de Matas Salla com a editor porta al pa\u00eds grans obres mestres del jocs de rol, a destacar: La Crida de Cthulhu<\/em> (1988), RuneQuest<\/em> (1988), El Senyor dels Anells<\/em> (MERP) (1989), Aquelarre<\/em> (1990), Star Wars<\/em> (1990), Car Wars<\/em> (1990), James Bond 007<\/em> (1990 ), El Pr\u00edncipe Valiente<\/em> (1990), Stormbringer<\/em> (1990), Paranoia<\/em> (1991), Killer<\/em> (1991), Oracle<\/em> (1992), Los Cazafantasmas<\/em> (1992), Pendrag\u00f3n<\/em> (1992), Rolemaster<\/em> (1993), In Nomine Satanis<\/em> (1994 ), Nephilim<\/em> (1995), Almog\u00e0vers<\/em> (1995), Tirant lo Blanc<\/em> (1996), Elric<\/em> (1997), Deadlands<\/em> (1997), etc, wargames com Diplom\u00e0cia i Civilitzaci\u00f3 i jocs de cartes com Mythos<\/em> i El Senyor dels Anells: Terra Mitjana<\/em> (SATM).<\/p>\n

En definitiva, Francesc Matas Salla \u00e9s una persona clau pel que fa a la edici\u00f3, traducci\u00f3 i la promoci\u00f3 dels jocs de rol a casa nostra, aix\u00ed com tamb\u00e9 l\u2019instigador d\u2019una obra mestra del rol que suposa un abans i un despr\u00e9s, en l\u2019\u00e0mbit del rol: Aquelarre<\/em>.<\/p>\n<\/div>

<\/div>

EN JOC<\/h2>\n<\/div>

1.- \u201cSi aquest joc no els agrada, donin-ne la culpa a en Francesc Matas. Al cap i a la fi, la idea va ser seva\u201d, aix\u00ed s\u2019inicia la primera edici\u00f3 d\u2019Aquelarre. Com s\u2019origina la idea de crear Aquelarre? En quin precedent s\u2019inspira?<\/p>\n<\/div>

El projecte s\u2019inicia a partir d\u2019un concurs per fer un joc, o sigui que l\u2019afirmaci\u00f3 \u00e9s en part veritat i en part no. En el concurs hi havia uns criteris establerts: fomentar la cultura aut\u00f2ctona, ser iconoclasta, provocador, cr\u00edtic amb l\u2019ordre establert, educatiu i divertit.
\nAl concurs s\u2019hi van presentar diversos projectes, coses molt diferents, cadascun amb la seva cosmogonia pr\u00f2pia. I Aquelarre em va semblar el mes cr\u00edtic. A m\u00e9s, aportava una visi\u00f3 molt adient i ben arrelada, perqu\u00e8 nosaltres som d\u2019una filosofia i una cultura greco-romana. Aquelarre combina molt b\u00e9 l\u2019element mitol\u00f2gic i fant\u00e0stic, les llegendes medievals, amb el realisme inquisitorial i la duresa de l\u2019Edat Mitjana. Van molt junts, determina molt al joc. Els personatges es veuen afectats pel m\u00f3n m\u00e0gic per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019han d\u2019enfrontar-se a l\u2019ordre establert, i alliberar-se d\u2019aix\u00f2 per mi \u00e9s molt important. Em va agradar molt la idea.<\/p>\n<\/div>

2.- Com s\u2019impulsa el projecte, com es descobreix Ricard Ib\u00e1\u00f1ez i en quins criteris es va basar per escollir l\u2019equip d\u2019Aquelarre? <\/p>\n<\/div>

