{"id":3715,"date":"2018-05-08T10:25:10","date_gmt":"2018-05-08T10:25:10","guid":{"rendered":"http:\/\/rolmasters.com\/?page_id=3715"},"modified":"2018-06-05T14:37:14","modified_gmt":"2018-06-05T14:37:14","slug":"tribunal-de-la-santa-inquisicion-aquelarre","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/rolmasters.com\/ca\/fe\/tribunal-de-la-santa-inquisicion-aquelarre\/","title":{"rendered":"TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICI\u00d3"},"content":{"rendered":"

LA INQUISICI\u00d3 I EL SEU PAPER A L’EDAD MITJANA<\/h3>\n

En aquesta p\u00e0gina anomenem i enllacem tots els Inquisidors Generals de la Inquisici\u00f3 Espanyola des de la seva creaci\u00f3 fins a la seva abolici\u00f3. Prem sobre el nom de cada un d’ells i s’obrir\u00e0 l’enlla\u00e7 corresponent en wikipedia. Tamb\u00e9 hem afegit un breu text sobre la inquisici\u00f3 extret de wikipedia.<\/p>\n

\"Inquisicion<\/p>\n

El terme Inquisici\u00f3 o Santa Inquisici\u00f3 fa al\u00b7lusi\u00f3 a diverses institucions dedicades a la supressi\u00f3 de l’heretgia majorit\u00e0riament en el si de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. La heretgia en l’era medieval europea moltes vegades es castigava amb la pena de mort i d’aquesta es deriven totes les altres.<\/p>\n

La Inquisici\u00f3 medieval es va fundar a 1184 a la zona de Llenguadoc (al sud de Fran\u00e7a) per combatre l’heretgia dels c\u00e0tars o albigesos. En 1249 es va implantar tamb\u00e9 en el regne d’Arag\u00f3, sent la primera Inquisici\u00f3 estatal; i en l’Edat Moderna, amb la uni\u00f3 d’Arag\u00f3 amb Castella, es va estendre a aquesta amb el nom de Inquisici\u00f3 espanyola (1478-1821) sota control directe de la monarquia hisp\u00e0nica, l’\u00e0mbit d’acci\u00f3 es va estendre despr\u00e9s als territoris colonitzats en el que s’anomenaria Am\u00e8rica, la Inquisici\u00f3 portuguesa (1536-1821) i la Inquisici\u00f3 romana (1542-1965). Les seves v\u00edctimes eren \u00e9ssers humans, i fins i tot animals, acusats de bruixeria, els homosexuals, els blasfems, els heretges (cristians que neguen alguns dels dogmes institu\u00efts per l’Esgl\u00e9sia romana) i els acusats de juda\u00eftzar en secret.<\/p>\n

ORIGEN<\/strong>
\nEn resposta al ressorgiment de l’heretgia de forma organitzada, es produeix al segle XII al sud de Fran\u00e7a un canvi d’opini\u00f3 dirigida contra la doctrina albigesa, la qual no coincidia amb els punts de vista de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica amb relaci\u00f3 al matrimoni i altres institucions de la societat. Com a reacci\u00f3, el papa Innocenci III va organitzar una croada contra els albigesos promulgant una legislaci\u00f3 punitiva contra ells. No obstant aix\u00f2, els esfor\u00e7os inicials destinats a sotmetre l’heretgia no van estar ben coordinats i van ser inefica\u00e7os.<\/p>\n

INQUISICI\u00d3N MEDIEVAL<\/strong><\/p>\n

Tot i que el procediment inquisitorial com a mitj\u00e0 per combatre l’heretgia \u00e9s una pr\u00e0ctica antiga de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, la Inquisici\u00f3 episcopal, primera f\u00f3rmula de la Inquisici\u00f3 medieval, va ser establerta en 1184 mitjan\u00e7ant la butlla del papa Luci III Ad abolendam, com un instrument per acabar amb l’heretgia c\u00e0tara. El c\u00e0stig f\u00edsic als heretges havia estat disposat amb anterioritat per Frederic II Hohenstaufen, la instituci\u00f3 de la Inquisici\u00f3 es va donar per aturar els abusos que aquests processos podrien patir per part del poder civil. Mitjan\u00e7ant aquesta butlla, s’exigia als bisbes que intervinguessin activament per extirpar l’heretgia i se’ls atorgava la potestat de jutjar i condemnar els heretges de la seva di\u00f2cesi.<\/span><\/p>\n

