RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Amb una fitxa de Aquelarre, i de qualsevol joc.
Tenir un llapis ben afilat. Goma d'esborrar i maquineta prop. El full si pot ser, impecable, però això últim no és especialment necessari. En la meva època, esborravem, i tornàvem a esborrar una i altra vegada les fulles de PJ fins que el full es desintegrava.
Sóc un maniàtic de les puntes afilades dels llapis, les deixo a nivell “Extermina-Vampirs"

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

AGI, HAB i COM són les que més reforço en general.

3.- Quina professió et diverteix més?

Bandit, lladre, pirata, mariner,  murri (pícaro) o Inquisidor… Aquestes són les professions que més em diverteixen i he interpretat més a gust.
Si hagués de triar una… potser Pirata. El concepte Errol Flynn em deleix.

4.- Quina és la teva arma preferida?

La Vara de la Justícia, ja saps … aquest bastó nuós amb ungüent d'arma indestructible, un talismà d'Arma invicta, un altre de prestesa i que ignora el dany i la protecció que sigui procedent d'armes o armadures màgiques o de dimonis.
Mà de sant, tal com assegura el seu creador, Miguel Aceytuno, qui ho assigna de sèrie a totes les bruixes dels seus mòduls.
Dono Fe.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

En general, no porto mai PJs amb capacitats màgiques, així que mai li he prestat massa atenció a la màgia …

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

En la seva època em vaig divertir molt amb els Aoun i els Upiros.
Suposo que els primers.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

La veritat és que he jugat molt poc a Aquelarre, el meu lloc en general estava darrere de la pantalla, no davant. No recordo cap PJ de Aquelarre al que li hagi tingut especial afecte … desarrelat que és un, escolti 😛

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Aquí si que en tinc diversos. Però per no estendre'm massa, parlaré només d'un. He de reconèixer que el Bisbe de Palència, els seus sagristans i la Pregària del Guerrer (una altra vegada de l'incombustible Miguel Aceytuno) em va robar el cor.
I sí, el Bisbe té un pacte amb el bo de Bileto, i avui dia segueixen creuant les carreteres muntant les seves potents motocicletes.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Repeteixo el que he dit abans, no he jugat gaire a Aquelarre, i no guardo record d'especials escenes com a jugador …

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

De nou, la mateixa i avorrida resposta que abans.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Pel llarg camí fins arribar-hi, i el que em va agradar la seva campanya: César de Devreux, senyor de Iroz. Fill d'Inés de Castro i d'un tal Frimost.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Recordo que a l'aventura “Entre las brumas" (juraria que era aquesta) hi havia un moment en què els PJs estaven sent caçats per la població maleïda d'un poble envoltat d'una boira que els tenia atrapats. L'única manera de sortir d'aquí era tirant alguna cosa (em sembla que un calze o similar) a un pou. El PJ que tenia aquest objecte estava bastant allunyat d'aquest, la cosa estava FATAL, molts ferits, alguna ja caigut, hordes de veïns-zombies per tot arreu, i llavors el jugador va decidir tirar l'objecte com si d'una cistella de bàsquet es tractés fins al pou.

Tirada de Llançar amb un malus del cagar-se per tot l'explicat. Els nervis, la pressió de les criatures, la poca visibilitat, la distància, la mida de l'objectiu … en fi …

Crític.

El vaig narrar com les cistelles de l'NBA de l'últim segon, amb el calze rodant per la vora del pou sense decidir-se a caure dins o fora del mateix davant la mirada de les hordes de veïns que es tornaven atents al resultat final.

Ovació tancada a la taula davant colossal tirada.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Jo no recordo cap especialment, ja que com vaig dir, he dirigit més que jugat, però un amic meu em recorda una tirada que en principi semblava molt afortunada, però en el fons, va resultar completament inútil, tota una pífia, vaja. Això si, vam riure molt.

El grup de Pjs està passant nit a prop d'una zona amb aigua, no sé si un llac, un riu, una font … no recordo bé. La cosa és que fan guàrdia i una criatura surt de l'aigua i llança un encanteri sobre el PJ. Aquest es menja l'encanteri amb patates i camina hipnotitzat fins a l'origen de la crida màgica. La resta del grup estava dormint, i si ningú se n'assabentava podia acabar amb els seus ossos en el fons de l'aigua. La cosa és que vaig permetre que algú fes una tirada per veure si era capaç d'escoltar alguna cosa i aturar al col·lega, que anava directe a l'aigua. I un dels jugadors va treure una tirada miraculosa que li va permetre escoltar el PJ que s'allunyava.