Amb en Ricard Ib\u00e1\u00f1ez fa molts anys que ens coneixem. Ell feia de traductor La llamada de Cthulhu, una de les obres mestres del rol. Va presentar la seva proposta, que va ser la m\u00e9s brillant. Un cop escollit Aquelarre, va tenir total llibertat. Era un projecte que havia de ser lliure. I va escollir tant el m\u00e8tode de joc, la hist\u00f2ria com tamb\u00e9 els col\u00b7laboradors i el seu propi equip. L\u2019\u00fanica l\u00ednia vermella \u00e9s que no se\u2019n vengu\u00e9s cap, cosa que hauria portat a acabar la s\u00e8rie. Va funcionar i la idea era mantenir la continu\u00eftat amb una publicaci\u00f3 per any.
\nAquelarre (el manual) va funcionar b\u00e9 i les aventures (m\u00f2duls) cobrien despeses, cosa que vol dir que es podia editar. Feies negoci en la mesura que t\u2019ajudaven a assumir tota l\u2019estructura, per\u00f2 les vendes eren molt locals. Des del punt de vista de l\u2019afici\u00f3 va ser un encert i va anar molt b\u00e9, va crear comunitat. Jo estava content amb Aquelarre, i amb en Ricard. I ho segueixo estant ara, veient l\u2019evoluci\u00f3 al llarg de 30 anys.<\/p>\n<\/div>

\n\n \"Joc <\/div>\n

3.- Com s\u2019escull la il\u00b7lustraci\u00f3 d\u2019Aquelarre? <\/p>\n<\/div>

El dibuixant Arnal Ballester, que ens feia d\u2019assessor art\u00edstic de la marca (Joc internacional), li va fer il\u00b7lusi\u00f3 il\u00b7lustrar aquest nou joc. L\u2019Arnal \u00e9s una persona molt ocupada i selectiva. Com que tamb\u00e9 es dedicava a l\u2019ensenyament de Belles Arts, coneixia molta gent del sector i va trobar una persona que ens va agradar molt: Montse Fransoy.
\nL\u2019Arnal va crear el logotip, tant la icona com la tipografia s\u00f3n pr\u00f2pies, i totes les portades d\u2019Aquelarre, excepte la de Dracs. Mentre que la dibuixant Montse Fransoy es va encarregar de les il\u00b7lustracions interiors, sota les ordres de l\u2019equip que Ricard Iba\u00f1ez va conformar. La il\u00b7lustraci\u00f3 s\u2019allunya de l\u2019est\u00e8tica del superheroi i es retroba amb la iconografia medieval del territori.<\/p>\n<\/div>

4.- Inicialment, quin paper havia de tenir Aquelarre dins Joc Internacional i quin n\u00ednxol de mercat venia a cobrir? Creu que hi ha un perfil de jugador d\u2019Aquelarre (que no estava cobert)?<\/p>\n<\/div>

Impulsar la creativitat i descobrir el talent local formava part de l\u2019esperit de \u201cJoc Internacional\u201d. A mi m\u2019agraden molt els contes, llegendes i rondalles aut\u00f2ctones. Penso que perqu\u00e8 hi hagi una educaci\u00f3 de veritat, ha d\u2019haver-hi una complementarietat entre la cultura forana de qualitat, i la de creaci\u00f3 local. Hem de tenir la nostra pr\u00f2pia cosmovisi\u00f3. Sin\u00f3 connectes amb els s\u00edmbols i tradicions que ha heretat la gent, no els arribes a l\u2019\u00e0nima. La mitologia ens connecta amb les nostres arrels.
\nA l\u2019afici\u00f3 li agradava el Dungeons & Dragons. Per\u00f2 la idea era potenciar la creaci\u00f3 aut\u00f2ctona. Aquelarre s\u2019allunya de les mitologies n\u00f2rdiques, ens posa davant el mirall de la nostra hist\u00f2ria i \u00e9s el primer joc que descriu l\u2019Edat Mitjana de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. Amb Aquelarre s\u2019inicia la producci\u00f3 de jocs de rol aut\u00f2ctons, amb vocaci\u00f3 internacional.<\/p>\n<\/div>

5.- Com va ser l\u2019acollida del joc i com respondre la comunitat rolera a la seva publicaci\u00f3? Quines van ser les principals cr\u00edtiques\/elogis al joc? <\/p>\n<\/div>