A les anteriors disposicions […] afegim el que qualsevol arquebisbe o bisbe, per si o per la seva ardiaca o per altres persones honestes i id\u00f2nies, una o dues vegades l’any, inspeccioni les parr\u00f2quies en qu\u00e8 se sospiti que habiten heretges; i all\u00ed obligui a tres o m\u00e9s homes de bona fama, o si sembl\u00e9s necessari a tot el ve\u00efnatge, al fet que sota jurament indiquin al bisbe o l’ardiaca si coneixen all\u00e0 heretges, o alguns que celebrin reunions ocultes o s’apartin de la vida, les costums o el tracte com\u00fa dels fidels.<\/p>\n

En les seg\u00fcents d\u00e8cades, el proc\u00e9s de la Inquisici\u00f3 va resultar intermitent i contradictori en moltes ocasions. Un exemple va ser el cas del primer director de la Inquisici\u00f3 d’Hongria, Paulus Hungarus, que va defensar als xamans pagans hongaresos valent-se de la seva influ\u00e8ncia amb el Papa Innocenci III. A m\u00e9s, va assegurar que aquests al adorar el sol adoraven l’ens suprem que era el mateix D\u00e9u, aix\u00ed que no trobava ra\u00f3 per condemnar-los. Paulus Hungarus va ser un dels primers frares dominics, qui va escriure importants documents com la Suma de poenitentiae, tendint les bases de la nova ordre a petici\u00f3 de Domingo de Guzm\u00e1n. No obstant aix\u00f2, Paulus va ser destitu\u00eft i reempla\u00e7at per un religi\u00f3s m\u00e9s estricte prop de 1232, despr\u00e9s d’haver-se iniciat pr\u00f2piament la Inquisici\u00f3.<\/p>\n

En 1231, davant el frac\u00e0s de la Inquisici\u00f3 episcopal, anomenada aix\u00ed perqu\u00e8 no depenia d’una autoritat central, sin\u00f3 que era administrada pels bisbes locals, Gregori IX va crear mitjan\u00e7ant la butlla Excommunicamus la Inquisici\u00f3 pontif\u00edcia o Inquisici\u00f3 papal, dirigida directament pel Papa i dominada pels ordes mendicants, especialment els dominics. El fet que religiosos sota el control directe del Papa tinguessin al seu c\u00e0rrec els tribunals, va ser un fre a la seva expansi\u00f3, ja que alguns bisbes no volien veure limitat el seu poder a una di\u00f2cesi per la pres\u00e8ncia d’aquests organismes papals.<\/p>\n

En 1252, el papa Innocenci IV va autoritzar a la butlla Ad extirpanda l’\u00fas de la tortura per obtenir la confessi\u00f3 dels reus. Es recomanava als torturadors no s’excedissin fins al punt de mutilar al reu o finiquitar-los. Les penes eren variables. Els que es negaven a abjurar, “heretges relapsos\", eren lliurats al bra\u00e7 secular per a l’execuci\u00f3 de la pena de mort.<\/p>\n

La Inquisici\u00f3 pontif\u00edcia va funcionar sobretot en el sud de Fran\u00e7a i al nord d’It\u00e0lia. A Espanya, va existir a la Corona d’Arag\u00f3 des de 1249, per\u00f2 no a la de Castella.<\/span><\/p>\n

LA INQUISICI\u00d3 ESPA\u00d1OLA<\/strong>
\nLa Inquisici\u00f3 reial es va implantar a la Corona de Castella el 1478 per la butlla del papa Sixt IV Exigit sincerae devotionis amb la finalitat de combatre les pr\u00e0ctiques juda\u00eftzants dels judeoconversos de Sevilla. A difer\u00e8ncia de la Inquisici\u00f3 medieval, depenia directament de la monarquia, \u00e9s a dir, dels Reis Cat\u00f2lics. Despr\u00e9s d’una nova butlla emesa en 1483, la Inquisici\u00f3 es va estendre als regnes de la Corona d’Arag\u00f3, incloent Sic\u00edlia i Sardenya, i als territoris d’Am\u00e8rica (hi va haver tribunals de la Inquisici\u00f3 a M\u00e8xic, Lima i Cartagena d’\u00cdndies), i es va nomenar inquisidor General a Tom\u00e1s de Torquemada. La Inquisici\u00f3 es va convertir en l’\u00fanica instituci\u00f3 comuna a tots els espanyols, amb excepci\u00f3 de la pr\u00f2pia Corona, a qui servia com a instrument del poder reial: era un organisme policial interestatal, capa\u00e7 d’actuar a banda i banda de les fronteres entre les corones de Castella i Arag\u00f3, mentre que els agents ordinaris de la Corona no podien sobrepassar els l\u00edmits jurisdiccionals dels seus respectius regnes.<\/p>\n

