RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Realment, crec que no tinc cap. Mentre faig la fitxa, gaudeixo imaginant al personatge, i més amb les eines narratives que proporciona el sistema d’Aquelarre. És com un moment de relax per a mi.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Cantar, crec que és crucial. Bé, en realitat no ho faig, però sempre, en veure-la aquí, em vénen ganes de pujar-la i emprar-la en alguna cosa útil, encara que després no trobo l’ocasió. En realitat, m’agraden les rares i les que menys es fan servir (conduir carro, escamotejar, etc.). Per la resta, suposo que m’adapto a les exigències de l’aventura. Si cal donar camorra, doncs caldrà ser competent amb almenys una arma, i si la cosa va d’investigar, descobrir i escoltar són obligades.

3.- Quina professió et diverteix més?

M’encanten els joglars i professions afins. Aprofito per explicar històries a través d’ells.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Des del canvi en la tercera edició, la llança. Em sembla un brutal la possibilitat d’enfilar, causant dany automàticament cada assalt sense fer tirada d’atac.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Qualsevol. Solc aprofitar al màxim tots, especialment els de Vis Prima, com es pot comprovar en l’article “El grimorio del tunante" que vaig escriure per a la revista Nivell 9.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

No en tinc un preferit, però em criden l’atenció especialment els infernals i els solc ficar en els meus aventures. Íncubos i súcubos, per exemple, donen molt de joc. Hi va haver un temps en què m’agradava molt treure alguna ombra, però eren excessivament poderoses. També, fent memòria, m’adono que he tret més d’una ondina.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Yusuf, un vell alquimista granadí pertanyent a una societat secreta que actuava com espia, intrigant contra la cort de Muhammad VII. Tant afecte li vaig agafar que vaig fer un llibrejoc amb ell com a protagonista, “La Cofradía", que em va publicar Suseya Edicions.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

N’hi ha molts, però en recordo un especialment, Renato, un monjo erudit que havia estat posseït per un dimoni. Va ser un repte interpretar al dimoni intentant imitar la manera de ser de Renato.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

No he jugat molt com PJ a Aquelarre, però em va agradar molt una en la qual uns monjos zombis ens van acorralar en els subterranis d’un monestir. Va ser una escena de molta tensió i algunes pífies que ens van deixar gairebé a l’abast de les seves àvides urpes.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No va ser meu, sinó d’un jugador que es va carregar d’un sol cop una tarasca amb crític de destral al cap. El que havia de ser la lluita èpica final de tota una campanya va quedar en un sol cop en el primer torn, per a la meva desolació.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Guland. Hi va haver una campanya en què tot girava entorn d’ell, encara que mai va aparèixer en persona, només els seus sequaços.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

No solem usar molt la sort, i no recordo cap tirada especialment. Però, per sort, vegeu la resposta a la pregunta 10.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Doncs no va ser en Aquelarre, sinó en una partida de Rolemaster. Em vaig partir de riure quan tres aventurers es van enfrontar a un sol Uruk-hai i van anar cometent una cadena increïble de pífies que va fer que l’Uruk-hai només hagués d’apropar-se i tensar tranquil·lament l’arc per acabar amb ells un per un, sense cap resistència . Potser va ser cosa del destí, perquè després d’això ens vam passar a Aquelarre i ja no el vam deixar.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

No sé si realment es pot considerar gir dramàtic, però recordo que, jugant a Rincón, els PJ que anaven de bons i salvadors es van convertir en uns veritables fideputas quan va arribar el nou baró amb les seves lleis implacables. Es van adaptar molt bé a ell, cometent atrocitats per defensar-lo, quan havia notat que els havia agradat molt el vell i noble baró. En realitat, no esperava que acceptessin tan fàcilment un canvi tan dràstic.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