Li vaig preguntar que feia llavors al veure'l marxar sol, de nit, cap al bosc.

La seva resposta va ser “Bah !, sempre ho fa" es va girar i va seguir dormint, mentre l'amic llançava colobres i escorpins per la boca en veure com el seu PJ es dirigia de dret a l'aigua atret pel cant sobrenatural d'una màgica (i famolenca ) criatura.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Un amic meu sempre em recorda la primera partida d'Aquelarre que va fer, no sé si va ser a més la seva primera partida de rol …

La cosa és que jo dirigia, i ell tot just portava cinc minuts a la partida amb un PJ pregenerat, amb prou feines tenia idea de com funcionava la cosa, la història és que una estona mes tard a l'aventura, després d'un passeig per la muntanya, es van trobar amb una porta de ferro suspesa màgicament l'aire que descenia directa als inferns.

No sé si serà o no molt dramàtic. Però el meu amic mai oblidarà aquesta primera partida, amb aquesta primera escena que el va portar al seu primer viatge a l'infern. Crec que mai més en cap altra partida, va baixar fins allà.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Podria parlar-vos d'un amic que interpretava un soldat sodomita, mai vaig poder imaginar com empraria la seva peculiaritat per obtenir informació i tota mena de favors entre els més desfavorits del lloc. El fotut del cas, és que aquest jugador va aconseguir fer-se diversos PJs al llarg de diferents aventures, i l'atzar el va portar en diverses ocasions a repetir professió i tret de caràcter … tota una llarga nissaga de cabrons degenerats.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Moltíssimes. No podria esplaiar-me ara a detallar-les, però per posar un exemple, recordo un enfrontament entre un PJ que portava un PJ religiós, 1 Franciscà si no recordo malament. S'enfrontava a un Upiro de quatre parells de collons. Utilitzàvem les regles de confrontació, i estava tot preparat perquè les tirades fossin més avantatjoses per als PJs, ja saps, Benedicció, Consagració, etc. A l'hora de tirar, el meu amic va treure un 00.

El Upiro va aixafar mà i crucifix del PJ, fent d'ambdues una fusió de carn, ferro, sang i tota mena de crits entre els assistents. Dolor, estupefacció, sorpresa i finalment riallades davant la cara del meu amic a mesura que les possibilitats d'arribar a la següent part de la campanya s'esvaïen, a la mateixa velocitat que el seu Fe.

No convé irritar a un wookiee, ni a un upiro.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Conèixer a gent increïble.
Aquelarre em va portar a Ricard Ibañez, Ricard a Aceytuno i Andrés Ramos, després Joaquin Ruiz, Antonio Polo, Salvador Tintoré … jo que sé. Moltíssima gent que no puc enumerar ara per la meva mala memòria, gent amb increïbles històries a sobre.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

El “viejuno" de JOC. Fa molt que no tinc temps per Aquelarre, no he pogut llegir tot el que voldria de les seves últimes publicacions, així que a l'hora d'escollir, ho he de fer dels que conec, ben coberts de pols pel pas del temps.

Un dels mòduls que mes em va agradar, és el de cert monestir amb un gat pelma que no feia més que posar nerviosos els PJs. Res fora de l'altre món si no fos perquè passa la nit de Sant Joan.

Un altre del que guardo bon record és el de A bord del Mar Blava, tota una aventura marinera.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Antigament ens posàvem fins a dalt de cigarrets, cervesa, coca-cola i patates fregides.
Avui dia ja gairebé ningú fuma, la Coca-Cola ha desaparegut, en el seu lloc han aparegut els Red Bulls o similar, per aguantar l'estirada.
La cervesa no va desaparèixer mai.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre és el meu company de viatge en la meva vida rolera. Sempre ha estat aquí, en major o menor mesura.

Ricard va ser el meu Padrí rolero, a ell li dec moltíssim, ja que res del que va venir després hagués estat possible sense el seu ampli somriure i la seva confiança.