M\u00c9TODES DE TORTURA<\/strong><\/p>\n

Els acusats eren interrogats, de vegades mitjan\u00e7ant tortures, i castigats si se’ls trobava culpables, requis\u00e1ndose seus b\u00e9ns. Tamb\u00e9, es podien penedir de la seva acusaci\u00f3 i rebre la reconciliaci\u00f3 amb l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n

Segons l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, es va adoptar el m\u00e8tode de la tortura (la qual cosa era socialment acceptat en el context de l’\u00e8poca) nom\u00e9s en casos excepcionals. El procediment inquisitorial es regulava minuciosament en les pr\u00e0ctiques d’interrogaci\u00f3. No tots els m\u00e8todes de tortura acceptats civilment eren avalats per l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i perqu\u00e8 un acusat fos enviat a tortura, havia de ser perseguit per un crim considerat greu, i el tribunal havia de tenir tamb\u00e9 sospites fundades de la seva culpabilitat.<\/span><\/p>\n

Malgrat l’\u00fas de la tortura, el procediment inquisitorial representa un avan\u00e7 en la hist\u00f2ria de la legislaci\u00f3. D’una banda, definitivament descartat l’\u00fas de l’ordalia com a mitj\u00e0 d’obtenci\u00f3 de proves, reempla\u00e7ant-la per el principi de prova testimonial, el qual encara t\u00e9 vig\u00e8ncia en les legislacions de l’actualitat. D’altra banda, es restableix el principi de l’Estat com a fiscal o part acusadora. Fins aquest temps, era la v\u00edctima la que havia de demostrar la culpabilitat del seu agressor, fins i tot en els procediments criminals m\u00e9s greus, aix\u00f2 freq\u00fcentment era molt dif\u00edcil quan la v\u00edctima era feble i el criminal poder\u00f3s. Per\u00f2 en la Inquisici\u00f3 la v\u00edctima no \u00e9s m\u00e9s que un simple testimoni, tal com succeeix en l’actualitat. Era l’autoritat eclesi\u00e0stica qui ara tenia sobre si la c\u00e0rrega de la prova.<\/p>\n

Wikipedia: https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Inquisici%C3%B3n<\/a><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Inquisidores<\/p>\n<\/div>

INQUISIDORS GENERALS<\/h2>\n<\/div>

1483-1498\u00a0Tom\u00e1s de Torquemada<\/a>,\u00a0Prior de Santa Cruz.<\/p>\n

1498-1507:\u00a0Diego de Deza<\/a>, arquebisbe de Sevilla.<\/p>\n

1507-1517:\u00a0Francisco Jim\u00e9nez de Cisneros<\/a>: nom\u00e9s a la Corona de Castella, cardenal i arquebisbe de Toledo.<\/p>\n

1507-1513:\u00a0Juan Enguera<\/a>: nom\u00e9s\u00a0a\u00a0la Corona d’Arag\u00f3, Bisbe de Vic.<\/p>\n

1513-1516: Luis Mercader<\/a>: nom\u00e9s\u00a0a\u00a0la Corona d’Arag\u00f3,\u00a0bisbe de Tortosa.<\/p>\n

1516:\u00a0Adriano de Utrecht<\/a>: nom\u00e9s\u00a0a\u00a0la Corona d’Arag\u00f3; inquisidor general de Castella i Arag\u00f3 (1518-1522), cardenal i bisbe de Tortosa, papa Adriano VI (1522-1523).<\/p>\n

1523-1538:\u00a0Alonso Manrique<\/a>, cardenal i arquebisbe\u00a0de Sevilla.<\/p>\n

1539-1545:\u00a0Juan Pardo de Tavera<\/a>, arquebisbe de Toledo.<\/p>\n

1546:\u00a0Garc\u00eda de Loaysa y Mendoza<\/a>, arquebisbe de Sevilla.<\/p>\n

1547-1566:\u00a0Fernando de Vald\u00e9s<\/a>, arquebisbe de Sevilla. Va renunciar en 1566.<\/p>\n

1567-1572:\u00a0Diego de Espinosa<\/a>, bisbe de Sig\u00fcenza.<\/p>\n

1573-1594:\u00a0Gaspar de Quiroga<\/a>, cardenal i arquebisbe\u00a0de Toledo.<\/p>\n

1595:\u00a0Jer\u00f3nimo Manrique de Lara<\/a>, bisbe d’\u00c1vila.<\/p>\n

1596-1599:\u00a0Pedro Portocarrero<\/a>, obisbisbe po de Calahorra, despu\u00e9s de C\u00f3rdoba. Renunci\u00f3.<\/p>\n

1599-1602:\u00a0Fernando Ni\u00f1o de Guevara<\/a>, cardenal i arquebisbe\u00a0de Sevilla. Va renunciar.<\/p>\n