En el meu cas, vaig haver de imaginar-la, però va ser un error no tenir en compte que l’encanteri “Aceleración", en la primera edició, permetia córrer més que un cavall al galop (ara, reformulat com “presteza", no permet realitzar tal proesa). En una de les primeres partides que vaig organitzar com a DJ, l’antagonista principal va fugir a cavall (ho havia de fer per exigències de guió), i el PJ bruixot va emprar “Aceleración" per aconseguir-ho i fer-lo caure. Va morir en la caiguda, i jo vaig haver de fer uns ajustos en la història per poder continuar amb la campanya.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

El “dado cabrón", que és com anomenaven els jugadors al d4, perquè eren quatre i el tirava per decidir qui sortia perjudicat de tots ells. No és exactament una anècdota, però és el que més recordo.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Meves, poques, doncs, com vaig dir, a Aquelarre gairebé sempre he estat jo el DJ. Dels meus jugadors, aconseguir que un djinn els concedís un desig, però el van desaprofitar intentant retorçar-lo per augmentar les seves puntuacions del full de PJ. Al dir-los que el djinn no coneix de “punts de nosequé", em van explicar que volien tenir molta experiència (per gastar-la en pujar competències). Simplement, els va fer 30 anys més vells i van haver de fer-se personatges nous …

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Rincón, sens dubte. Ja sé que no és mòdul, sinó campanya, però m’encanta com aquesta col·lecció de mòduls van quedar connectats al situar-los en un lloc concret. Dels meus, del que estic més orgullós és Apocalypsis, que fins i tot va guanyar un concurs de mòduls i va ser publicat per Nosolorol en el suplement Legendarium Inferni. Pel que fa a l’edició, per a mi la tercera és la millor, de llarg.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

No m’agrada la cervesa, sempre he estat d’aigua i sucs. Això sí, ens inflàvem de llaminadures, i a la parada per dinar sempre anàvem a un xinès que tenia prop del meu pis.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre es va convertir en el joc de rol perfecte per a mi, que m’agrada la història i la fantasia, i em va animar a documentar-me moltíssim sobre l’època i a aprendre moltes coses. Per desgràcia, avui dia gairabé no jugo a rol, però espero que Aquelarre mantingui aquest salt de qualitat que ha donat amb Nosolorol.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Realment, crec que no tinc cap. Mentre faig la fitxa, gaudeixo imaginant al personatge, i més amb les eines narratives que proporciona el sistema d’Aquelarre. És com un moment de relax per a mi.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Cantar, crec que és crucial. Bé, en realitat no ho faig, però sempre, en veure-la aquí, em vénen ganes de pujar-la i emprar-la en alguna cosa útil, encara que després no trobo l’ocasió. En realitat, m’agraden les rares i les que menys es fan servir (conduir carro, escamotejar, etc.). Per la resta, suposo que m’adapto a les exigències de l’aventura. Si cal donar camorra, doncs caldrà ser competent amb almenys una arma, i si la cosa va d’investigar, descobrir i escoltar són obligades.

3.- Quina professió et diverteix més?

M’encanten els joglars i professions afins. Aprofito per explicar històries a través d’ells.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Des del canvi en la tercera edició, la llança. Em sembla un brutal la possibilitat d’enfilar, causant dany automàticament cada assalt sense fer tirada d’atac.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Qualsevol. Solc aprofitar al màxim tots, especialment els de Vis Prima, com es pot comprovar en l’article “El grimorio del tunante" que vaig escriure per a la revista Nivell 9.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

No en tinc un preferit, però em criden l’atenció especialment els infernals i els solc ficar en els meus aventures. Íncubos i súcubos, per exemple, donen molt de joc. Hi va haver un temps en què m’agradava molt treure alguna ombra, però eren excessivament poderoses. També, fent memòria, m’adono que he tret més d’una ondina.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Yusuf, un vell alquimista granadí pertanyent a una societat secreta que actuava com espia, intrigant contra la cort de Muhammad VII. Tant afecte li vaig agafar que vaig fer un llibrejoc amb ell com a protagonista, “La Cofradía", que em va publicar Suseya Edicions.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

N’hi ha molts, però en recordo un especialment, Renato, un monjo erudit que havia estat posseït per un dimoni. Va ser un repte interpretar al dimoni intentant imitar la manera de ser de Renato.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