I el meu desig, evidentment, és que segueixi gaudint eternament de la seva mala salut de ferro, ja m'entens.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Amb una fitxa de Aquelarre, i de qualsevol joc.
Tenir un llapis ben afilat. Goma d’esborrar i maquineta prop. El full si pot ser, impecable, però això últim no és especialment necessari. En la meva època, esborravem, i tornàvem a esborrar una i altra vegada les fulles de PJ fins que el full es desintegrava.
Sóc un maniàtic de les puntes afilades dels llapis, les deixo a nivell “Extermina-Vampirs"

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

AGI, HAB i COM són les que més reforço en general.

3.- Quina professió et diverteix més?

Bandit, lladre, pirata, mariner, murri (pícaro) o Inquisidor… Aquestes són les professions que més em diverteixen i he interpretat més a gust.
Si hagués de triar una… potser Pirata. El concepte Errol Flynn em deleix.

4.- Quina és la teva arma preferida?

La Vara de la Justícia, ja saps … aquest bastó nuós amb ungüent d’arma indestructible, un talismà d’Arma invicta, un altre de prestesa i que ignora el dany i la protecció que sigui procedent d’armes o armadures màgiques o de dimonis.
Mà de sant, tal com assegura el seu creador, Miguel Aceytuno, qui ho assigna de sèrie a totes les bruixes dels seus mòduls.
Dono Fe.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

En general, no porto mai PJs amb capacitats màgiques, així que mai li he prestat massa atenció a la màgia …

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

En la seva època em vaig divertir molt amb els Aoun i els Upiros.
Suposo que els primers.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

La veritat és que he jugat molt poc a Aquelarre, el meu lloc en general estava darrere de la pantalla, no davant. No recordo cap PJ de Aquelarre al que li hagi tingut especial afecte … desenganxat que és un, escolti 😛

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Aquí si que en tinc diversos. Però per no estendre’m massa, parlaré només d’un. He de reconèixer que el Bisbe de Palència, els seus sagristans i la Pregària del Guerrer (una altra vegada de l’incombustible Miguel Aceytuno) em va robar el cor.
I sí, el Bisbe té un pacte amb el bo de Bileto, i avui dia segueixen creuant les carreteres muntant les seves potents motocicletes.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Repeteixo el que he dit abans, no he jugat gaire a Aquelarre, i no guardo record d’especials escenes com a jugador …

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

De nou, la mateixa i avorrida resposta que abans.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Pel llarg camí fins arribar-hi, i el que em va agradar la seva campanya: César de Devreux, senyor de Iroz. Fill d’Inés de Castro i d’un tal Frimost.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Recordo que a l'aventura “Entre las brumas" (juraria que era aquesta) hi havia un moment en què els PJs estaven sent caçats per la població maleïda d'un poble envoltat d'una boira que els tenia atrapats. L'única manera de sortir d'aquí era tirant alguna cosa (em sembla que un calze o similar) a un pou. El PJ que tenia aquest objecte estava bastant allunyat d'aquest, la cosa estava FATAL, molts ferits, alguna ja caigut, hordes de veïns-zombies per tot arreu, i llavors el jugador va decidir tirar l'objecte com si d'una cistella de bàsquet es tractés fins al pou.

Tirada de Llançar amb un malus del cagar-se per tot l'explicat. Els nervis, la pressió de les criatures, la poca visibilitat, la distància, la mida de l'objectiu … en fi …

Crític.

El vaig narrar com les cistelles de l'NBA de l'últim segon, amb el calze rodant per la vora del pou sense decidir-se a caure dins o fora del mateix davant la mirada de les hordes de veïns que es tornaven atents al resultat final.

Ovació tancada a la taula davant colossal tirada.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Jo no recordo cap especialment, ja que com vaig dir, he dirigit més que jugat, però un amic meu em recorda una tirada que en principi semblava molt afortunada, però en el fons, va resultar completament inútil, tota una pífia, vaja. Això si, vam riure molt.

El grup de Pjs està passant nit a prop d'una zona amb aigua, no sé si un llac, un riu, una font … no recordo bé. La cosa és que fan guàrdia i una criatura surt de l'aigua i llança un encanteri sobre el PJ. Aquest es menja l'encanteri amb patates i camina hipnotitzat fins a l'origen de la crida màgica. La resta del grup estava dormint, i si ningú se n'assabentava podia acabar amb els seus ossos en el fons de l'aigua. La cosa és que vaig permetre que algú fes una tirada per veure si era capaç d'escoltar alguna cosa i aturar al col·lega, que anava directe a l'aigua. I un dels jugadors va treure una tirada miraculosa que li va permetre escoltar el PJ que s'allunyava.