1602:\u00a0Juan de Z\u00fa\u00f1iga y Flores<\/a>, bisbe de Cartagena.<\/p>\n

1603-1608:\u00a0Juan Bautista de Acevedo<\/a>, bisbe de Valladolid.<\/p>\n

1608-1618:\u00a0Bernardo de Sandoval y Rojas<\/a>, cardenal i arquebisbe\u00a0de Toledo.<\/p>\n

1619-1621:\u00a0Luis de Aliaga<\/a>, confesor reial.\u00a0nom\u00e9s\u00a0a\u00a0la Corona d’Arag\u00f3,<\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

1622-1626:\u00a0Andr\u00e9s Pacheco<\/a>, bisbe de Cuenca.<\/p>\n

1627-1632:\u00a0Antonio Zapata y Cisneros<\/a>, cardenal i arquebisbe\u00a0de Burgos.\u00a0<\/span>Va renunciar.<\/span><\/p>\n

1632-1643:\u00a0Antonio de Sotomayor<\/a>, arquebisbe de Damasco.<\/p>\n

1643-1665:\u00a0Diego de Arce y Reinoso<\/a>, bisbe de Plasencia.<\/p>\n

1665:\u00a0Pascual de Arag\u00f3n<\/a>, arquebisbe de Toledo. Renunci\u00f3.<\/p>\n

1666-1669:\u00a0Juan Everardo Nithard<\/a>\u00a0S.J., confessor del rey, cardenal i arquebisbe\u00a0de Edesa.\u00a0Va renunciar.<\/span><\/p>\n

1669-1695:\u00a0Diego Sarmiento de Valladares<\/a>, bisbe de Plasencia.<\/p>\n

1695-1699:\u00a0Juan Tom\u00e1s de Rocabert\u00ed<\/a>, arquebisbe de Valencia.<\/p>\n

1699:\u00a0Alonso de Aguilar<\/a>, cardenal. Nombrat per Carlos II, va morir abans de que arrib\u00e9s la butlla papal de confirmaci\u00f3.<\/p>\n

1699-1705:\u00a0Baltasar de Mendoza y Sandoval<\/a>, bisbe de Segovia. Fou cesat per Felipe V per les seves simpaties austracistas durant la guerra de succeci\u00f3.<\/p>\n

1705-1709:\u00a0Vidal Mar\u00edn del Campo<\/a>, bisbe de Ceuta.<\/p>\n

1709-1710:\u00a0Antonio Ib\u00e1\u00f1ez de la Riva Herrera<\/a>, arquebisbe de Zaragoza.<\/p>\n

1711-1716:\u00a0Francesco del Giudice<\/a>, cardenal. Va renunciar.<\/p>\n

1717:\u00a0Jos\u00e9 Molines<\/a>, auditor de la Rota romana. Pres a Mil\u00e1 per les tropes austriaques, va morir en captivitat.<\/p>\n

1720:\u00a0Juan de Arzamendi<\/a>, nombrat per Felipe V, va morir abans de prendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec.<\/p>\n

1720:\u00a0Diego de Astorga y C\u00e9spedes<\/a>, bisbe de Barcelona. Va renunciar.<\/p>\n

1720-1733:\u00a0Juan de Camargo Angulo<\/a>, bisbe de Pamplona.<\/p>\n

1733-1740:\u00a0Andr\u00e9s de Orbe y Larre\u00e1tegui<\/a>, arquebisbe de Valencia.<\/p>\n

1742-1746:\u00a0Manuel Isidro Orozco Manrique de Lara<\/a>, arquebisbe\u00a0de Santiago.<\/p>\n

1746-1755:\u00a0Francisco P\u00e9rez de Prado y Cuesta<\/a>, bisbe\u00a0de Teruel.<\/p>\n

1755-1774:\u00a0Manuel Quintano Bonifaz<\/a>, arquebisbe\u00a0de Farsala. Renunci\u00f3.<\/p>\n

1775-1783:\u00a0Felipe Beltr\u00e1n Serrano<\/a>, bisbe\u00a0de Salamanca.<\/p>\n

1784-1793:\u00a0Agust\u00edn Rub\u00edn de Ceballos<\/a>, bisbe de Ja\u00e9n.<\/p>\n

1793-1794:\u00a0Manuel Abad y Lasierra<\/a>, bisbe de Astorga y arquebisbe\u00a0de Selimbria.<\/p>\n

1794-1797:\u00a0Francisco Antonio de Lorenzana<\/a>, cardenal arquebisbe\u00a0de Toledo. Va renunciar.<\/p>\n

1798-1808:\u00a0Ram\u00f3n Jos\u00e9 de Arce<\/a>, arquebisbe\u00a0de Burgos y Zaragoza.\u00a0Va renunciar.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/section>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"