No he jugat molt com PJ a Aquelarre, però em va agradar molt una en la qual uns monjos zombis ens van acorralar en els subterranis d’un monestir. Va ser una escena de molta tensió i algunes pífies que ens van deixar gairebé a l’abast de les seves àvides urpes.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No va ser meu, sinó d’un jugador que es va carregar d’un sol cop una tarasca amb crític de destral al cap. El que havia de ser la lluita èpica final de tota una campanya va quedar en un sol cop en el primer torn, per a la meva desolació.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Guland. Hi va haver una campanya en què tot girava entorn d’ell, encara que mai va aparèixer en persona, només els seus sequaços.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

No solem usar molt la sort, i no recordo cap tirada especialment. Però, per sort, vegeu la resposta a la pregunta 10.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Doncs no va ser en Aquelarre, sinó en una partida de Rolemaster. Em vaig partir de riure quan tres aventurers es van enfrontar a un sol Uruk-hai i van anar cometent una cadena increïble de pífies que va fer que l’Uruk-hai només hagués d’apropar-se i tensar tranquil·lament l’arc per acabar amb ells un per un, sense cap resistència . Potser va ser cosa del destí, perquè després d’això ens vam passar a Aquelarre i ja no el vam deixar.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

No sé si realment es pot considerar gir dramàtic, però recordo que, jugant a Rincón, els PJ que anaven de bons i salvadors es van convertir en uns veritables fideputas quan va arribar el nou baró amb les seves lleis implacables. Es van adaptar molt bé a ell, cometent atrocitats per defensar-lo, quan havia notat que els havia agradat molt el vell i noble baró. En realitat, no esperava que acceptessin tan fàcilment un canvi tan dràstic.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

En el meu cas, vaig haver de imaginar-la, però va ser un error no tenir en compte que l’encanteri “Aceleración", en la primera edició, permetia córrer més que un cavall al galop (ara, reformulat com “presteza", no permet realitzar tal proesa). En una de les primeres partides que vaig organitzar com a DJ, l’antagonista principal va fugir a cavall (ho havia de fer per exigències de guió), i el PJ bruixot va emprar “Aceleración" per aconseguir-ho i fer-lo caure. Va morir en la caiguda, i jo vaig haver de fer uns ajustos en la història per poder continuar amb la campanya.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

El “dado cabrón", que és com anomenaven els jugadors al d4, perquè eren quatre i el tirava per decidir qui sortia perjudicat de tots ells. No és exactament una anècdota, però és el que més recordo.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Meves, poques, doncs, com vaig dir, a Aquelarre gairebé sempre he estat jo el DJ. Dels meus jugadors, aconseguir que un djinn els concedís un desig, però el van desaprofitar intentant retorçar-lo per augmentar les seves puntuacions del full de PJ. Al dir-los que el djinn no coneix de “punts de nosequé", em van explicar que volien tenir molta experiència (per gastar-la en pujar competències). Simplement, els va fer 30 anys més vells i van haver de fer-se personatges nous …

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Rincón, sens dubte. Ja sé que no és mòdul, sinó campanya, però m’encanta com aquesta col·lecció de mòduls van quedar connectats al situar-los en un lloc concret. Dels meus, del que estic més orgullós és Apocalypsis, que fins i tot va guanyar un concurs de mòduls i va ser publicat per Nosolorol en el suplement Legendarium Inferni. Pel que fa a l’edició, per a mi la tercera és la millor, de llarg.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

No m’agrada la cervesa, sempre he estat d’aigua i sucs. Això sí, ens inflàvem de llaminadures, i a la parada per dinar sempre anàvem a un xinès que tenia prop del meu pis.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre es va convertir en el joc de rol perfecte per a mi, que m’agrada la història i la fantasia, i em va animar a documentar-me moltíssim sobre l’època i a aprendre moltes coses. Per desgràcia, avui dia gairabé no jugo a rol, però espero que Aquelarre mantingui aquest salt de qualitat que ha donat amb Nosolorol.