Li vaig preguntar que feia llavors al veure'l marxar sol, de nit, cap al bosc.

La seva resposta va ser “Bah !, sempre ho fa" es va girar i va seguir dormint, mentre l'amic llançava colobres i escorpins per la boca en veure com el seu PJ es dirigia de dret a l'aigua atret pel cant sobrenatural d'una màgica (i famolenca ) criatura.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Un amic meu sempre em recorda la primera partida d'Aquelarre que va fer, no sé si va ser a més la seva primera partida de rol …

La cosa és que jo dirigia, i ell tot just portava cinc minuts a la partida amb un PJ pregenerat, amb prou feines tenia idea de com funcionava la cosa, la història és que una estona mes tard a l'aventura, després d'un passeig per la muntanya, es van trobar amb una porta de ferro suspesa màgicament l'aire que descenia directa als inferns.

No sé si serà o no molt dramàtic. Però el meu amic mai oblidarà aquesta primera partida, amb aquesta primera escena que el va portar al seu primer viatge a l'infern. Crec que mai més en cap altra partida, va baixar fins allà.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Podria parlar-vos d’un amic que interpretava un soldat sodomita, mai vaig poder imaginar com empraria la seva peculiaritat per obtenir informació i tota mena de favors entre els més desfavorits del lloc. El fotut del cas, és que aquest jugador va aconseguir fer-se diversos PJs al llarg de diferents aventures, i l’atzar el va portar en diverses ocasions a repetir professió i tret de caràcter … tota una llarga nissaga de cabrons degenerats.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Moltíssimes. No podria esplaiar-me ara a detallar-les, però per posar un exemple, recordo un enfrontament entre un PJ que portava un PJ religiós, 1 Franciscà si no recordo malament. S’enfrontava a un Upiro de quatre parells de collons. Utilitzàvem les regles de confrontació, i estava tot preparat perquè les tirades fossin més avantatjoses per als PJs, ja saps, Benedicció, Consagració, etc. A l’hora de tirar, el meu amic va treure un 00.

El Upiro va aixafar mà i crucifix del PJ, fent d’ambdues una fusió de carn, ferro, sang i tota mena de crits entre els assistents. Dolor, estupefacció, sorpresa i finalment riallades davant la cara del meu amic a mesura que les possibilitats d’arribar a la següent part de la campanya s’esvaïen, a la mateixa velocitat que el seu Fe.

No convé irritar a un wookiee, ni a un upiro.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Conèixer a gent increïble.
Aquelarre em va portar a Ricard Ibañez, Ricard a Aceytuno i Andrés Ramos, després Joaquin Ruiz, Antonio Polo, Salvador Tintoré … jo que sé. Moltíssima gent que no puc enumerar ara per la meva mala memòria, gent amb increïbles històries a sobre.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

El “viejuno" de JOC. Fa molt que no tinc temps per Aquelarre, no he pogut llegir tot el que voldria de les seves últimes publicacions, així que a l’hora d’escollir, ho he de fer dels que conec, ben coberts de pols pel pas del temps.

Un dels mòduls que mes em va agradar, és el de cert monestir amb un gat pelma que no feia més que posar nerviosos els PJs. Res fora de l’altre món si no fos perquè passa la nit de Sant Joan.

Un altre del que guardo bon record és el de A bord del Mar Blava, tota una aventura marinera.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Antigament ens posàvem fins a dalt de cigarrets, cervesa, coca-cola i patates fregides.
Avui dia ja gairebé ningú fuma, la Coca-Cola ha desaparegut, en el seu lloc han aparegut els Red Bulls o similar, per aguantar l’estirada.
La cervesa no va desaparèixer mai.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre és el meu company de viatge en la meva vida rolera. Sempre ha estat aquí, en major o menor mesura.

Ricard va ser el meu Padrí rolero, a ell li dec moltíssim, ja que res del que va venir després hagués estat possible sense el seu ampli somriure i la seva confiança.

I el meu desig, evidentment, és que segueixi gaudint eternament de la seva mala salut de ferro, ja m’entens.