La veritat \u00e9s que el joc va tenir molt bona acollida. La gent va rebre amb agra\u00efment un bon joc, a trav\u00e9s del qual coneixies la mitologia i les llegendes pr\u00f2pies a mesura que anaves realitzant partides. Per\u00f2 va ser m\u00e9s bona l\u2019acollida de la cr\u00edtica i de l\u2019afici\u00f3, que no pas de ventes (somriu). Us ho pot dir en Ricard, que cobrava els royalties, i no es va poder independitzar ni molt menys amb aquest joc. <\/p>\n<\/div>

\"Aquelarre<\/p>\n<\/div>

6.- Lilith (1991); Rerum demoni (1992); Danza Macabra (1992); Rinascita (1993); Dracs (1994); Rinc\u00f3n (1995); Villa y Corte (1996). Com es dissenya l\u2019estrat\u00e8gia de publicaci\u00f3 i els continguts dels m\u00f2duls posteriors? <\/p>\n<\/div>

En Ricard amb aix\u00f2 era molt honest. Era un artes\u00e0, culte i amb genialitat. Alhora, era una persona seriosa i molt professional. Aix\u00f2 em va agradar molt. Ell realitzava les seves creacions i aleshores les provava a les diverses jornades de rol i als clubs, amb els aficionats. Jo hi tenia plena confian\u00e7a. En general, un joc de rol si no treus un suplement a l\u2019any es mor. Ell anava realitzant les seves aventures, per\u00f2 tampoc ens equipar\u00e0vem al ritme del Senyor dels Anells, que cada dos mesos publicava nou suplement.<\/p>\n<\/div>

7.- Quina funci\u00f3 va tenir la revista L\u00edder amb l\u2019impuls, difusi\u00f3 i evoluci\u00f3 d\u2019Aquelarre? <\/p>\n<\/div>

La revista L\u00edder, sobre jocs d’estrat\u00e8gia i rol, va permetre arribar a l’afici\u00f3 de diverses ciutat de l’Estat i, fins i tot, a l’Argentina. Va ser un complement molt \u00fatil per Aquelarre. A la gent de L\u00edder li va agradar el joc. A m\u00e9s, en Ricard era un dels redactors de la revista. D\u2019aqu\u00ed que es creessin totes les sinergies possibles. Des de les seves p\u00e0gines es va potenciar el joc, resoldre dubtes, anunciar noves professions i, fins i tot, vam publicar m\u00f2duls gratu\u00efts a dins de les revistes, pels seus lectors. <\/p>\n<\/div>

8.- Quin era el pacte entre JOC i LIDER? <\/p>\n<\/div>

Inicialment ho va liderar Jos\u00e9 L\u00f3pez Jara. L\u00edder ve del Club Auryn. Al novembre del 1987 adquirim la revista conven\u00e7uts de les possibilitats que tenia per connectar amb l\u2019afici\u00f3, renovem el disseny de la m\u00e0 d\u2019Arnal Ballester i la convertim en la punta de llan\u00e7a de promoci\u00f3 de Joc Internacional. Escollim l\u2019equip amb Pepe L\u00f3pez Jara. Va ser una eina molt \u00fatil de relaci\u00f3 amb els lectors i l\u2019afici\u00f3. De tota manera, no va haver-hi una relaci\u00f3 \u00f2ptima entre l\u2019acollida de les prefer\u00e8ncies i demandes de publicaci\u00f3 de jocs de rol per part de l\u2019afici\u00f3, i el volum de vendes de Joc Internacional.<\/p>\n<\/div>

\n\n \"Revista <\/div>\n

9.- L\u2019any 2020 se celebrar\u00e0 el 30\u00e8 aniversari d\u2019Aquelarre, despr\u00e9s que un dimarts 13 de Novembre de 1990 s\u2019imprim\u00ed la 1\u00aa edici\u00f3. S\u2019han realitzat traduccions al catal\u00e0, franc\u00e8s i angl\u00e8s. Enguany es reeditar\u00e0 l\u2019aclamat \u201cDracs\u201d amb mites i llegendes del principat de Catalunya. S\u2019esperava aquest \u00e8xit i com l\u2019explica? <\/p>\n<\/div>

No, no m\u2019ho esperava. El joc ha funcionat b\u00e9 i ha aconseguit un n\u00ednxol suficient, i molt fidel, com perqu\u00e8 s\u2019an\u00e9s ampliant o com a m\u00ednim reproduint la base de jugador. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e8rit d\u2019en Ricard, no meu. \u00c9s ell el que va fer el joc, i va idear les diverses aventures seg\u00fcents, no va haver-hi cap imposici\u00f3. Amb Aquelarre va crear un imaginari cre\u00efble i realista, tot i tenir l\u2019element fant\u00e0stic, que ha connectat amb l\u2019afici\u00f3 i ha fomentat l\u2019 inter\u00e8s per viure noves aventures, a trav\u00e9s dels m\u00f2duls posteriors.<\/p>\n<\/div>

10.- Hi ha algun projecte relacionat amb Aquelarre que es va quedar al calaix? Hi ha materials del joc que no es va arribar a publicar? <\/p>\n<\/div>

No, del joc no. Ell ho ha anat publicant tot.<\/p>\n<\/div>

11.- Conserva documents originals, il\u00b7lustracions, merchandising, o material in\u00e8dit d\u2019Aquelarre? <\/p>\n<\/div>

Tinc un que \u00e9s un preoriginal molt divertit que est\u00e0 prohibit que estigui a la meva habitaci\u00f3, per\u00f2 hi \u00e9s.(somriu)<\/p>\n<\/div>

12.- Ens pot explicar algunes an\u00e8cdotes al voltant de la creaci\u00f3, la publicaci\u00f3 o la difusi\u00f3 comercial d\u2019aquest joc?<\/p>\n<\/div>

Quan vam treure l\u2019Aquelarre tot i que va tenir molt d\u2019\u00e8xit, hi va haver gent que considerava que fer coses d\u2019aqu\u00ed era una barbaritat, que no tindria sortida. Amb l\u2019afici\u00f3 sempre va anar molt b\u00e9 i la cr\u00edtica mai va ser destructiva. En el m\u00f3n de la literatura hi havia gent que els agradava la idea. A l\u2019estament educatiu del pa\u00eds, Aquelarre va agradar, fins i tot m\u00e9s que Star Wars.
\nSi Aquelarre hagu\u00e9s anat malament, potser nosaltres no hagu\u00e9ssim pogut publicar i fomentar m\u00e9s el talent aut\u00f2cton, perqu\u00e8 s\u00f3n molts diners, temps, il\u00b7lusions… Penseu que quan vam comen\u00e7ar L\u00edder, jo el maquetava tot. El senyor dels anells el va traduir el Jos\u00e9 L\u00f3pez Jara. La primera correcci\u00f3 va ser meva i la maquetaci\u00f3 de la Montserrat Vil\u00e0. Tot era molt artesanal i hi pos\u00e0vem moltes hores i voluntat, a veure si arrancava.<\/p>\n<\/div>

12+1.- Quin creu que \u00e9s el llegat de Francesc Matas Salla i Joc internacional?<\/p>\n<\/div>

La nostra voluntat va ser promoure el talent art\u00edstic, tant d\u2019autors com il\u00b7lustradors del pa\u00eds. Apropar les millors obres internacionals, a trav\u00e9s de les traduccions, aix\u00ed com tamb\u00e9 col\u00b7laborar en recuperar la hist\u00f2ria, llegendes i rondalles de la nostra cultura. Per\u00f2 tamb\u00e9 incentivar clubs, trobades, campionats i festes de caire l\u00fadic. El m\u00f3n de Joc internacional \u00e9s una combinaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gia, conviv\u00e8ncies, imaginaci\u00f3, creativitat, desenvolupament dial\u00e8ctic i innovaci\u00f3. Crear comunitat. Estic orgull\u00f3s d’aquesta tasca. <\/p>\n<\/div>

<\/div>

Des de Rolm\u00e0sters li volem agrair haver impulsat tots aquests projectes. <\/span><\/h2>\n

Un regal d’hores de joc col\u00b7lectiu i amistat!<\/span><\/h2>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/section>
\"VEURE VEURE MES ENTREVISTES<\/span><\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/section>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"